Aigua és Vida vol un informe de tarifes per conèixer si hi ha sobrecostos al rebut

La tarifa del subministrament de Barcelona, on "un 56% dels costos del rebut no estan relacionats amb l'aigua", és un dels casos que branda l'entitat Aigua és Vida per exigir un informe sobre els casos a l'Anoia. En concret, l'entitat sol·licita als ajuntaments d'Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt el detall de les tarifes ja que sospiten que en el model privat, segons les auditories, "hi ha un encariment del servei per a la ciutadania i, sovint, una sèrie d'irregularitats i informacions opaques que escapen al control dels ajuntaments".

Segons dades comparades de diversos municipis obtingudes de l'Observatori del preu de l'Aigua a Catalunya, una eina de l'ACA, l'entitat apunta que "la tarifa dels municipis amb gestió privada és un 25% més cara (de mitjana) que la dels de gestió pública. Aquesta tesi també és defensada pel Tribunal de Comptes espanyol en un informe el 2011 en què assegura que, en municipis mitjans com Igualada, el preu del rebut amb gestió privada implica un increment del 22% respecte el preu del rebut amb gestió pública".

Mantenen que "les probables irregularitats tenen una implicació econòmica negativa per a la ciutadania. L'encariment és degut a dos factors bàsicament: el benefici industrial de l'empresa, per pagar els dividends als accionistes, i els costos encoberts que es deriven de les subcontractacions, quan la concessionària encarrega un servei associat, l'acostuma a externalitzar a una filial del seu grup o propera. En les subcontractacions és on trobem els marges comercials més alts, superiors al 20%. En aquests casos, l'ajuntament no té capacitat d'incidència, ja que només pot controlar les grans línies pressupostàries o, en molts casos, ni això".