Als “pobres” ambaixadors se’ls acaben alguns privilegis

Els pressupostos del 2010 del departament s’han vist retallats en un 4,6% respecte aquest 2009. Però vaja, que encara pugen a més de 3.450 milions d’euros. Resulta que ara els ambaixadors ja només viatjaran en classe preferent quan s’incorporin per primera vegada al seu càrrec o quan el deixin (respon a algú raó lògica, això?). Per a alguns això es defineix com a “política d’austeritat”. Tenint en compte que són uns diners que paguen totes i tots els ciutadans de l’estat espanyol… potser l’hauríem de redefinir com a “política de sentit comú”, no?

Sembla que amb aquestes noves “normes d’estalvi”, durant els desplaçaments que facin per vacances els ambaixadors volaran en classe turista (d’això es deu desprendre que fins ara no ho feien… també els pagàvem unes vacances amb totes les màximes comoditats). Si amb tot això s’està reconeixent que viatjar en classe turista és una pràctica incòmoda i mesquina, potser el Govern espanyol hauria de sortir en defensa dels milions de passatgers que volem sempre d’aquesta manera, i lluiti per a una millora de les condicions a les quals hem d’afrontar-nos vol rere vol…

Vaja, que el 2010 es presenta com un mal any per als ambaixadors. De forma transitòria també se’ls han suprimit les ajudes per a transport aeri que tenien els diplomàtics que tenien per al trasllat de fins a cent quilos d’eines (cent quilos?!; amb què deuen treballar?). També s’han reduït els arrendaments d’immobles de diplomàtics a compte de l’Estat, que queden cenyits als ambaixadors i cònsols generals. Tot i aquesta reducció, sembla que la partida que s’hi destinarà encara és suficient per fer front als reptes previstos pel departament (no serà que estava sobredimensionat, aleshores, potser?). Alguns diputats del PP han lamentat que es tractin de comptes “a la baixa” en un any com el 2010 en el qual l’estat espanyol ha d’assumir la presidència de la Unió Europea durant el primer semestre. Potser millor que sigui així, si del que es tracta és donar exemple a escala internacional, no? Encara que amb tot el panorama que s'ha anat dibuixant aquests darrers mesos, no sé si ningú s'atrevirà a agafar com a referència res del que passa a casa nostra i al nostre entorn immediat...

Un detall sí que ha de quedar clar: hem parlat en tot moment de “privilegis”; per tant, avantatges excepcionals que abans els ha concedit algú, amb més o menys encert. Però tenen aquest vist-i-plau per fer-ho. Que ningú pensi que són ells qui s'han desviat dels paràmetres o dels deures marcats, que aleshores el diccionari ja ens faria parlar de corrupció, i d'aquest terme ja n'hem sentit a parlar massa. Els ambaixadors tenen o han tingut, “només”, privilegis.

Oriol Solà i Prat