TORNAR

Amortidors: tant importants com els pneumàtics o els frens

Cada amortidor té una funció específica i molt marcada

societat
Dilluns, 1 agost 2011. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
La funció d’un amortidor és aconseguir un equilibri entre màxima seguretat i confort. El seu funcionament és essencial per el control d’un vehicle, especialment a altes velocitats i en situacions de risc. Els amortidors influeixen directament en el comportament dels frens, la direcció i l’estabilitat d’un vehicle, per tant el seu mal funcionament afecta de manera perillosa el seu comportament i la seguretat dels seus ocupants.

Formen, juntament amb els frens i els pneumàtics, el triangle de la seguretat de l’automòbil. El correcte funcionament d’un amortidor, depèn de diversos factors, com l’estat de la carretera, la càrrega del vehicle, el quilometratge i efectes de desgast com el fred, la calor i la humitat.

En conseqüència, l’acció d’aquest factors fa que l’efecte amortidor es redueixi a poc a poc, fins que deixa de funcionar correctament. Cal tenir en compte doncs, que al no tenir un desgast perceptible a simple vista, el conductor ha de realitzar revisions periòdiques cada 20.000 km. Per comprovar el seu estat.

Actualment hi ha molts amortidors en el mercat, on cada un d’ells té una funció específica i ben marcada, són els següents:

Hidràulics: consten d’un pistó insertat en un cilindre en el que hi ha oli. Diferents orificis permeten el pas de l’oli d’un costat a l’altre del pistó. La seva avantatge és la senzillesa, la manca de manteniment i la seva capacitat per exercir més amortiguació quan més gran és la pressió.

Hidràulics amb vàlvules: En lloc d’orificis, el pistó té una serie de vàlvules que permeten el pas de l’oli sota una determinada pressió. Són més suaus i més eficients.

De doble Tub: actualment són els més estesos. Es divideixen en pressuritzats (oli) i no pressuritzats (oli i gas). El pistó i el cilindre es troven a l’interior d’una càmara més gran. L’oli flueix pel cilindre a través del pistó, i també cap a la segona càmara a través d’una vàlvula situada entre ambdues.

Monotub: consta de dues càmares, una amb oli i l’altra amb gas. Entre les dues hi ha un pistó flotant.

De freqüència selectiva: afegeix un segon conducte dins del mateix pistó, separat per una vàlvula que es tanca al rebre més pressió, endurint la suspensió en els moments necessaris.

Reològic: l’oli conté partícules metàl·liques. Al aplicar una corrent magnètica, aquest fluid es torna més espès i endureix la suspensió. És un híbrid entre sistemes mecànics i electrònics, ja que necessiten sensors que detecten les necessitats de suspensió en cada moment.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.