L’Anoia perd la meitat d’oficines bancàries en sis anys

Un total de 28 oficines bancàries han tancat les portes a l’Anoia durant els darrers sis anys. S’ha passat de les 62 que hi havia el 2015 a les 34 que donen servei actualment. I l’expressió “donar servei” és relativa, ja que les entitats limiten els horaris d’atenció presencial als usuaris i amb el procés de digitalització deixen moltes persones fora del sistema, especialment la gent gran.

La crisi de la pandèmia de la COVID-19 ha accelerat la transformació del sector, que ha anat digitalitzant progressivament els seus serveis.

A l’Anoia hi ha 22 municipis sense cap oficina bancària: són 15.176 anoiencs que han de desplaçar-se a altres municipis veïns de la comarca per fer les seves consultes o gestions.

Una altra dada rellevant: hi ha una entitat bancària per a cada 3.761 anoiencs. Una mitjana molt per sobre de la del conjunt de municipis de la demarcació de Barcelona, que és d’una oficina per cada 2.600 habitants, aproximadament.

Són xifres del Banc d’Espanya, que només publica dades per comarques a partir del 2015 fins a l’actualitat.

Sí que dona, però, dades del conjunt del país. Catalunya ha perdut més de la meitat de les oficines bancàries des del 2008, passant de 8.155 a les 2.582 actuals.

La gent gran, exclosa del sistema

La reducció d’oficines bancàries i la digitalització afecta, especialment, la gent gran, amb menys habilitats digitals. És un sector de la població  que requereix una atenció personalitzada i de proximitat.

Les associacions d’usuaris han denunciat aquesta situació. També ho han fet persones a títol individual, com Carlos San Juan, un jubilat de setanta-vuit anys que va impulsar la campanya “Soc gran, no idiota”, amb la qual ha recollit sis-centes mil signatures reclamant que no es tanquin entitats, sobretot en municipis petits, i demanant un tracte més humà als bancs, amb mesures concretes com una atenció presencial a les sucursals tot el matí i sense limitació d’hora. Igualment, reclama una millor atenció per a la gent gran.

Aquestes associacions d’usuaris denuncien la concentració bancària com una de les principals causes d’aquesta situació. Una altra causa és la digitalització dels serveis, ampliada per la pandèmia.  Això, segons els usuaris, agreuja el problema de l’exclusió financera, sobretot per a la gent gran, que cada vegada es veu més a fora del sistema.

Les entitats valoren positivament el procés de digitalització dels bancs, però alerten que hi ha una part molt important de la població que encara necessita acudir presencialment a l’oficina. Proposen que hi hagi una digitalització amb dues velocitats. Una hauria d’adaptar-se als col·lectius acostumats a l’atenció presencial.

Les entitats critiquen que molts serveis i mecanismes en línia no són amables ni senzills, fins i tot poden arribar a ser complicats per a la gent acostumada als processos digitals i a les noves tecnologies.

L’AnoiaDiari ha anat a diferents entitats bancàries de la comarca per copsar l’opinió dels seus usuaris.

Són les 07:45 h del matí d’un dijous. La Maria Teresa  té 78 anys. Fa uns anys tenia una oficina de l’entitat bancària de la qual és clienta “de tota la vida”, a “dos minuts a peu de casa”. Explica que “allà hi podia anar sempre que ho necessitava, em coneixien pel nom, m’atenien molt bé. Ara he de baixar al centre, tinc mitja hora per anar i gairebé una hora per tornar, que fa pujada. Ric per  no plorar.... I ja no parlo de l’estona que perdo entremig perquè m’atenguin. No ho puc demanar als fills, que treballen. I perquè també em sap greu molestar-los. No hi ha dret que la gent gran, amb tot el que hem passat a la vida, ens sentim desatesos d’aquesta manera”, lamenta la Maria Teresa, que afegeix que “vinc abans que obrin per ser la primera. Però algunes vegades m’han dit que segons quins serveis els he de fer a través del caixer. I apa, espavila’t. No hi ha dret...”

Són les 11:15 del migdia. Dimarts. Hi ha cua al caixer. L’oficina ha tancat l’horari d’atenció a la caixa.Una senyora gran fa ben bé quinze minuts que es baralla amb la màquina. La gent que fa cua comença a posar-se nerviosa. Una senyora de la fila s’ofereix a ajudar-la.  Finalment, se’n surten. L’Assumpció té 76 anys. També ha hagut de desplaçar-se per anar al banc. Ho ha fet en autobús. “Sé que puc demanar cita, però gairebé és més complicat que fer servir el caixer”, lamenta. “Per què ens ho posen tot tan complicat!”, afegeix.

El Joaquín té 77 anys i viu a Vilanova del Camí. Reconeix, sense vergonya, que “tot això d’Internet” li sona a “xinès”. “El meu telèfon mòbil només és per fer i rebre trucades. Tot just ara m’he posat el Whatsapp per veure fotos i vídeos dels meus nets. I ara, que han tret la meitat de les oficines de Vilanova, si no demanes cita, que és tota una aventura, o no hi vas de 9 a 11, ho has de fer tot al caixer, que és una màquina de bojos, o per l’Internet. Cada vegada has de demanar-ho als fills. Ens fan sentir com uns inútils...”, lamenta.

22 municipis sense bancs

A l’Anoia hi ha 22 municipis sense entitat bancària: Argençola, Bellprat, el Bruc, Cabrera d’Anoia, Calonge de Segarra, Carme, Castellfollit de Riubregós, Castellolí, Copons, Jorba, la Llacuna, Montmaneu, Orpí, els Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera, Santa Maria de Miralles, la Torre de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Veciana.

Vint-i-dos municipis amb una població total de 15.176 habitants que han de desplaçar-se a altres municipis veïns per fer les seves gestions financeres de manera presencial.

Joan Serra, batlle de Castellolí, explica que no tenir oficines bancàries “afecta negativament als veïns i veïnes del poble, sobretot a la gent gran. És una mancança que tenim des de fa molts anys. Les oficines o els caixers “són una necessitat per als veïns. Tot i que tenim Igualada a prop, hi ha molts veïns que no poden desplaçar-se i, per a ells, això és un gran inconvenient”. Serra afirma que “durant els últims anys hem parlat amb diverses entitats financeres perquè instal·lin un caixer, però no ha estat possible. També hem tingut contactes amb empreses independents dels bancs, que també instal·len caixers, però el cost és molt elevat. És totalment inviable”. Serra afirma que “les reivindicacions dels nostres veïns i veïnes hauria de ser suficient perquè els bancs instal·lessin caixers, però no és així.  La realitat és que només miren per la seva viabilitat econòmica i no per la part social. La part positiva és que, en el futur, es farà servir menys diners en efectiu i les transaccions es faran a través dels mòbils o de les targetes. A Castellolí ja es pot pagar així a tots els establiments. Això facilita molt la vida de les persones del poble.”

Meritxell Baqué, batllessa de Vallbona d’Anoia, explica que “havíem tingut dues oficines però ara només hi ha una entitat que manté un caixer, i una altra ofereix una gestora que presta atenció tres dies a la setmana, tot i que no es poden fer operacions en efectiu. Això afecta a tota la població, especialment a la gent gran, amb la dificultat per usar els caixers automàtics o les aplicacions, ho tenen molt complicat. Sobretot en un lloc on la mobilitat és complicada per desplaçar-se als municipis veïns. També els petits comerços que necessiten diners en efectiu, pateixen aquest impediment”. Baqué remarca que “hi ha molta gent gran que no té família o no té capacitat per moure’s als municipis veïns, i que pateixen un gran inconvenient. A més, les oficines de què depenem –una és a Piera i l’altre a Capellades–, no t’agafen el telèfon o no et donen solucions a les teves necessitats perquè et responen des d’una centraleta. És un drama...”

La batllessa de Vallbona d’Anoia explica que “des del tancament de les oficines hem mantingut contactes amb les entitats però no hem tingut resposta. Són decisions preses des de dalt i no hi ha cap possibilitat de negociació”.

Josep Parera, batlle de la Llacuna, coincideix amb els altres batlles i batllesses que aquesta situació “afecta a tota la població, però especialment a la gent gran” i afegeix que el tancament de les seus “ha tingut un impacte molt negatiu a la Llacuna, ja que ens trobem a 30 quilòmetres d’Igualada o de Vilafranca, que és on podem trobar aquest servei. És una necessitat molt important, ja que no només és la distància sinó el fet d’haver de desplaçar-se”. Parera explica que s’han posat en contacte amb les entitats bancàries “però mai hi ha hagut interès per part d’aquestes entitats per obrir de nou l’oficina.”

El batlle de la Torre de Claramunt, Jaume Riba, assenyala que “la gent ja s’ha acostumat, però és un greu inconvenient sobretot per a la gent gran que necessita treure els seus diners per al dia a dia i necessiten que algú de la seva família els acompanyi a l’oficina bancària més propera. És un perjudici en general per a tots, ja que perdem aquella proximitat que teníem. També els comerços en surten malparats, tot i que tothom s’acostuma a fer servir les targetes de crèdit.”  Riba afegeix que “actualment hem arribat a un acord amb una companyia de caixers automàtics, ATM, que ens cobreix el servei. Però el cost de la comissió és elevat. El lloc més proper des de la Torre de Claramunt és Capellades, a 2 km”.

El batlle de la Torre de Claramunt denuncia que “les companyies bancàries d’aquest país no estan, de moment, per la feina, pensen més a augmentar beneficis amb altres productes i estalviar costos en personal i oficines”.

Un altre cas singular és el del Bruc. Després de la Torre de Claramunt, és el segon municipi anoienc més poblat (2.177 habitants), sense cap oficina bancària.

Alguns municipis de l’Anoia han perdut gairebé la meitat de les oficines bancàries. Calaf ha passat de 4 oficines el 2015 a les 2 de l’actualitat. Piera ha passat de 5 a 3 en el mateix període. Vilanova del Camí en tenia 6 i ara en té 3. El cas més significatiu és el d’Igualada, que tenia 23 oficines l’any 2015 i actualment disposa de 12 oficines obertes.

Una oficina per a cada 3.761 anoiencs

A l’Anoia hi ha una entitat bancària per a cada 3.761 anoiencs, molt per sobre de la mitjana del conjunt de municipis de la demarcació de Barcelona, que és d’una oficina per cada 2.600 habitants, aproximadament.

Piera és el municipi anoienc amb la ràtio més alta . Disposa de 3 oficines per a 16.411 habitants, amb una mitjana de 5.470 pierencs per oficina. El segon és Vilanova del Camí, amb una ràtio de 4.245 habitants per oficina. Segueix, en tercer lloc, Òdena amb una ràtio de 3.681 habitants per oficina bancària.

La ràtio d’Igualada, en quart lloc, és de 3.406 igualadins per oficina.

Hi ha tres municipis més amb una ràtio per damunt dels tres mil habitants per entitat: Montbui (3.397 habitants/oficina), Masquefa (3.208 habitants/oficina), i els Hostalets de Pierola (3.064 habitants/oficina).