//Plugins sense CDN ?>
Hem acabat rodejats de grans molins de vent, contra els quals en Quixot poca cosa podria fer. Però hem après a pair l'impacte visual d'aquests gegants de braços mòbils (les objeccions ambientals i estètiques se sumen a les dificultats centrades en la distància dels espais més adequats fins als nuclis més importants de població). Excepte aquells veïns que, per proximitat, senten la xiuladissa diürna i nocturna que acaba sent un autèntic turment, la majoria de la població n'ha pogut copsar els principals avantatges. Fins i tot un equip d'enginyers de l'Agència Espacial Europea està aplicant l'energia espacial a l'energia eòlica, amb l'objectiu final d'optimitzar l'eficiència energètica dels molins de vent (perquè els parcs eòlics siguin “rendibles” és fonamental conèixer les condicions específiques del vent de la zona, per determinar la millor posició de cada aerogenerador). Un dispositiu indica on és preferible construir les turbines de vent per produir electricitat. I potser els millors indrets encara no els hem après a explotar...
La Unió Europea ha fixat com a objectiu que l'any 2020 el 20% de l'energia que es consumeixi al país sigui renovable, i molts creuen que l'energia eòlica marina ha de ser una aposta clara. Sí, sí: fileres de molins marins, plantats a la costa. Prop del 3% de la superfície del litoral espanyol és “zona apta” per instal•lar futurs parcs sobre el mar segons el mapa eòlic marí elaborat pels ministeris de Medi Ambient i Indústria (això vol dir que ni inclou espais naturals protegits o d'interès turístic, ni entorpirà el trànsit de vaixells i l'activitat pesquera). Com més endins es plantin, menys es veuen (tot i que no per això deixen de ser-hi...), i més incrementen les despeses de construcció i manteniment. Aquests parcs ja proliferen a països com Dinamarca o el Regne Unit; Alemanya vol construir-ne una quarantena a alta mar; i Bèlgica n'està fent un que, per les seves característiques úniques a Europa, s'erigeix com a referent del sector.
Amb avantatges i inconvenients inclosos, l'eòlica està destinada a anar guanyant terreny sí o sí, fins que al final acabi relegant a un segon (o llunyà!) terme allò que havia d'endur-se. Potser algú havia posat cares i/o noms i cognoms a aquell llistat d'elements que voldrien que s'endugués el vent: companys de feina que fan menys agradable l'estada al lloc de treball, veïns que no són tan simpàtics ni respectuosos com voldríem, etc.; però en aquesta ocasió no anàvem per aquí. El que realment ha d'endur-se l'energia eòlica (amb l'ajuda de totes aquelles altres energies renovables i netes) són totes aquelles altres energies més contaminants i menys respectuoses amb el medi ambient.
El vent ha bufat, bufa, i seguirà bufant. I això ja és una garantia d'èxit. Ha costat trobar el camí encertat. Ara sembla que anem per la pista correcta. Segons un estudi de la Universitat de Harvard (a Cambridge, EUA), el poder del vent podria arribar a sostenir tot el planeta; una xarxa de turbines de 2'5 megavats repartides arreu podria subministrar les necessitats elèctriques d'aquest món nostre. Mica en mica... sempre que sigui en una línia: la del respecte al territori, la del consens amb la població, la del sentit comú. I, sobretot, que possibles canvis en determinades decisions polítiques o els interessos de tercers no la facin tòrcer. Perquè queda clar que, a alguns d'ells, certament, els la bufa.
Ai Roc, doncs com diu la CRIS, qui et penses que són els propietaris de molts dels terrenys de lez zones on s’ubiquen els parcs eòlics, encara et penses que només es té en compte el vent ...... Llegir més que en som d’innocents.
Eduard, on fa mes vent, a collserola i a montserrat?
I eduard, explica’m concretament la velocitat del vent a collserola, per que dir ”fa molt vent” no es dir res. Concretament quant de vent.... Llegir més
I me la comparas amb la resta de municipis.
Vols dir, Roc, que REALMENT s’instalen els parcs on fa mes vent? Les dades q he apuntat abans son contundents. Quan les he llegit a mi m’han sorprés bastant. Suposo q, com deien l’altra dia, a... Llegir més les decisions hi intervenen molts factors diferents, i no sempre nomes el vent.
Roc, la muntanya de Collserola (Barcelona) té una extensió molt important i també hi fa molt vent ...
Llegia avui q uns 40 municipis catalans han rebut un mapa que desencalla (després de 2 anys) el futur eòlic de Catalunya. El nord de l’Alt Empordà, el límit entre les comarques de la Segarra i... Llegir més la Conca de Barberà, el sud del Segrià i la comarca de la Terra Alta acolliran el gruix de molins. Un dels comentaris recollia dades q m’han semblat significatives: ”Parcs eòlics: El 70% a Tarragona, el 18% a Lleida i el 12% a Girona. Comsum elèctric: Barcelona 65%, Girona 18%, Lleida 8%, Tarragona 9%. Diputats: Barcelona 75%, Girona 12%, Lleida 10%, Tarragona 3%”.
Pau, si et llegeixes l’anterior comentari que he fet potser comprendràs que no crec que ”tot sigui molt bonic” entorn els parcs eòlics (i per això recomano la lectura del Monogràfic de... Llegir més l’ARADA). Però que hi trobi aspectes (i molts) criticables del model com s’estan implantant a Catalunya no vol dir que hagi d’estar a favor de l’energia nuclear.
Salut!
Felip, tot molt bonic però on es col·loquen ”curiosament”, avui en dia, els parcs eòlics ? Qui són els propietaris de terrenys ? etc. per sort o per desgràcia això encara és més... Llegir més real.
Joan L. el qui es veu afectat per on hi passen les torres no veu ni un sol euro.
Parlant de com s’estan (im)posant els parcs eòlics a casa nostra, faig ressonar aquesta informació ”fresca-fresca”:
”El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Secció 3ª, ha dictat... Llegir més sentència per la qual anul·la i deixa sense efectes l’autorització adminsitrativa del parc eòlic de Caselles (29 aerogeneradors) a ubicar entre els termes d’Aguilar de Segarra i Castellfollit del Boix. La raó de fons de l’anul·lació torna a ser, la que ja es va apuntar en l’assumpte promogut per IPCENA contra un altre parc eòlic, és a dir, que els parcs eòlics s’han d’emplaçar sobre sòl qualificat de sistema general, i l’avaluació ambiental s’ha de fer d’aquest pla, i no pas del projecte de parc eòlic com és la pràctica habitual.”
Si miréssim d’aprop com s’han instal·lat tots els parcs, potser podríem valorar millor què i qui hi ha de debó al darrera de l’arribada de l’energia eòlica ...
Aprofitant aquest espai d’aportacions col·lectives, voldria, primer de tot, recomanar la lectura del ’Monogràfic sobre la implantació de parcs eòlics a la comarca de l’Anoia’, una revista... Llegir més de 16 pàgines elaborada per l’Associació l’ARADA en que es respon a algunes de les preguntes que s’han plantejat en els comentaris i que és consultable i descarregable des d’internet. Si us interessa, aneu a aquest enllaç:
http://www.larada.net/ca/eolica.html
Dit això, m’agradaria puntualitzar la qüestió de que ”les energies renovables estan hipersubvencionades”. I ho faré amb una pregunta:
Quin és el cost de mantenir centrals nuclears en la nostra societat? Alguns diran que econòmicament és més rentable que les nuclears. Molt bé, hi estarem d’acord si ens atenem només a termes estrictament d’economia de mercat. Però si internalitzem en els costos de producció nuclear les externalitats negatives que no hi són mai incorporades la cosa ja no és tan clara. Sabeu que, fins fa un parell d’anys, les centrals nuclears (que són de gestió i benefici privat) no es feien càrrec de la gestió dels residus? I qui ho feia? Enresa, una empresa estatal, pagada amb els diners de tots per fer-se càrrec d’uns residus que generen els beneficis de 4 grans empreses elèctriques.
A més; com podem calcular en termes monetaris el què suposa estar generant uns residus que no se sap encara quants milers d’anys seguiran sent extremadament perillosos per a la salut humana i la del propi planeta? No és subvencionar aquest tipus de producció el fet de mirar cap a una altra banda i valorar, només, el cost d’extracció de l’urani i el seu processament per obtenir-ne energia elèctrica? No s’hauria d’incorporar, també, el cost ambiental que comporta?
Pense’m-hi i valorem, llavors, que surt més a compte. Si pagar el kWh d’origen renovable a un preu més alt però contemplant TOT el seu procés, o bé pensar que un cop hem utilitzat l’urani la cosa acaba aquí i que, per tant, és molt més viable seguir gaudint d’una energia més barata però amb conseqüències imprevisibles (perquè ningú sap què se’n farà d’aquests residus) i altament perilloses.
Salutacions.
PERO COBREN TAMBE ELS QUI ELS HI POSIN LES TORRES, O NOMES ”TXUPA” EL Q TE TERRENYS AMB MOLINS?
Avui en dia les energies renovables estan hipersubvencionades.
ALGU SAP MES O MENYS QUAN PODEN PAGAR PER DEIXAR Q T’INSTALIN UNA TORRE D’AQUESTES? VULL DIR: AL PROPIETARI LI POT SURTIR A COMTE, TENIR-LO? O LES EXPROPIACIONS SON RIDICULES?
Com també fa ràbia veure que al veï, que tenia sòl erm a la carena, li paguen per posar-hi un molí, i tots els afectats per les torres que s’endú la corrent avall els expropien el sòl, tant... Llegir més si era forestal, erm com part d’una explotació.
El q fa + ràbia es q et plantin els molins a davant d casa pero als terrenys d’un vei. Els altres cobren i tu et menges el marron. Com en moltes d’aquestes altres infrastructures q ningu vol.
Moltes gràcies, Felip, per les teves aportacions.
Sovint costa reduir a un sol article (de format més o menys digerible) idees i dades ben diverses sobre un mateix tema. Comprendràs, també, que... Llegir més no sóc cap expert en la matèria... però amb tot, i si en una constatació devem coincidir amb la majoria de la població, és en el fet que a banda de la selecció dels millors indrets quant als aspectes tècnics (quantitat i qualitat de vent), lluny de basar-nos estrictament en aquests criteris, se n’hi barregen molts altres que a vegades fan més mal que bé. Com la rendibilitat econòmica (sovint d’alguna empresa privada o d’algun particular que hi pugui tenir determinats interessos) i l’oportunisme polític que tu citaves.
Que ens queda molt per aprendre d’altres països també és una gran veritat. Els qui esteu interessats en aquests àmbits segur que podrieu elaborar una llarga llista d’exemples en aquest sentit.
I com en tants altres afers, si es prioritzés l’interès general per al territori i per a la població en general, certament els resultats serien ben diferents; i molt més beneficiosos, no cal dir-ho. Malauradament, els interessos d’uns pocs, d’uns determinats pocs, s’acaben sempre sobreposant a aquells altres més generals.
Quedem-nos, però, amb la idea que poc a poc (i malgrat els obstacles) anem caminant endavant. No tan de pressa com podríem i voldríem, però endavant al capdavall.
Gràcies novament pel teu interès. Salutacions.
Bon article Oriol, al que m’agradaria afegir-hi alguna aportació.
Efectivament l’energia eòlica presenta avantatges que no es poden menystenir per al nostre medi ambient. I, a més, es tracta... Llegir més d’una tecnologia que en els darrers anys ha evolucionat molt per fer possible que sigui cada vegada més aprofitable.
Ara bé, una visió crítica ens ha de portar, també, a valorar els errors que s’estan cometent en la seva implantació i desenvolupament, en general, de totes les formes d’aprofitament d’energia renovable.
La massificació en determinats punts del territori de parcs eòlics és una qüetsió que, a Catalunya, fins i tot estudis científics (i no només plataformes) han qüestionat que sigui resultat de les medicions de vent que s’hi han fet, sinó més aviat d’una qüestió de rendibilitat econòmica i política: sòls més barats i comarques marginalment poblades (pocs vots) i amb un dinamisme econòmic dubtós (dificultats de la pagesia per mantenir la rendibilitat de les seves explotacions).
Davant d’això, cal tenir present que no est tracta de que ”els que no volen nuclears tampoc volen molins” (eRic dixit), sinó que les controversies socials que la qüestió ha aixecat no són tan simples sinó més complexes.
A més, sovint passem per alt aspectes més generals del nostre model energètic. Sabeu quanta energia es perd al transportar-la des de punts centralitzats de producció (centrals o macroparcs) als seus punts de consum majoritari? Depenent de la font, entre un 20 o 35%. Un terç del què produim.
I això perquè és així, si a altres països europeus la producció distribuïda (plaques solars en teulades, microcentrals comunitàries, etc) té uns índexs altíssims de cobertura de la demanda? Doncs perquè a les grans empreses energètiques els importa el benefici econòmic, no el medi ambient. I fins que no siguem conscients d’això i posem en qüestió el model general no avançarem cap a un model realment eficient i socialment just. La crítica a la implantació eòlica a Catalunya no és només una oda al paisatge o una exhaltació a les coves, com alguns sempre pretenen fer creure de manera interessada, sinó una crítica al negoci pintat de verd que colonitza comarques senceres repartint les molles d’un negoci que podria ser molt més ecològicament i social eficient però que llavors restaria zeros en els balanços de resultats de les grans multinacionals energètiques.
No sé si hi estaràs d’acord... en tot cas m’agradaria saber què en penses. Salut!
Sé de gent q viu prop dels molins de Rubio i realment fan molt soroll. Al final es com qui viu al costat d la via del tren, t’acostumes.
TARDARÁ MÉS O MENYS, PERO LES ENERGIES ALTERNATIVES ACABARAN IMPOSANT-SE I DESPLAÇANT TOTES LES ALTRES. NECESSÀRIAMENT HA DE SER AIXI.
Alguns no volen nuclears, però tampoc volen molins, etc. i què fan, viuen en una cova ?
Gràcies per la claredat de l’article pels que som profans en la matèria... Pel que ens sentim compromesos amb el medi ambient és una bona notícia, encara que realment sap greu que dongui... Llegir més molèsties acústiques als que hi viuen a prop. Una veritable llàstima. S’hi podrà trobar solució?
Eduard
Igualada
18 de febrer 2010.15:02h
Si tan es consumeix a Barcelona ciutat perquè no omplen tota la ciutat de plaques solars (menys transport d’energia elèctrica cmoportaria menys pèrdues d’energia), no estan governats també... Llegir més per aquells que es diuen Verds ?