//Plugins sense CDN ?>
És innegable que l'arribada de Nadal comporta una alteració en la rutina professional i familiar, però sobretot en els hàbits alimentaris. Infants i ancians són els col·lectius que convé vigilar més; els primers perquè amb les llaminadures no es passin amb el sucre, i els segons perquè no s'oblidin de la hidratació). Però aquí no se salva ningú! Tothom està exposat al festival de quilos que ens arriben en formats ben diferents: polvorons, tota mena de rostits, torrons, licors, dolços i un llarg etcètera. S'acostuma a consumir una gran quantitat d'aliments molt hipercalòrics. Segons la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició, l'Operació Nadal pot representar entre la població un guany d'entre dos i quatre quilos de mitjana. També segons una enquesta feta per l'Institut Mèdic Europeu de l'Obesitat, de cada deu persones n'hi ha sis que reconeixen que guanyen entre dos i tres quilos; dues que reconeixen guanyar-ne més de tres; i dues que asseguren que no passen d'un quilo.
No hi deu haver una fórmula màgica a la qual tothom es pugui agafar per evitar caure en aquest desig de voler engolir més del que seria recomanable; i si existeix, deu ser tan simple i tan lògica com una mica d'autocontrol. Un primer pas: parar una mica d'atenció als menús i intentar fer-los més saludables. Si escoltem consells d'experts, a banda de no menjar en excés, evitant l'abús de les carns i greixos (substituint-los si es pot per verdures o aliments rics en fibres), també remarquen la idea de menjar a poc a poc i de mastegar bé el que ingerim, per així evitar molèsties posteriors. Això potser ens ho podem proposar sense que ja a priori haguem de qüestionar la nostra capacitat de complir-ho. Podem! I si no deixem l'exercici de banda o si passegem una mica després dels àpats, també estarem treballant per reduir les tan citades calories.
Des dels Centres d'Atenció Primària aquests dies es detecta com una ITV que van a passar sobretot els malalts crònics, en alguns casos com si els pacients anessin a la consulta a negociar amb el metge. Totes les persones en la vida dels quals la dieta juga un paper fonamental solen tenir dues cites al metge que no fallen: una ara abans de festes, en un control per saber com estan el colesterol, la tensió arterial i companyia (per saber en definitiva fins a on poden arribar), i l'altra a finals de gener, per comprovar els excessos que han fet (vaja, per descobrir si s'han passat molt o moltíssim de la ratlla). Amb tota la prudència del món, no fos cas que hi hagués en joc una d'aquesta pancreatitis... ja heu començat a fer lloc, per a aquests tres o quatre quilets que diuen que hem de regalar al cos? Bon profit i, sobretot... salut!