L’Anoia encadena els quatre pitjors anys del segle en creixement natural de la població

Des del 1975 –el primer any amb dades publicades per l’Institut d’estadística de Catalunya (Idescat)– fins al 2017 l’Anoia sempre havia registrat un saldo vegetatiu (la diferència entre el nombre de naixements i defuncions) positiu.

Les dades del 2021 –l’últim any del qual es disposa de dades tancades i oficials, tant de mortalitat com de natalitat, facilitades per l’Idescat– a l’Anoia donen, per quart any consecutiu, un creixement natural de la població negatiu. El 2021 es van registrar 1.015 naixements, per sota de les 1.075 defuncions sumades al llarg de l’any a tots els municipis de la comarca. Aquest balanç negatiu del 2021 el supera, amb molta diferència, el registrat el 2020, l’any en què es van registrar les xifres més altes de contagis i mortalitat per la pandèmia. El 2020 hi va haver 941 naixements a l’Anoia, molt per sota de les 1.402 defuncions, que donaven un saldo negatiu de 461 persones. El més alt des de 1975. La mortalitat registrada el 2020 representa una situació extraordinària. Cal tenir en compte que la mitjana de mortalitat registrada a l’Anoia en el període 1975-2021 és de 796 defuncions, gairebé la meitat.

Si comparem les dades del 2021 amb les dels dos anys anteriors a la pandèmia, el 2018 i el 2019, les xifres ja s’assemblen més. El 2019 hi va haver 959 naixements i 1084 defuncions, amb un saldo negatiu de 125 persones; i el 2018 es van sumar 977 naixements i 1040 defuncions, amb un saldo negatiu de 63 persones, gairebé el mateix que el saldo del 2021, que va ser de 60 persones.

L’últim any amb saldo negatiu va ser el 1997, quan hi va haver més defuncions (750) que naixements (742), amb un creixement negatiu de 8 persones.

L’any amb el creixement vegetatiu més alt va ser el 2008, amb 1.645 naixements i 902 defuncions, que van donar un saldo positiu de 743 persones. Aquell va ser l’any amb més naixements registrats a l’Anoia des del 1975. Cal tenir en compte que els primers set anys que encapçalen el rànquing de naixements són els compresos en el període 2005-2011, marcat per la bombolla de la construcció.

A l’Anoia, quinze dels trenta-tres municipis van tenir un creixement negatiu: Bellprat (-1), Castellolí (-1), Calonge de Segarra (-2), Veciana (-2), Carme (-3), Copons (-3), Rubió (-3), La Pobla de Claramunt (-4), Els Prats de Rei (-4), Vallbona d’Anoia (-4), La Llacuna (-5), Capellades (-7), Igualada (-21), Piera (-26) i Vilanova del Camí (-29). Cinc municipis van tenir un creixement vegetatiu zero: Santa Maria de Miralles, Pujalt, Montmaneu, Els Hostalets de Pierola, Castellfollit de Riubregós. Itretze van registrar un creixement positiu: La Torre de Claramunt (+1), Sant Pere Sallavinera (+1), Sant Martí Sesgueioles (+1), Sant Martí de Tous (+1), Orpí (+1), Jorba (+1), Argençola (+1), Calaf (+2), Cabrera d’Anoia (+2), Òdena (+4), El Bruc (+4), Masquefa (+9) i Santa Margarida de Montbui (+27).

Igualada, també per quart any consecutiu, va registrar un creixement negatiu. El 2021 hi va haver 354 naixements i 375 defuncions, amb un saldo negatiu de 21 persones. El 2020, l’any més castigat per la pandèmia pel que fa a mortalitat, hi va haver 476 defuncions a la capital de l’Anoia, la xifra més alta des del 1975. Aquell any hi va haver 326 naixements, que donaven un saldo negatiu de 144 persones.

Els saldos negatius de creixement natural de la població –recordem: la diferència entre naixements i defncions– registrats els darrers quatre anys, demostren que si no fos pels moviments migratoris, la població a l’Anoia descenderia de forma més accentuada. Els saldos negatius de creixement natural de la població –recordem: la diferència entre naixements i defuncions– registrats els darrers quatre anys, demostren que si no fos pels moviments migratoris, la població a l’Anoia descendiria de forma més accentuada.

El 2021 l’Anoia va tenir un saldo migratori (diferència entre les persones que vénen a viure a la comarca i les que marxen a residir a fora) positiu: 1.353 persones.