L’Anoia guanya més de 40.000 habitants el primer quart del segle XXI

L’Anoia ha guanyat més de quaranta mil habitants en aquest primer quart del segle XXI, passant de 89.876 habitants el 2000 a 129.956 el 2025. És un creixement del 44,59%, un percentatge superior al de la mitjana de Catalunya, que se situa en un 27,9%, i de la Unió Europea, que és del 4,9%.

El mapa de Catalunya mostra dos colors: un de verd, que situem a l’est del país, a l’àrea metropolitana de Barcelona i les comarques costaneres, on trobem els municipis on s’han registrat els creixements més alts de població en aquests últims vint-i-cinc anys; i un de vermell, a les comarques de ponent del país, on trobem més municipis que han perdut habitants. Tanmateix, només hi ha tres comarques amb un creixement negatiu respecte l’any 2000, la Terra Alta (-6,1%), el Ripollès (-1,1%) i les Garrigues (-1%).

Creixen els municipis amb més de deu mil habitants

En aquest primer quart de segle ha crescut la llista de localitats catalanes amb més de 10.000 habitants, passant de 94 a les 132 actuals. D’aquests nous municipis mitjans catalans n’hi ha tres de l’Anoia: Masquefa, que ha passat de 4.582 habitants el 2000 a 10.111 el 2025; Santa Margarida de Montbui, que ha passat de 9.123 habitants a 10.601, i Piera, que ha crescut amb més de nou mil habitants durant aquest període, arribant fins als 17.884, el segon municipi més poblat de l’Anoia, darrere d’Igualada, que s’enfila fins als 42.449. Hi ha un cinquè municipi anoienc amb més de deu mil habitants, Vilanova del Camí, que el 2000 ja havia superat aquesta xifra, amb 10.203, i que enguany ha crescut fins als 12.886 habitants.

Els pobles petits perden veïns

A l’altre extrem hi ha els municipis petits, o micropobles, de menys d’un miler d’habitants, molts dels quals han perdut població durant aquests vint-i.cinc anys. Al conjunt de Catalunya, gairebé la meitat (un 40%) dels micropobles han experimentat un decreixement poblacional. A l’Anoia són quatre els municipis que han perdut habitants en aquest primer quart de segle: Montmaneu, que ha passat de 194 a 182 habitants (-6,19%); Calonge de Segarra, que ha passat de 196 a 179 (-8,67%); Bellprat, que ha perdut 26 habitants i actualment en té 69 (-27,37%), i el despoblament més accentuat s’ha produït a Castellfollit de Riubregós, que ha passat de 233 habitants el 2000 a 153 el 2025 (-34,33%).

El creixement més gran es registra a les comarques més pròximes a Barcelona

A l’altre extrem, els municipis de l’Anoia on hi ha hagut els creixements més alts de població els trobem situats a prop de les comarques del Baix Llobregat i l’Alt Penedès. Són municipis amb termes extensos, amb urbanitzacions residencials. Hi ha cinc municipis que han doblat, com a mínim, el seu nombre d’empadronats. Es tracta de Piera, que ha passat de 8.540 a 17.884 veïns en aquests vint-i-cinc anys, amb un creixement del 109,41%; Masquefa, que ha passat de 4.582 a 10.111 (120,67%); el Bruc, que ha passat de 1.029 a 2.294 (122,93%); els Hostalets de Pierola, que ha incrementat en 2.015 habitants els 1.239 que tenia a principis de segle, arribant fins als 3.254 (162,63%), i Cabrera d’Anoia, que ha experimentat el creixement més alt (236,55%), passant de 528 a 1.777 veïns.

L’Anoia podria superar els 188.000 habitants a mitjan segle

Les últimes projeccions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) apunten que la població catalana continuarà creixent en els pròxims anys i podria situar-se al voltant dels 8,5 milions d’habitants l’any 2034, segons l’escenari mitjà, considerat el més probable.

Les projeccions de població de l’Idescat no són prediccions exactes, sinó escenaris possibles que mostren com podria evolucionar la població segons diferents hipòtesis demogràfiques. Aquests escenaris es construeixen a partir de tres factors clau: fecunditat, mortalitat i migracions. L’Idescat utilitza tres escenaris per reflectir possibles evolucions demogràfiques: l’escenari mitjà és el de referència i assumeix la continuïtat de les tendències actuals de fecunditat, mortalitat i migració. Segons aquest escenari, la població creix moderadament i tendeix a estabilitzar-se a llarg termini. L’escenari alt planteja un creixement més elevat, amb més immigració i una lleugera recuperació de la fecunditat. En aquest cas, la població catalana podria arribar a apropar-se als 9‑10 milions d’habitants a mitjan segle. Finalment, l’escenari baix mostra un creixement limitat o estancament, amb migració més baixa i fecunditat molt reduïda, fet que accentua l’envelliment de la població. L'Idescat utilitza tres escenaris per reflectir possibles evolucions demogràfiques:

L’increment demogràfic previst, d’uns 541.000 habitants respecte l’any 2024, estaria impulsat principalment per la immigració, ja que el creixement natural --la diferència entre naixements i defuncions-- es manté en valors negatius a causa de la baixa fecunditat i l’envelliment de la població.

A més llarg termini, les projeccions indiquen que la població de Catalunya podria estabilitzar-se entorn dels 8,9 milions d’habitants a mitjan segle, sempre que es mantinguin les tendències actuals de mortalitat, fecunditat i fluxos migratoris. En escenaris alternatius, especialment en un escenari alt amb més immigració, la població catalana podria arribar a apropar-se als 9 o fins i tot als 10 milions d’habitants en les pròximes dècades.

Segons aquestes mateixes dades, la comarca de l’Anoia podria arribar pràcticament als 189.000 habitants el 2049, en un escenari alt, mentre que, en un escenari mitjà, la xifra d’anoiencs s’enfilaria fins als 160.000 i, en l’escenari baix, la xifra arribaria fins als 138.380 habitants.

Igualada podria fregar els 50.000 habitants a mitjan segle, en l’escenari mitjà, el més probable. En un escenari alt, la capital de l’Anoia podria arribar fins als 57.000 habitants, aproximadament, en aquest mateix període.

Segons l’Idescat, l’evolució futura de la població estarà fortament condicionada per la migració internacional, que continuarà sent el principal motor de creixement, així com per la capacitat del país d’afrontar els reptes associats a l’envelliment demogràfic, la planificació de serveis públics, l’habitatge i el mercat laboral.