ANOIADIARI/ACN

La població de l’Anoia podria créixer en unes 27.000 persones més en els pròxims vint anys, arribant als 155.168 habitants el 2045, segons una projecció feta per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), en un escenari mitjà de creixement. Un creixement del 17,2%. Ara són 128.432 habitants. En un escenari alt de creixement, l’Anoia podria arribar als 179.095 habitants, mentre que en un escenari baix, la xifra podria ser de 135.678 anoiencs.

Si situem l’horitzó el 2034, l’Idescat preveu un escenari mitjà de creixement de 15.115 persones més a la comarca, arribant als 143.547 habitants, un 10,5% més que en l’actualitat.

El novembre del 2023 Catalunya va superar el llindar dels vuit milions d’habitants. Segons aquestes mateixes projeccions de població fetes per l’Idescat, en un escenari mitjà, Catalunya guanyaria més de mig milió d’habitants els pròxims deu anys, arribant a 8.553.637 persones. Segons l’Idescat, la població catalana fregaria els nou milions d’habitants el 2074, any en què es preveu que el conjunt de la població catalana arribi als 8.934.222 habitants.

Segons ha recollit David Bricollé per a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el creixement de la població a Catalunya es deuria, principalment per l’efecte de la migració (654.000), amb un creixement natural negatiu de 113.000 persones. Per edats, la població de 65 anys o més seria la que més creixeria en els pròxims deu anys, un 24%, arribant a 1,948 milions. Dins d’aquesta franja, els habitants de 80 anys o més serien els que més augmentarien (29,6%), mentre que es reduiria la població de 0 a 15 anys fins als 1,062 milions, amb una davallada de 128.000 habitants (-10,7%).

Es preveu que la població de Catalunya de 16 a 64 anys, que actualment està composta per 5,257 milions de persones, augmenti lleugerament en els pròxims 10 anys, arribant als 5,544 milions el 2034. Aquest creixement es concentraria especialment en els grups d’edat de 55 a 64 anys (un augment del 21,4%) i de 25 a 34 anys (un 14,8%), influenciat per l’envelliment de les generacions més grans i per la migració externa. Així, la població en edat laboral creixerà un 5,5%, amb un increment destacat en les etapes d’educació secundària postobligatòria i universitària (un 2,9%).

L’efecte de la baixa natalitat també es reflecteix en les projeccions, ja que la població de 0 a 15 anys disminuirà en 128.000 persones, passant d’1,190 milions el 2024 a 1,062 milions el 2034. Aquesta disminució afectarà especialment les etapes d’educació primària i secundària obligatòria, amb caigudes del 18% i 18,3% respectivament. Tanmateix, es preveu un augment de 21.000 persones en el grup de 0 a 5 anys, amb un creixement del 5,8%.

Aquest descens en la població infantil i adolescent serà notori en la majoria de les comarques, especialment a l’Alt Urgell (-18,1%), el Pla de l’Estany (-17%) i el Maresme (-16,9%). En canvi, el descens serà més moderat a llocs com la Garrotxa (-1,3%), la Selva (-2%) i el Baix Penedès (-3,6%).

Quant a la població de més de 65 anys, es preveu que representi el 22,8% de la població total, amb gairebé 1,95 milions d’habitants. En aquest grup, la població de més de 80 anys experimentaria un creixement substancial, passant de 465.000 a 603.000 persones, cosa que suposaria un augment del 29,3%. Així mateix, el nombre de persones centenàries es duplicaria.

En les comarques, la població de 65 anys o més creixerà de manera més destacada al Baix Penedès (44,0%), la Cerdanya (42,8%) i el Moianès (42,5%). En canvi, les comarques més envellides, com la Terra Alta (7,1%) o el Barcelonès (10,5%), experimentaran increments més modestos.

Quant a les dinàmiques demogràfiques, es preveu una reducció de naixements, amb 600.000 nous nadons entre 2024 i 2034, un 4,7% menys que en la dècada anterior. Per altra banda, la mortalitat augmentaria, amb unes 713.000 defuncions, un increment del 5,7% respecte als últims 10 anys.

Els fluxos migratoris tindran un paper fonamental en la població de Catalunya. Es preveu un saldo migratori positiu de 654.000 persones durant el decenni 2024-2034, la qual cosa compensaria el saldo natural negatiu. Així, la migració externa serà un factor determinant per al creixement poblacional de la majoria de les comarques.

De cara al futur, en l’horitzó de 2074, la població de Catalunya podria arribar als 8,9 milions d’habitants, amb l’aportació de la migració exterior. No obstant això, la baixa natalitat i l’augment de la mortalitat farien que el creixement es moderés i es mantingués per sota dels nou milions a mitjan segle XXI. La població de 65 anys i més continuaria augmentant, passant dels 1,566 milions el 2024 als 2,548 milions el 2049 i als 2,718 milions el 2074. Els canvis demogràfics també implicarien un augment de l’índex de dependència de la gent gran. El percentatge de població de 65 anys o més per cada 100.000 habitants de 15 a 64 anys augmentaria significativament, passant del 29,3% al 48,1% el 2049 i al 52,3% el 2074. Segons aquestes projeccions, la comarca que experimentaria un creixement més alt el 2034 seria el Baix Penedès (18,5%), seguida per la Garrotxa (14,8%), la Cerdanya (14,3%), el Moianès (13,4%) i la Selva (13,0%). A l’altre extrem, hi hauria 15 comarques que creixerien menys que la mitjana, encapçalades per la Ribera d’Ebre (0,9%), la Terra Alta (1,0%), les Garrigues i el Solsonès (2,9% totes dues). Cal destacar que dins d’aquest darrer grup s’hi trobarien les cinc comarques més poblades de Catalunya: el Barcelonès (3,1%), el Baix Llobregat (4,9%), el Vallès Occidental (5,9%), el Vallès Oriental (6,3%) i el Maresme (6,6%).