Un alumne de l'Escola Apiària, protagonista a TV3

L'augment de la diabetis del tipus 1 entre els 0 i 5 anys està posant de manifest la incapacitat de les escoles per assumir el control d'aquests alumnes i la inexistència d'una regulació. Els menors depenen totalment de la insulina i, per tant, de les atencions i dels controls permanents d'uns pares que se senten totalment indefensos quan han de deixar els seus fills a escola.

En la majoria de casos són els mateixos familiars els qui continuen atenent els nens dins de l'àmbit escolar, amb el consegüent perjudici laboral que els comporta, perquè els mestres no tenen ni l'obligació ni la formació per poder-ho fer. Actualment, la solució sol arriba apel·lant a la "bona voluntat" dels centres escolars que, quan assumeixen les atencions d'aquests malalts ho fan amb la firma prèvia d'un protocol d'actuació en què les famílies assumeixen tota la responsabiltat en cas d'incident -que pot anar des d'un simple mareig fins a conseqüències més greus, com quedar-se cec o patir un coma-. Malgrat tot, l'única preparació que reben les persones que s'acaben fent responsables d'aquests alumnes sol ser les pautes que han rebut per part dels pares. La Generalitat admet que cal una regulació i que podria estar enllestida el desembre. De totes maneres, no hi ha encara un acord sobre quina hauria de ser la millor solució: mentre que el Departament de Sanitat considera que cal introduir la figura d'un vetllador en funció de la gravetat de cada cas, Ensenyament ho descarta.

En Carlos, té 6 anys, li van diagnosticar aquesta malaltia als 15 mesos. Els seus pares, la Rosa i en Jose, són els que li fan els controls i li punxen la insulina. A la seva edat, ell ja vol ser més independent i ajudar els pares, i està aprenent a subministrar-se ell mateix les dosis -així, per exemple, pot anar a casa d'amics a jugar-. Al centre escolar on va no han aconseguit que cap persona se'n pugui fer càrrec i entre el pare, que entra a treballar més tard, i la mare, que surt abans, li van fent els controls en horari escolar. Això no els estalvia, però, la preocupació durant el temps que treballen d'estar pendents del telèfon per si hi ha algun problema.

Entre línies també presenta el cas del Dídac, de tres anys. Als seus pares els va caure el món a sobre quan els metges li van diagnosticar als sis mesos que tenia diabetis del tipus 1, la més greu que hi ha.Per estabilitzar-lo, du incorporada una bomba d'insulina que n'hi administra dosis regulars a través d'un catèter.

El reportatge es pot tornar a veure a través de l'enllaç de TV3 a la carta. Reportatge