L’Anoia, la segona comarca on el Govern vol instal·lar més potència d’energies renovables

El Govern ha posat a disposició dels ajuntaments un visor cartogràfic amb els resultats preliminars del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació d’Energies Renovables de Catalunya (PLATER), una eina que permet consultar la distribució prevista de noves instal·lacions al territori. En el cas de l’Anoia, les dades situen la comarca entre les que concentren una previsió més gran de potència instal·lada.

Segons el document, l’Anoia és la segona comarca amb més capacitat prevista de generació d’energia renovable de cara al 2050, amb un total aproximat de 3.340 MW, només per darrere del Segrià. Aquesta xifra inclou tant energia eòlica (1.682 MW) com solar fotovoltaica (1.658 MW). Altres comarques com les Garrigues, l’Alt Empordà o el Solsonès també apareixen amb valors destacats, però per sota dels registres anoiencs.

La distribució territorial de les instal·lacions respon a criteris tècnics com la disponibilitat de sòl, les condicions de vent i les característiques geogràfiques. En aquest marc, el PLATER identifica zones de la Catalunya central --entre les quals l’Anoia-- i de l’interior del país com a espais amb capacitat per acollir nova potència, especialment en l’àmbit de la fotovoltaica.

El visor permet visualitzar sobre mapa les àrees considerades aptes i no aptes per a la implantació de renovables, així com distingir entre zones prioritàries i no prioritàries. També incorpora informació sobre els criteris utilitzats per a aquesta classificació, amb l’objectiu de facilitar l’anàlisi per part dels municipis.

Aquesta eina s’ha habilitat abans de l’inici del període d’informació pública del pla, previst pròximament i amb una durada de tres mesos. Durant aquest termini, els ajuntaments --també els de l’Anoia-- podran presentar al·legacions per ajustar la proposta a les seves realitats territorials. Està previst que el visor incorpori posteriorment funcionalitats per simular modificacions i verificar-ne l’encaix amb els criteris establerts.

El procés compta amb el suport de les Oficines Comarcals de Transició Energètica, que donen assistència tècnica als ens locals. Paral·lelament, l’Institut Català d’Energia ha mantingut reunions amb els municipis per explicar la metodologia del pla i avançar-ne els resultats.

El PLATER s’emmarca en els objectius de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, que preveu la instal·lació de fins a 62.000 MW d’energia renovable per avançar en la descarbonització del sistema energètic. D’aquesta potència, una part es preveu ubicar en espais no urbanitzats, amb una ocupació estimada al voltant de l’1,2% del territori català.

Crítiques al procés des de l’Anoia

L’entitat Preservem l’Anoia ha expressat el seu rebuig a la tramitació del PLATER, que considera precipitada i amb manca de participació efectiva del territori. Segons el col·lectiu,la publicació del pla ha coincidit amb el període de Setmana Santa i amb un termini de participació ciutadana de només nou dies hàbils (del 26 de març al 10 d’abril), fet que, segons l’entitat, impedeix una participació real i degudament informada. Tot i que el procés es presenta com “participatiu, democràtic i socialment inclusiu”, l’entitat considera que els terminis curts el converteixen en un simple tràmit administratiu. Analitzar un document de centenars de pàgines i basat en 141 capes cartogràfiques en aquest període seria materialment impossible per a ajuntaments, entitats i ciutadania.

Preservem l’Anoia alerta també que el PLATER tindrà una jerarquia normativa superior a l’ordenament municipal, cosa que implica que els criteris aprovats pels ajuntaments podrien ser anul·lats si no s’ajusten al pla. L’entitat interpreta aquest fet com una recentralització de decisions que afecten directament el territori i com una contradicció amb el discurs de la Generalitat durant la consulta pública del 2023, en què es reconeixia que els ajuntaments eren actors clau per garantir l’acceptació social dels projectes i decidir la ubicació de les instal·lacions.

A més, Preservem l’Anoia assenyala que diverses aportacions presentades durant la consulta prèvia del 2023 continuen encara en “estat d’avaluació”. Malgrat això, el Govern ha avançat amb el document sense respondre a les preocupacions plantejades fa tres anys, cosa que, segons l’entitat, vulnera els principis de transparència i coordinació institucional que el pla afirma defensar.

En resposta, l’organització reclama: la suspensió immediata dels terminis actuals de participació; l’obertura d’un període real d’exposició pública fora de períodes festius i que no s’aprovi cap zonificació definitiva fins que totes les aportacions del 2023 hagin estat analitzades i respostes públicament.

La plataforma alerta que el pla “tindrà conseqüències irreversibles sobre la nostra comarca”, advertint que “la transició energètica només serà viable si es construeix amb el territori i no contra el territori.”

L’equip de govern de l’Ajuntament de Jorba també ha expressat la seva total disconformitat davant l’esborrany del PLATER, considerant que “no respon adequadament a les necessitats ni als interessos del nostre municipi i del seu entorn” i han anunciat que presentaran les corresponents al·legacions que “treballaran amb determinació”, utilitzant tots els mecanismes al seu abast, “per reconduir i millorar aquesta proposta”, reiterant el seu “compromís amb la defensa del territori, la seguretat i la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Jorba.”