Allau de macroprojectes de molins i plaques fotovoltaiques a l'Anoia

‘Defensem la terra, preservem l’Anoia’ és el nom d’una exposició itinerant divulgativa i pedagògica que, des de fa uns mesos, volta per equipaments cívics, culturals i educatius de l’Anoia amb l’objectiu “de posar en evidència, de forma molt visual, clara i entenedora, l’amenaça que suposen els diversos projectes eòlics i fotovoltaics que les grans empreses energètiques volen instal·lar en moltes poblacions de l’Anoia i l’Alta Segarra”. L’exposició, formada per una sèrie de plafons, pretén “conscienciar els visitants sobre els riscos d’aquests macroprojectes a l’Anoia” i, a la vegada, mostrar que “un altre model energètic és possible: generant energia renovable a prop d’on es consumeix, amb projectes més petits, participatius i sostenibles, que suposin una oportunitat per les empreses de proximitat.” Ho expliquen els seus promotors, la plataforma Preservem l’Anoia, que agafa com un dels seus estendards el lema “Renovables sí, però no a qualsevol preu”.

Preservem l’Anoia és una coordinadora “que neix de la confluència de diversos col·lectius i plataformes veïnals que vetllen per una planificació ordenada de les energies renovables a l’Anoia”. Actualment, està integrada per les plataformes i entitats Salvem Tous, Bellprat Sobirania energètica, Salvem Maçana i Serra Morena, Per la Conca, Jorba Reflexiona, Salvem Serra de Feixes, El Trill i Arran Calaf.

La plataforma denuncia que, d’ençà de l’aprovació del Decret Llei 16/2019, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, sorgit arran del Pacte Verd de la Unió Europea –que dictamina que cal reduir un 55% les emissions de CO₂ a l’atmosfera el 2030 i que cal assolir-ne la neutralitat el 2050– afegits als 105 molins que ja estan en funcionament a l’Anoia, “s’han presentat a la comarca desenes de projectes per instal·lar grans centrals eòliques i fotovoltaiques arreu dels nostres pobles i muntanyes. Projectes que es tramiten directament a Barcelona i on els ajuntaments afectats i les persones que vivim i treballem al territori no tenim ni veu, ni vot. Projectes presentats per grans multinacionals, pel mateix oligopoli que controla la producció i distribució dels combustibles fòssils. Projectes fets des d’un despatx a centenars de quilòmetres de casa nostra i que no respecten ni el medi ambient, ni el nostre patrimoni, ni el llegat social i cultural de les generacions passades. Projectes que posen en greu perill el futur de la nostra comarca.”

A l’exposició ‘Defensem la terra, preservem l’Anoia’ es poden veure, per municipis, les característiques d’aquests projectes (nombre d’aparells, hectàrees afectades, potència instal·lada, quilòmetres de xarxa de tensió, quilòmetres de rases elèctriques, quilòmetres de pistes i adequació de camins, etc.

Segons dades del departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, l’Anoia és, actualment, la tercera comarca amb més aerogeneradors en servei, 105. Només hi ha més molins a la Terra Alta i al Baix Ebre, ambdues comarques amb 161 instal·lacions en funcionament. En total, avui dia, hi ha uns 846 aerogeneradors en actiu al país.

En l’actualitat, el Govern té damunt la taula la tramitació de 199 aerogeneradors a Catalunya, amb una potència de 1.134 MW. D’aquests, 18 estan projectats a l’Anoia. Un 9% del total.

En cas d’autoritzar-se, aquests 18 aerogeneradors se sumarien als 105 existents i l’Anoia comptaria amb 123 instal·lacions: un 12,4% del total al país, que serien 992 aerogeneradors.

L’Anoia, la segona comarca amb més projectes de fotovoltaiques

Pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques, l’Anoia també es troba al capdamunt del rànquing de comarques més afectades. És la segona comarca amb més hectàrees contemplades en els projectes presentats i que es troben en procés de tramitació. La primera comarca és el Segrià, amb 1.031,5 hectàrees. L’Anoia és la segona, amb 432,6 hectàrees. Actualment, només hi ha 6,1 hectàrees en instal·lacions fotovoltaiques posades en servei a partir del Decret llei 16/2019, de novembre de 2019. Es troben, majoritàriament, al Pallars Jussà (5,5 hectàrees) i la resta al Baix Camp (0,6 h.)

“Una transició energètica justa, organitzada i participativa”

Des de Presevem l’Anoia, i “davant la manca de planificació del Govern de la Generalitat i l’ofensiva depredadora de l’oligopoli energètic”, defensen “una transició energètica justa, organitzada i participativa, basada en la sostenibilitat social, econòmica i ambiental de les futures generacions.” La plataforma vol “articular una resposta crítica a aquest model energètic i obrir nous espais de reflexió al voltant de les energies renovables, el consum responsable i la sobirania energètica, així com fer front comú a l’allau de projectes eòlics i solars que amenacen greument el nostre territori, la vida i el futur dels qui hi vivim.”

Des de Preservemem l’Anoia reclamen “una transició energètica justa” i denuncia que el model de transició energètica que proposa el Govern i les grans empreses pot tenir greus conseqüències, com “la desaparició del medi natural, la pèrdua de sobirania alimentària i energètica, la pèrdua del valor patrimonial de les famílies i devaluació econòmica del territori, l’empobriment i despoblació del territori, entre altres”.

“No acceptem el model actual amb què el Govern deixa que els oligopolis decideixin en funció del seu màxim benefici econòmic. Volem intervenir en la planificació del nostre territori”, reblen.

Davant això, exigeixen una planificació del territori que tingui en compte “la preservació de la vida a la comarca, el medi natural i els conreus, la preservació del paisatge, el manteniment i creixement del valor de la comarca i, per tant, dels nostres habitatges. Una transició energètica, en definitiva, correcta, justa i planificada.”

La Carola Ribaudí, en representació de la plataforma, alerta que aquests projectes són “una amenaça molt gran. En primer lloc, per la pèrdua de superfície forestal i agrícola que suposa. Concretament, a l’Anoia, ara mateix hi ha plantejats uns 45 projectes nous –més o menys, perquè com que surten com a bolets ja costa controlar-ho– que suposarien l’ocupació de més de 1000 hectàrees pel que fa als macroprojectes de fotovoltaica i uns 135 aerogeneradors de més de 200 metres d’altura (els que veiem ara són de 120 metres). És una bestiesa! I a això cal sumar-hi tot el terreny ocupat per les subestacions, les tanques que perimetren les centrals de fotovoltaica, destrossant camins i connectors biològics. Tota aquesta pèrdua de terreny, evidentment, és una amenaça per la biodiversitat i l’ecosistema, tant per a nosaltres com per la flora i la fauna que tenim concretament a l’Anoia. A tot això hi hem de sumar la línia de molt alta tensió (MAT), les d’alta tensió (LAAT) i línies d’evacuació. En total, uns 39 quilòmetres a la comarca només pel que fa a la MAT, amb torres de 90 metres.”

A part d’aquest impacte, la Carola remarca que aquests projectes també són “una amenaça per la pèrdua de la qualitat de vida de les persones que viuen en l’entorn rural i la resta de persones que volen gaudir-la. Sovint, els projectes estan situats molt a prop de les masies –alguns, a menys de 25 metres!– afectant el seu dia a dia en molts sentits i sense oblidar la pèrdua de valor patrimonial d’habitatges i terres. També ho veiem com una amenaça pel que fa a la capacitat d’atraure nous pobladors. Algú que es plantegi viure en un poble, en un terme municipal rural, es compraria o llogaria alguna cosa al costat d’una central d’energia renovable? I també pel que fa al turisme rural, esport, lleure... segur que ens afecta. Si el que busco és natura, prefereixo anar a un indret on la natura i l’entorn rural estigui el màxim de preservat. Per tant, això ens porta també a una pèrdua de capacitat per generar noves activitats econòmiques entorn de la ruralitat, la natura, l’oci, l’esport, etc.

Des de la plataforma critiquen que “no hi ha cap mena de planificació pel que fa al Govern. No tenim una planificació territorial pel que fa a l’energia, no s’han establert avui dia els criteris de com ha de ser la Transició Energètica a Catalunya ni quins criteris rigorosos han de complir aquestes grans instal·lacions per a minimitzar els impactes negatius sobre l’entorn”, com explica la Carola, tot denunciant que “el model es basa en l’oligopoli de les grans empreses de l’IBEX-35. Si parlem d’energia eòlica, a l’estat espanyol el 65% de les centrals són a les mans de les empreses de l’oligopoli (Iberdrola, Acciona, EDP, Naturgy, Endesa...) i amb una tendència creixent a acaparar projectes. El mateix passa amb les fotovoltaiques. O sigui, els de sempre que especulen i fan el que sigui per treure un rendiment econòmic que paguem tots i pagarem a un preu molt car. Sembla que no hem après res. I a Catalunya, gràcies a un decret que deixa la porta oberta a fer la Transició Energètica de qualsevol manera i a qualsevol preu, sembla que posem catifa vermella a aquestes empreses depredadores que aterren on el sòl és barat, si ho comparem amb altres zones. Per aquestes grans empreses l’energia és un negoci. Molt suculent. I creiem que l’energia no hauria de caure només en decisions, pactes i negocis dins els despatxos. Ja hem après que si són quatre els que remenen les cireres és que ells i guanyen molt i nosaltres no només no hi guanyem sinó que a més hi perdem. Recordem que no hi ha planificació i, per tant, tot s’hi val.”

Un dels lemes de la plataforma és “Renovables sí, però no a qualsevol preu””. En aquest sentit, defensen un model “respectuós amb el patrimoni natural, cultural i paisatgístic. Un model de producció d’energies renovables que ocupi, en primer lloc, els espais antropitzats: espais periurbans, industrials, degradats i de serveis. Per exemple: infraestructures de comunicacions, sobretot viàries, edificacions de ports, aeroports, polígons industrials, etc. També defensem un model distribuït i de proximitat. S’ha d’estendre de forma equitativa per tot el territori català i fomentar la proximitat de la producció d’energia allà on es necessita i consumeix. Perquè si per fer una central de fotovoltaiques necessitem destrossar tantes hectàrees de sòl agrícola, rural o forestal, destrossar camins, posar ciment, ferralla, transportar l’energia (MAT), etc., això ja no és renovable. Defensem una Transició Energètica socialment justa, que permeti passar progressivament de l’estructura vertical actual (l’energia en mans de les multinacionals energètiques) a una estructura més horitzontal, basada en instal·lacions petites i mitjanes en mans de la ciutadania. La llista és llarga; però sobretot ha de ser planificada, no una barra lliure de grans inversors que busquen sobretot el benefici propi”.

Reiteradament, des de Preservem l’Anoia han advertit que “no volem convertir-nos en el pati de darrere de Catalunya”. En aquest sentit, la Carola remarca que “l’Anoia està en perill” i explica que “tenim una alta concentració de macroprojectes que ens deixarà la comarca feta una merda, parlant clar, si no lluitem per preservar-la. Tres comarques de Catalunya s’emporten la major part dels projectes. L’Anoia és una d’elles. Podem dir que no hem donat, ni donem, prou importància a la pagesia, al món rural, a la natura... i serà una pèrdua sense marxa enrere. Sembla mentida que amb el problema que tenim de manca d’aigua i manca de pluges, permetem que ens imposin destrossar la terra, l’ecosistema, l’entorn rural d’aquesta manera. Sobretot sabent que hi ha alternatives. Tenim l’oportunitat (i ara venen eleccions) de poder participar i dir la nostra pel que fa a la Transició Energètica. Hem d’exigir una planificació i fer-ho ben fet. Amb participació, escoltant a la població. Sense presses i pensant en un benefici global. I potser aquest benefici per a tothom passa també per afluixar el ritme. A molts grups polítics els fa por la paraula ‘decreixement’. Però si no parem una mica, alguna cosa ens pararà. D’entrada ja tenim aquí el primer fre de mà: restriccions d’aigua.”

L’oposició dels municipis

Santa Margarida de Montbui és un dels municipis afectats per aquesta allau de peticions de projectes, especialment per la MAT. El seu alcalde, Jesús Miquel Juarez, Schummi, manifesta que “A Santa Margarida de Montbui apostem per un model energètic de proximitat. Cal generar energia renovable a prop d’on es consumeix, a partir de projectes més petits, participatius i sostenibles. Fa mesos que hi ha un posicionament ferm al nostre municipi contra el projecte de línia de Molt Alta Tensió (MAT) promogut per Forestalia. L’Ajuntament va aprovar una moció on es manifestava, per unanimitat, en contra del pas de la MAT pel nostre terme municipal. Aquest projecte de MAT seria la segona que passaria pel nostre terme municipal (la que ve de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellós). A Montbui travessaria el terme municipal d’oest a est, en una distància aproximada de 6,3 quilòmetres. Comportaria la ubicació d’un total de 18 torres, d’una alçada de fins a 80 metres en funció del relleu, separades 400 metres entre cadascuna d’elles. La MAT passaria pel bell mig del terme municipal, molt a prop de nuclis disseminats com el Coll del Guix, i afectaria espais de gran valor natural i geològic. Pràcticament, tota la zona per on passaria la MAT és sòl agrícola i forestal, declarat d’important valor tant pel Pla Territorial de les Comarques Centrals (2008), el Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena (2009) i pel mateix planejament urbanístic.”

Jordi Servitje, alcalde de Veciana, recorda que “el municipi, des del 2009, ja té 24 molins al seu terme. Nosaltres, amb cent vuitanta habitants, ja estem ajudant a mitigar el canvi climàtic. Ara, que no ens diguin que hem de destruir més el territori”. “Tot està en mans de la Generalitat i el territori queda en segon terme”, lamenta. Servitje explica que “tenim una part del terme hipotecada per les renovables. Estem d’acord en les renovables, ho hem demostrat, però no d’aquesta manera. Ara la Generalitat té pressa perquè no han fet les coses bé des de fa anys. Nosaltres diem renovables sí, però amb un ordre, amb una coherència.” El batlle de Veciana també ha apuntat que “estem modificant el POUM per regular les renovables dins el municipi perquè la Generalitat, des d’un despatx de Barcelona, obre la veda i sembla que a Catalunya només hi ha unes zones, a les Terres de l’Ebre i la Catalunya Central, on es poden instal·lar molins. Nosaltres hem de salvar el país! Els municipis hem de defensar, dir la nostra sobre on han d’anar els molins, i no la Generalitat.” Jordi Sevitje insisteix en el fet que “evidentment, hem d’anar cap a les renovables. No estem en contra de les renovables, nosaltres no som del no pel no, perquè tots volem energia, i aquesta energia ha de ser renovable, ha de ser neta, però sí que estem en contra d’uns projectes d’unes empreses que, a més, són de capital estranger. No podràs sortir a caminar per Veciana sense veure molins. Són molins de dos-cents metres! I la Generalitat, calla i claudica. Fem molt treball de diàleg, amb les empreses, que comencen a veure que la Generalitat no ho ha fet bé, que ho ha fet a esquena dels municipis.”

L’alcalde de Veciana recomana que aquestes instal·lacions, d’acord amb els municipis, s’haurien d’ubicar “en zones degradades, erosionades, devaluades. Estem destruint tot el territori per una mala gestió política. Aquí ens hem de plantar. Renovables, sí, però no d’aquesta manera, no a aquest preu. Només per demostrar que fem els deures. La crítica no és per les renovables sinó per la gestió, nefasta, que ha fet la Generalitat. Com ser que el territori no pugui dir la seva?” es lamenta el batlle de Veciana.

Des de l’Ajuntament de Bellprat han manifestat que “no estem en contra de les renovables, però ens oposem a la massificació de projectes en zones rurals. L’energia, afegeixen, s’ha de generar on es consumeix. Per això, el nostre model és el de l’energia de proximitat, a través de les cooperatives energètiques. Aquestes cooperatives s’han de crear en zones per abastir aquells nuclis de població, en llocs estratègics, on no provoquin impactes. Per exemple, en terrenys que no rendeixin o, per exemple, en ciutats com Igualada, es poden cobrir molts metres quadrats de teulades o de zones blanques d’aparcament, per exemple”. Des de Bellprat assenyalen que “hi ha propietaris que s’han posicionat en contra d’aquests macroprojectes, que ho destrueixen tot, però que si es fessin cooperatives energètiques, hi estarien a favor i cedirien els terrenys”. Des del govern de Bellprat manifesten que “si tira endavant el projecte d’instal·lació de fotovoltaiques al municipi, buscarem el màxim diàleg amb l’empresa” a la vegada que denuncien “la falta de comunicació amb la Generalitat”.

L’alcalde de Sant Martí de Tous, David Alquézar, també fa seu el lema “renovables sí, però no així”, assenyalant que “la transició energètica s’ha de fer amb urgència, però el Govern de la Generalitat ha de vetllar perquè es faci amb equilibri territorial. El decret 16/2019 va desencadenar, en comarques com l’Anoia, una allau de projectes, i l’Ajuntament de Tous ja va reclamar que la planificació territorial es fes amb participació de les comarques i dels municipis com a model antagònic d’allò que es pretén imposar des de l’Estat espanyol (projectes superiors a 50 MW o línies MAT que porten l’energia d’altres territoris)”. “Cal planificar les renovables amb els municipis al centre”, remarca Alquézar.

Tot i la minimització gradual de l’afectació que s’ha anat produint en descartar alguns projectes, el govern municipal de Tous continua manifestant-se en contra del model. Des de l’ajuntament afirmen que “la transició energètica és urgent i inajornable i Tous hi ha de participar, però des del municipi treballem perquè es faci minimitzant les afectacions al nostre terme municipal. La prioritat de l’Ajuntament és defensar el nucli i tot l’entorn del poble, ja que és allò que ens caracteritza com a comunitat, que ens caracteritza com a poble. Com a municipi fa anys que treballem i demostrem que una transició energètica justa, participada pels veïns i de proximitat és possible”.

L’Ajuntament de Sant Martí de Tous recorda que, entre altres mesures, ja va instal·lar fa deu anys plaques fotovoltaiques a les grans cobertes municipals i va ser dels primers municipis de l’Anoia en aplicar les bonificacions de l’IBI per aplicar renovables en els habitatges.

Sobre la MAT, Alquézar assenyala que és “un autèntic despropòsit impulsat per una empresa privada, que genera afectacions inassumibles pel territori i perpetua un model energètic irracional que només beneficia a les grans empreses”. Tous se suma als municipis afectats, que rebutgen unànimement aquesta infraestructura, analitzant l’estat de tramitació del projecte i la seva evolució tot definint estratègies conjuntes d’oposició.

“Continuarem oposant-nos com a municipi amb tota la fermesa possible perquè aquesta infraestructura no es dugui a terme. Tot i les evidents diferències, la recent desestimació del projecte de línia MAT a la comarca de la Selva ens dona esperança al respecte”, rebla Alquézar.