Si s'aixeca el peu de l'accelerador mai s'arriba a la destinació

Prohibir-ne la distribució gratuïta sembla, ara mateix, l'única manera viable per redreçar aquesta tendència que teníem ben encarada. Des de diverses organitzacions ecologistes també s'apunta que aquesta es presenta com l'única via per aconseguir-ho: quan hi ha objectius ambientals en joc, els acords voluntaris acaben sent insuficients. Només quan fan que et rasquis la butxaca és quan hom s'adona del valor que té qualsevol element; i les bosses no en són una excepció. S'havia fet ja, fa un temps, en la majoria dels centres comercials, però sembla que la reacció més aviat repulsiva de la gent i sobretot la consegüent alerta que aquesta ha despertat en els empresaris (esquivant la possibilitat de veure trontollar el negoci, en detriment del benefici que es pugui obtenir sobre el medi ambient), ha provocat que alguns es fessin enrere.

Sí, normalment hem sentit a dir que només si optem per aixecar el peu de l'accelerador tenim la garantia d'arribar sans i estalvis a la destinació prevista. És ben bé així quan parlem de mobilitat i tenim algun vehicle sota el nostre control. Però podem directament invertir el sentit de la frase quan ens referim a aquells projectes que necessiten una persistència i la dedicació d'una atenció constant per fer-los arribar a bon port. Per assolir l'èxit, per arribar al punt desitjat, no es pot aixecar en cap moment el peu de l'accelerador. Així, si les grans distribuïdores es fan enrere, frenen de cop tot l'èxit que s'hagi pogut obtenir fins ara. I seria una veritable llàstima. Tot l'esforç quedaria en res. És clar que potser comença a ser l'hora que fem bandera d'aquest seny que sovint se'ns atribueix i, amb un gest de responsabilitat i al mateix temps de respecte cap al medi ambient, podem ser nosaltres a títol individual els qui comencem a prendre la iniciativa.

Així, al marge de si els comerços decideixen cobrar les bosses en passar per la caixa, evitem agafar-les gràcies a qualsevol de les alternatives reutilitzables que tenim a disposició (ja siguin bosses de roba, els tradicionals 'carrets', cistelles, caixes o qualsevol estri per l'estil, totes elles opcions realment ecològiques). Només hem de pensar a agafar-les en sortir a comprar (com ja fa una part de la població, tot sigui dit!). Però fem que aquest percentatge no sigui testimonial; capgirem la tendència i fem que l'ús de bosses d'un sol ús es vegi limitada a escasses situacions d'oblit, per sortir algun dia puntual del pas. I si pot ser, que aquella col·laboració que havien ofert les grans empreses distribuïdores torni a fer-se ben evident. Mai serà sobrera. Com ha de ser: treball conjunt per a una mateixa finalitat. Altres països ens passen la mà per la cara en aquest sentit. Però mai és tard per intentar posar-nos a la seva alçada.

Oriol Solà i Prat