Agnès Marquès: “Vull tornar a escriure. És irrenunciable”

Marc Soler Riera / Fotos: Joan Solé

Aquest dilluns al vespre, centenars de persones van assistir al Teatre Municipal de l’Ateneu per gaudir de la xerrada entre la periodista i presidenta de la Demarcació Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Mar Martí, i la periodista i escriptora Agnès Marquès, en el marc del cicle Converses, organitzat per anoiadiari.cat, l’Enllaç dels Anoiencs i Canal Taronja Anoia amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes.

La xerrada va començar amb un repàs de la “prolífica trajectòria professional” d’Agnès Marquès, tal com va destacar Martí, que ha dirigit i presentat el Telenotícies del cap de setmana de TV3, el programa La Gent Normal, el Planta Baixa, el magazín informatiu No ho sé, de Rac1, i actualment codirigeix el programa Catalunya Nit, de Catalunya Ràdio.

A banda de la seva carrera periodística, Marquès va publicar, l’any 2018, el llibre il·lustrat Els Guapos són els raros, el 2022 la seva primera novel·la, Ningú sap que soc aquí, i enguany la novel·la amb la qual va guanyar el Premi Ramon Llull 2026, La segona vida de Ginebra Vern.

La venjança

La segona novel·la de la periodista neix arran d’un anunci publicat en un setmanari d’un petit poble de Texas en el qual una dona vol escarnir el seu marit per haver deixat embarassada la seva amant.

Marquès va explicar que, abans d’arribar a l’anunci, ella buscava històries de venjança, “tots hem tingut a la vida alguna experiència d’aquelles en què dius ‘m’hi tornaria’ perquè aquella persona m’ha fet mal intencionadament, però la immensa majoria convivim amb aquella ferida i tirem endavant”, relatava.

“M’interessa saber què queda després de la venjança, a mi em fa la sensació que queda una satisfacció fugaç”, explicava Marquès, que apuntava que ella estava incapacitada per a la venjança: “m’interessa com un element de la complexitat de les persones”, afegia.

Així doncs, la periodista va arribar a l’anunci arran d’una notícia pescaclics. Es va enganxar a la història que hi havia darrere i va decidir que la protagonista de la novel·la, la Ginebra, una periodista de mitjana edat, seria l’encarregada d’escriure un article viral sobre el tema.

Malgrat ser una història de venjança, “l’amor hi té un pes primordial”, destacava Mar Martí. “Sí. Totes les decisions dels protagonistes estan preses per amor”, responia Marquès.

Articles pescaclics

Agnès Marquès va fer una pausa en la conversa sobre el llibre per parlar sobre els articles pescaclics. “Segur que n’heu trobat molts”, “un titular molt grandiloqüent, molt cridaner que, moltes vegades, la notícia no et resol el que diu el titular o t’ho resol, però no té gaire interès o no sabem si és inventat i si s’ha contrastat”.

Per a Marquès, el fet que els mitjans intentin treure rèdit econòmic dels clics que generen aquests tipus de notícia és “un petit defecte del sistema”.

Viatge a Hemphill

Així doncs, la Ginebra, poc satisfeta amb l’encàrrec, s’obsessiona amb la història i decideix anar a Hemphill --el poble d’on és el setmanari-- per saber-ne més. I aquest viatge no el fa només la protagonista del llibre, Marquès també va anar a Texas a investigar. “Els periodistes, quan investiguem una història, intentem aproximar-nos al màxim als fets, però a vegades queda un espai. En fem un relat, que en diem la veritat, però a vegades no és 100% igual als fets, és una versió”.

Marquès explicava que li faltava “conèixer de prop aquella comunitat”. “És un poble molt petit amb una comunitat molt sociable, però a la vegada introvertida”, detallava; “em van rebre molt bé, però quan jo preguntava sobre aquesta història, que havia passat 12 anys abans, tothom fugia d’estudi”.

La periodista va explicar que es tractava d’un poble d’uns 1.000 habitants, “un lloc bastant remot” de fet, deia, “allà alguns no coneixen Barcelona, estan molt apartats, fins al punt que coneixen més Saragossa perquè hi havia hagut una aparició Mariana al segle II després de Crist”. Es tracta, per tant, d’un poble molt lligat a la fe, situat al cinturó bíblic dels Estats Units, fet que té gran incidència a la novel·la, molt rica en detalls de la zona.

Periodisme i la revolució tecnològica

Marquès duia un exemplar del setmanari de Hemphill i, en ensenyar-lo, va fer èmfasi en la importància de la premsa local i les històries que s’hi expliquen. “La premsa local, aquí ho sabeu perquè en teniu de potent, té una riquesa, a l’hora d’explicar la proximitat, fantàstica”, subratllava.

En el seu viatge, Marquès va buscar l’article pel qual va néixer la història entre totes les edicions enquadernades del setmanari, publicat des del 1848, fins que el va acabar trobant.

En contraposició amb aquest tipus de periodisme, Marquès es va mostrar preocupada amb la tendència a publicar articles pescaclics sense contrastar, amb com ha canviat el periodisme i amb la necessitat de viralitzar-se.

“Els que hem tingut un peu al segle XX, la revolució tecnològica ens canvia molt les coses i molt sobtadament”, va explicar l’autora, “visc tot això amb cert desconcert”. Marquès, doncs, va incidir també en l’ètica i la moralitat arran de dilemes que viu la Ginebra a la novel·la.

La realitat i la veritat

“La realitat són els fets i la veritat és el relat. La veritat és una mena de constructe, una convenció”, destacava Marquès.

L’autora va incidir en el fet que la veritat pertany a cadascú, que tothom veu les coses des del seu punt de vista i aquest dista, una mica o molt, de la realitat. “Hi ha la realitat i la veritat, jo volia fer passar la novel·la per aquest espai que queda, a veure què passava, i passen coses”.

Premi Ramon Llull

Marquès va explicar que, quan va presentar el llibre al premi, sota un pseudònim, el títol original era “Per damunt de totes les coses”. “Això explica una mica més sobre la novel·la que La segona vida de Ginebra Vern, és què poses tu per damunt de totes les coses? I què estaríeu disposats a fer per salvaguardar això que vosaltres poseu per damunt de totes les coses? La novel·la va d’això”, va destacar.

El dia que el jurat deliberava, ella esperava una trucada que no arribava. A quarts d’onze de la nit, entrevistant algú al Catalunya Nit, en va rebre una i, després de demanar a Manel Alías que continués amb l’entrevista, va saber que era la guanyadora del Premi Ramon Llull 2026.

Mar Martí va acabar preguntant-li pel futur, per si hi hauria una tercera novel·la. “La feina de periodista és la meva activitat principal, tinc la sort de dedicar-me a la meva passió. Ara, vull tornar a escriure, és irrenunciable perquè el cap va sol. Jo ara ja estic imaginant una història, que no sé si serà la definitiva, però el cap va imaginant”, va respondre Marquès.