//Plugins sense CDN ?>
La comunitat marroquina continua sent la més important a l'Anoia entre els contingents de persones que han nascut fora de les fronteres estatals. Uns 9.000 dels 118.277 habitants de l'Anoia figuren com a "població estrangera" a l'Idescat.
La població considerada estrangera es manté gairebé sense variacions a la comarca de l'Anoia. Segons les dades presentades per l'Idescat a finals de febrer, un 7,64% dels anoiencs constaven com a població estrangera a les estadístiques de l'organisme a gener de 2017, una xifra percentual idèntica a la que hi havia l'any anterior, i entorn de les 9.000 persones. L'Anoia és la tercera comarca de Catalunya amb menys població estrangera, només per davant del Berguedà i el Moianès, amb un 6,87 i 7,15% respectivament.
L'efecte de la crisi econòmica va significar els anys 2011-2015 una important reducció d'aquests col·lectius a la comarca, en més de 2.000 persones, de manera que es va passar de gairebé el 10% al 7,8 de fa dos anys. Amb tot, ja aleshores l'Anoia era la quarta comarca amb menys població estrangera. Pel que fa a municipis, Calaf és la població anoienca on els grups de població de fora de l'Estat signifiquen un percentatge més alt respecte el total dels habitants. Signifiquen un 18,26% dels 3.477 calafins registrats a l'inici del 2017. Són 635 persones. Un percentatge que ha disminuït sensiblement des del 2010, quan un de cada quatre habitants eren d'origen forani. N'eren 900.
En el cas d'Igualada, el percentatge és el segon més alt de la comarca, un 10,67%, és a dir, 5.331 persones. Les ràtios de població estrangera més altes de la resta de la comarca són Carme, un 10,37%, Montbui, amb un 8,5%, i Montmaneu amb el 7,84%. Entre els diferents orígens, preval el del Magrib i en concret del Marroc, amb un 45,38% que equival a unes 4.100 persones. Els següents grups per ordre d'importància són -per aquest ordre- els romanesos, els xinesos i els paquistanesos.