Alerta amb les 'Euromeigas', perquè... 'haberlas, haylas' (conte sense sentit)

Imaginem un hipotètic diàleg entre el promotor del projecte d'un gran casino i la seva consciència (els clàssics angelet i dimoni):

ANGELET: Així... tot això de les modificacions que caldria fer a la legislació local i l'afectació al territori, no és problema?

PROMOTOR: Cap ni un. Si fins i tot t'acaben dient que acceleraran la concessió de llicències i de tots els tràmits burocràtics! Ha, ha. Si ens tractaran com a reis!

ANGELET: I com t'ho has fet?

PROMOTOR: Em van dir uns assessors que primer mirés què necessitaven: si els falten diners i feina i inversions, tu has de fer veure que els portes justament això.

DIMONIET: I quan ja saps on vols ubicar-lo, t'inventes una segona hipotètica destinació. I si hi ha alguna mena de rival directe, millor. Així no s'entretenen tant a pensar en les pegues o inconvenients que pugui tenir el projecte!

PROMOTOR: I em van dir que si la gent temia que pogués ser un focus de delinqüència, i de màfia i crim organitzat, els remarqués que el projecte només tindria entre un 2% i un 4% de casinos del total de superfície edificable.

ANGELET: Entre un 2% i un 4%?! Aleshores no és ben bé un casino, el que s'hi vol fer...

DIMONIET: Bé, de casino n'hi haurà algun. Així es pot fer servir com a reclam. Sempre ven més; té més ganxo i no s'evidencia tant el que hi ha d'especulació urbanística i financera.

ANGELET: I ningú s'adona que adequar moltes infraestructures per acollir-ho, per exemple, suposaran un cost de milions i milions a les arques públiques?

DIMONIET: Alguns... però has d'anar marejant una mica la perdiu. Pots entretenir la gent parlant de la xarxa de transports, del volum important d'inversió que generarà el projecte, els dius que la inversió va molt més enllà del joc i que passa per convertir la ciutat en la capital europea del negoci de fires i congressos, que podem generar fins a 260.000 llocs de treball... És fàcil entabanar-los! Ja saps que se'ns dóna bé, això de vendre fum!

ANGELET: I de veritat posen a les mans d'un empresari ambiciós com tu la responsabilitat sobre el futur de la ciutat?

PROMOTOR: Te'n faries creus, del que es deixen fer per quatre duros! Alguns amics que fa temps que hi tracten m'han assegurat que ensabonant una mica els quatre que manen, de seguida ho tens tot arreglat.

ANGELET: I vols dir que els polítics es deixen convèncer així com així?

PROMOTOR: Qui t'ha parlat de polítics? Parlo dels qui tenen el poder de veritat...

DIMONIET: Davant la pressió de determinats lobbies, els qui manen només poden dir que “amén”.

PROMOTOR: Ja he parlat amb tots els qui havia de parlar, i ja fa mesos que està tot tancat.

ANGELET: Però això perjudicarà molt altres establiments hotelers de la zona, no? I altres punts turístics de la ciutat potser també veuen reduït el nombre de visites...

DIMONIET: Que els bombin! Tu digues que vindrà molta més gent, i punt. De perfil diferent. Gent que vindrà només per gaudir del complex i de les activitats que hi desenvoluparem.

ANGELET: Però aleshores tampoc beneficiarà la ciutat...

DIMONIET: És igual!, tu això no ho diguis, i no et preocupis per aquests efectes col•laterals... Ja se'ls trobaran quan arribi el moment.

ANGELET: I aleshores què?

PROMOTOR: Ja s'ho faran! Aleshores nosaltres ja tindrem el que volíem...

ANGELET: O sigui que ja està tot dat i beneït?

PROMOTOR: Quan va començar a sortir als mitjans de comunicació feia dies que estava tot signat.

ANGELET: I com és que tothom està pendent de conèixer el nom de la ciutat on s'ha d'ubicar?

PROMOTOR: Ja ens va bé allargar el moment d'anunciar públicament la data. Cada dia que se'n parla és una mica més de publicitat gratuïta que ja tindré feta.

DIMONIET: És més, si hi ha alguna mica de conflicte ciutadà –ja saps, allò de les manifestacions i tota aquella pesca– encara ens assegurem més repercussió.

PROMOTOR: A dia d'avui, creus que hi ha gaire gent que no sàpiga que d'aquí a uns anys obrirem portes allí? Com més ens critiquen, més publicitat ens fan!

ANGELET: I els qui ho van signar, no ho veuen que pot perjudicar la sostenibilitat del seu territori i carregar-se'n el paisatge? Que poden trobar-se amb un model de ciutat ben singular, una mena d'illa jurídicament excepcional, per no parlar de gueto?

PROMOTOR: Quan van sentir les comissions que s'endurien ells... se m'ajeien als peus!

ANGELET: O sigui que ja ho tens tot signat i ben lligat?

PROMOTOR: Sí, en un gran sopar d'aquests de vint-i-un botons que vam fer a Las Vegas.

DIMONIET: Si els veiessis com bavejaven amb el que els deia... i com s'afartaven a taula... I pagant ells, és clar! Bé, les arques del seu país, per variar.

ANGELET: Així aquells ciutadans ja t'han començat a enriquir fins i tot abans de posar-los la primera pedra?

DIMONIET: La pela és la pela!

ANGELET: Em sona, l'expressió... I després són els catalans, els qui s'enduen la mala fama...

Oriol Solà i Prat