Antoni Bassas: “Els mitjans de comunicació no poden ser neutrals, no poden ser imparcials”

Martí va començar fent un repàs de l’extensa carrera de Bassas malgrat que “a l’Antoni el conegui tothom”, tal com va afirmar la periodista. Tot seguit, van comentar algunes etapes destacades de la seva vida.

Antoni Bassas va començar al món del periodisme amb 16 anys, a casa seva, explicava, “es respirava informació”, es llegia La Vanguardia i s’escoltava molt la ràdio. Arran d’això, i fent cas omís del consell de la seva mare de fer oposicions i treballar a La Caixa, ell va tenir clar que volia ser periodista. 

Després de passar per Ràdio Joventut de Barcelona, amb 20 anys es va incorporar a l’equip de les retransmissions de futbol de Joaquim Maria Puyal. “Vaig pensar, t’han fotut, mai a la vida rebràs cap trucada que et faci tanta il·lusió com aquesta”, destacava. En aquella època, hi havia molta proximitat entre periodistes i jugadors, fet que va posar de manifest Bassas recordant converses amb Johan Cruyff. 

Els mitjans i el català

“Si us plau, no tingueu cap complex, el català és una de les llengües més parlades de la Unió Europea”, remarcava el periodista després que Mar Martí li preguntés pel paper dels mitjans envers la llengua. “El Puyal va demostrar que fent les coses en català podies tenir audiència i, per tant, podies tenir anunciants i, per tant, la teva empresa guanyava diners i tu també”, remarcava.

Bassas és optimista, destaca que el català s’ha normalitzat als mitjans, tot i això, diu, “hem de ser molt estrictes i molt rics amb l’ús del català perquè som el model de molta gent (...) aquí sí que, potser, ens hem relaxat una mica”.

El matí de Catalunya Ràdio

Amb 33 anys, després de 14 anys de retransmissions de futbol, 3 del Tres pics i repicó, centenars d’entrevistes i moltes hores de ràdio, li van proposar substituir al Cuní al capdavant del matí de Catalunya Ràdio mentre ell fos a Amèrica. “El que havia de ser una substitució de sis mesos es va convertir en la meva vida durant catorze anys”. 

“Tothom vol que parlis bé d’ell. Com a periodista, les pressions les tens”, afirmava introduint, així, anècdotes amb Jordi Pujol, quan era president de la Generalitat, i amb José María Aznar, quan aquest era president espanyol.

Infraestructures

“De què parla la ràdio al matí? Dels retards dels trens. De què parlava la ràdio que feia jo al matí? Dels retards dels trens.” Bassas va fer èmfasi, també, en la semblança d’algunes notícies i temes d’abans i ara. 

En aquest sentit, va enfocar la conversa en les infraestructures i el poc manteniment d’aquestes a Espanya. “La segona i la tercera ciutat d’Espanya encara no estan connectades pel tren d’alta velocitat. I ja fa 33 anys del primer. Això és que no se n’han recordat?”. Segons el periodista, això es deu a una desinversió planificada. “Essencialment, Espanya vol a Catalunya perquè pagui i perquè calli”. 

Els Estats Units d’Amèrica, Trump i l’extrema dreta

Mar Martí definia com a “caramel·let” l’oferta de fer de corresponsal als Estats Units, per a ella, era “una oferta que no es podia refusar”. Bassas li donava la raó, “va ser extraordinari”.

“En aquell moment, la informació dels Estats Units, amb els seus problemes, els seus tirotejos i totes les seves insuficiències, no era tan agre i tan descarnada com és ara amb Donald Trump.”

Bassas també va explicar com va ser el procés d’adaptació de la seva família a Amèrica, com al principi les coses els van costar però, de mica en mica, va millorar. A ell li va tocar cobrir el terratrèmol d’Haití, “és l’experiència professional més traumàtica de la meva vida”. 

Va ser als EUA amb Obama, que, per a ell, “encarnava una esperança”. Ara, en canvi, “Trump ho ha canviat tot”. “La diplomàcia abans tenia altres formes, ara estem davant la llei del més fort i això és preocupant”.

“De mentides, el poder n’ha dit sempre. Ara arriben a tothom amb molta més força perquè tots tenim un terminal i tots podem dir mentides i veritats a través de les nostres xarxes. Tots som emissors.” Bassas remarcava que sempre s’ha hagut de fer el control sobre les paraules dels polítics.

El periodista es va mostrar comprensiu amb tothom qui, cada vegada, té menys ganes de seguir l’actualitat. “Ja sé que, últimament, no us ve gens de gust veure les notícies, que apagueu la tele, que tot són desgràcies i que cada notícia és pitjor que l’anterior, a mi també em passa. Que, a vegades, el pes de l’actualitat ens cau a sobre, que el món s’està tornant molt desagradable i patim per nosaltres, pel nostre futur i pel dels nostres fills i els nostres nets, però, és molt important que no abandonem.”

“És molt important que ens continuem fent el nostre propi criteri sobre les coses, per poder prendre decisions personals, per poder anar a votar, per poder tenir discussions i que no ens deixem portar per aquesta ultradreta que no té cap solució pels nostres problemes, però, això sí, té un culpable: que si els immigrants, o els catalans... Sempre hi ha un culpable. I això els va molt bé, quan penses aquest sí que parla clar, aquest sí que diu el que els altres no volen dir, aquest sí que sap on hi ha el problema. Però, tu has de pensar, realment sap on hi ha el problema? O se l’està inventant?”

Bassas va instar al públic a reflexionar i pensar-s’ho dues vegades abans de compartir notícies o missatges que reben sobre l’actualitat. Segons ell, l’espiral de pensar que tot va bé no és bona i ho exemplificava comparant la sanitat pública catalana amb el sistema sanitari dels EUA. “No és veritat que tot vagi malament, hi ha coses que, afortunadament, van bé i hem de procurar preservar-les per no perdre-les. Després d’haver viscut a Amèrica, jo besaria el terra de qualsevol hospital públic i centre d’atenció primària del nostre país.”

Periodisme, IA i altres reflexions

Tot seguit, va abordar, també, temes com el consum del periodisme, ell aconsellava comparar com tracten la mateixa notícia diversos mitjans i fer-se una llista de periodistes de confiança, però també llegir-ne d’altres.

Més endavant, Mar Martí i Antoni Bassas van parlar sobre la intel·ligència artificial i com ha aparegut a les nostres vides. Per a Bassas, la IA és aquí per quedar-se i forma part del progrés tecnològic, “al qual és molt complicat oposar-se”.

Sobre la seva carrera, Bassas va comentar que, si ha d’escollir quelcom que li hagi quedat pendent diria, potser, presentar un telenotícies. Tot i això, es considera afortunat, “jo he tingut la sort de fer realitat molts dels meus somnis”.

La conversa va acabar amb un torn obert de preguntes per part d’un públic molt atent i participatiu. Finalment, arran d’una pregunta, Bassas va acabar amb aquesta reflexió sobre la imparcialitat dels mitjans: “Els mitjans de comunicació no poden ser neutrals, no poden ser imparcials. Davant d’un genocidi, una matança o un atemptat terrorista, si tu ets neutral, gairebé, no pots dir-li ni terrorista al terrorista perquè ell considera que és el màrtir d’una causa per la qual està lluitant. Els periodistes hem d’assenyalar: aquest és el culpable, aquesta és la víctima, aquest és l’agressor, aquest és l’agredit. Els periodistes tenim punt de vista sobre les coses.”

Així, doncs, va acabar una nova edició del cicle ‘Converses’ que va tornar a omplir el Teatre Municipal de l’Ateneu, en una nit on el públic va poder gaudir d’una xerrada molt interessant entre la Mar Martí i l’Antoni Bassas.