L’Anoia és la segona comarca amb menor proporció de població de fora de l’estat

La població amb nacionalitat no espanyola resident a Catalunya va ser d’1.271.810 persones el 2022, xifra que representa el 16,3% del tota de la població, segons les dades del Padró d’habitants publicades per l’Institut Català d’Estadística. Segons aquestes dades, el nombre de persones amb nacionalitat no espanyola va augmentar un 1,7% durant l’any 2021 (21.145 persones més), després que el 2020 hagués disminuït en 9.954 persones. El 2000 el percentatge d’aquesta població era del 2,89%. D’aquestes 1.271.810 persones, 657.039 són homes, el 51,66%, i 614.771, dones.

Aquest grup de població ha disminuït a 8 comarques i a Aran durant el 2021, encapçalades per la Cerdanya (-3,3%), Aran (-3,0%), l’Alta Ribagorça (-1,6%) i el Pla de l’Estany (-1,4%). En canvi, ha augmentat a 33 comarques i els augments més elevats han estat els de la Terra Alta (6,0%), el Garraf (5,6%), el Baix Ebre (4,5%) i la Garrotxa (3,8%).

A l’Anoia resideixen 11.885 persones que tenen nacionalitat d’altres països de fora de l’estat espanyol, el 9,5% del total de la població anoienca, que se situa en 125.065 persones. La xifra ha pujat respecte del 2021 en tan sols 2 persones. En termes absoluts, el 2020 es va produir el creixement més alt, amb 1.372 nous residents nascuts a fora de l’estat. En termes relatius, el creixement més important es va produir el 2001, quan es va passar de 1.085 persones a 1.781 l’any següent, amb una variació anual el 64,15% anual. L’any amb el percentatge més alt d’aquest grup al llarg del segle es va registrar el 2009, amb un 10,14% del total.

Des de l’Idescat remarquen que “cal tenir en compte que aquestes variacions estan afectades no només per la intensitat dels fluxos d’entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l’evolució del seu creixement vegetatiu i pel procés de naturalització d’aquesta població. L’any 2021, 42.371 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 38,1% dels quals eren originaris d’Àfrica i el 29,3% Amèrica del Sud.”

Distribució per comarques

La Segarra (28,1%), l’Alt Empordà (25,1%), el Barcelonès (21,2%), el Gironès (20,7%), la Selva (20,5%) i el Baix Empordà (20,2%) són les comarques amb proporcions més elevades de població amb nacionalitat d’altres estats. Per contra, les menors proporcions es troben a les comarques del Vallès Oriental (9,4%), l’Anoia (9,5%), el Pallars Sobirà (9,5%), el Moianès (9,6%) i el Berguedà (10,0%).

La presència d’aquests residents a Catalunya està molt relacionada amb la grandària dels municipis. Els municipis amb percentatges més alts són Barcelona (22,0%), els de 100.001 a 1.000.000 d’habitants (17,7%) i els de 10.001 a 50.000 habitants (15,5%). En canvi, els municipis amb percentatges més baixos són els de fins a 500 habitants (8,2%), els de 2.001 a 5.000 habitants (11,1%) i els de 501 a 2.000 habitants (11,2%).

A Catalunya hi ha 36 municipis on el percentatge de població estrangera és superior al 25%. Destaquen Guissona (53,1%), Castelló d’Empúries (45,1%), la Portella (40,1%), Salt (38,1%) i Barbens (37,1%).

Barcelona és el municipi on resideixen més persones amb passaport nio espanyol, 359.480, amb un augment d’11.178 persones respecte de l’any anterior. Altres municipis que destaquen són l’Hospitalet de Llobregat amb 58.037 persones, Badalona (35.215), Terrassa (31.516) i Lleida (29.129).

A la capital de l’Anoia, Igualada, hi resideixen 6.967 persones,12 més que l’any anterior, una xifra que suposa el 17% del total de la població igualadina. 

Procedències

En relació amb l’any anterior, si es considera la població segons el continent d’origen, la població europea és la que augmenta més en termes absoluts (13.906 persones) i en termes relatius (3,6%). Els europeus comunitaris augmenten en 11.303 persones (4,0%) i els originaris de  la resta d’Europa en 2.603 persones (2,5%).  Amèrica i Oceania són els altres continents que augmenten els seus efectius. La població originària d’Amèrica creix en 8.548 persones, un increment anual del 2,4%, mentre que a Oceania el creixement és de 12 persones (1,2%).  En canvi, la població arribada des d’Àsia i d’Àfrica disminueix. La població asiàtica disminueix en 607 persones (-0,3%) i l’africana en 735 persones (-0,2%).

Per nacionalitats, destaquen pels increments la població originària d’Itàlia (6.315), Colòmbia (4.594), Argentina (2.230), França (2.147) i Veneçuela (1.742). En canvi, les nacionalitats que més disminueixen són les del Marroc (-2.914), Bolívia (-2.360), Romania (-1.176), Brasil (-945) i Índia (-683).

L’any 2022, la població d’origen europeu és la més nombrosa i representa gairebé un terç de la població nascuda a fora de l’estat resident a Catalunya (31,6%), dels quals el 23,3% són de la Unió Europea i el 8,3% de la resta d’Europa. El segon lloc correspon a la població americana (28,3%) seguit pels originaris d’Àfrica (25,5%). Més allunyada d’aquest col·lectiu, la població asiàtica representa el 14,5% de la població de fora de l’estat.

La població resident a Catalunya és heterogènia quant a les procedències, representades per més de 170 nacionalitats. La comunitat marroquina és la més nombrosa (235.278) i equival al 18,5% dels estrangers. El segon lloc, l’ocupa la població de Romania (86.528) amb una representació del 6,8%. En el rànquing de nacionalitats, les segueixen la italiana (76.826) i la xinesa (63.228), que representen el 6,0% i 5,0% respectivament.

La població marroquina és la primera nacionalitat a 28 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 8 comarques i Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la italiana; a la Cerdanya, la colombiana; a la Garrotxa, l’índia; a l’Alt Urgell, la portuguesa, i al Moianès, la nacionalitat maliana.

A l’Anoia, a part de l’espanyola, amb 18.239 persones, la població estrangera majoritària és la del Marroc, amb 5.789 persones, seguida de Romania (877), Colòmbia (847), Equador (703), Argentina (698), Perú (589), República Dominicana (578), Pakistan (461) i la Xina (409).

Per continents, la majoria provenen de la Unió Europea, inclosa Espanya (20.140), seguida de la resta d’Europa (944), Àfrica (6.640), Amèrica (5.685), Àsia (1.024) i Oceania (13).

Per edat i sexe

El perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població de 15 a 64 anys (80,9%, mentre que a la població de nacionalitat espanyola és del 63,5%), i amb una presència majoritària d’homes (51,7%).

Pel que fa a l’estructura per edats del conjunt de la població estrangera, el darrer any es registren increments entre els 10 i 19 anys i en els majors de 30 anys, especialment dels 45 als 59 anys. En canvi, es registren disminucions en els menors de 10 anys, i dels 20 a 29 anys.

Pel que fa al sexe, hi ha importants diferències segons el país. Entre els països amb almenys 100 estrangers, Mauritània (81,0%), Mali (78,9%), Gàmbia (77,8%), Sierra Leone (76,9%) i el Senegal (75,8%) són els que tenen major percentatge d’homes.

En canvi, Tailàndia (17,5%), Belarús (32,5%), Hondures (32,7%), Nicaragua (34,1%) i Rússia (35,0%) són els països amb menor percentatge d’homes.

A l’Anoia, el percentatge d’homes amb passaport de fora de l’estat espanyol és del 52,61%