Un any de l’incendi de l’Anoia i la Conca de Barberà: la cronologia

Eren les tres i divuit de la tarda del 24 de juliol de 2021, els Bombers de la Generalitat de Catalunya rebien un avís d’un incendi de vegetació prop del quilòmetre 25 de la carretera C-241d, a Santa Coloma de Queralt. Tres quarts d’hora més tard, a les quatre, els bombers informaven, a través del compte oficial de Twitter, que hi havia 12 camions i 5 helicòpters treballant en l’extinció del foc. Menys de 20 minuts després, arribaven reforços i ja eren un total de 21 les dotacions terrestres i 7 les aèries que es trobaven a la zona amb el suport dels ADF i de dos tractors que llauraven els camps. Eren les quatre i dinou. 

Ben aviat els bombers demanaven el confinament del nucli de Sant Gallart i es tallaven les carreteres properes a l’incendi. Els Mossos d’Esquadra es mobilitzaven a la zona per controlar-ne els accessos i el Sistema d’Emergències Mèdiques ho feia de forma preventiva. El foc seguia avançant i, vora tres quarts de set de la tarda, el cap de l’incendi saltava la carretera B-220 i agafava massa forestal: començava l’infern. 

Les flames avançaven amb molta rapidesa i amenaçaven el municipi de Bellprat, les autoritats van decidir confinar-lo davant del perill que suposava, tant el fum com el foc en si. En aquest moment hi havia unes 153 hectàrees cremades corresponents a Les Piles, Santa Coloma de Queralt i Bellprat. El dispositiu d’extinció augmentava i el formaven 60 dotacions terrestres i 12 mitjans aeris dels Bombers, un hidroavió del Ministerio para la Transición Ecológica, el cos d’Agents Rurals, les Agrupacions de Defensa Forestal, el SEM i els Mossos d’Esquadra.

La situació era complicada i ho seria encara més, passades les vuit de la tarda començava un altre incendi a Ventalló, a l’Alt Empordà, això obligava a redistribuir els recursos per apagar els dos incendis. A l’Anoia, el vent de ponent, molt sec i calent, escampava el foc a molta velocitat en direcció est, les flames s’havien propagat massa per la superfície forestal i havien generat nombrosos focus secundaris. Arribats a aquest punt, a petició dels Bombers, els Mossos d’Esquadra van evacuar 82 persones a banda i banda de la Serra de Queralt, entre les quals n’hi havia 50 de masos aïllats de la zona, 20 de Bellprat i un grup de 12 menors que acampaven a Sant Martí de Tous. El nombre d’hectàrees cremades ascendia a 807.

S’acostava la nit i es preveia intensa, els mitjans aeris es retiraven per la falta de visibilitat i els Bombers volien assegurar el perímetre de la zona afectada per evitar que la marinada compliqués més la situació. A més a més, feien una crida als pagesos de la zona perquè llauressin els camps a Tous i Santa Maria de Miralles per intentar que, quan hi arribés el foc, no quedés vegetació per fer créixer l’incendi. Cap a quarts de deu del vespre el foc engolia el Castell de Queralt.

Dia 25 de juliol, el foc feia més de 15 hores que cremava i no semblava que hagués de parar. Per altra banda, l’incendi de Ventalló s’estabilitzava i els recursos es podien tornar a centrar en el de la Conca de Barberà i l’Anoia. Tot i això, la nit havia jugat a favor de les flames que ja havien cremat 1.100 hectàrees, l’àrea afectada era d’uns 10 quilòmetres de llarg per 2 d’ample. L’inspector David Borrell, cap dels Bombers de la Generalitat, detallava que la intensitat de l’incendi era “lleugerament inferior” a la del dia 24, però la grandària del terreny afectat i la inestabilitat del foc feia que el nombre d’agents implicats en la seva extinció augmentés. Aquell matí hi havia un centenar de dotacions terrestres i 15 d’aèries dels bombers i del Ministerio de Transición Ecológica, 26 dotacions de la Unidad Militar de Emergencias, la Creu Roja, Protecció Civil, el SEM, els ADF i agricultors de la zona.

Durant el dia les flames seguien avançant i el cap de l’incendi presentava comportaments “molt violents”. Les més de 140 dotacions de bombers intentaven estabilitzar el perímetre del foc, però la marinada bufava amb intensitat i preveien que ho faria fins el vespre. Hi havia, ja, 1.295 hectàrees cremades i s’havia hagut d’evacuar més de 20 persones més, en total ja eren 110 els evacuats des del dia 24.

La jornada avançava i la situació no millorava i al voltant de les vuit del vespre, amb l’aturada del vent i l’augment de la humitat, es formava una gran núvol de fum damunt la zona de l’incendi. Aquest fet, conegut com a pirocúmul, que pot provocar turbulències i vents que causen intensitats del foc extremes, va obligar a retirar els efectius d’extinció de les zones segures i va fer que les flames recorreguessin 3,7 quilòmetres en mitja hora i consumissin 200 hectàrees més. Era el pirocúmul de caràcter convectiu més gran documentat a Catalunya.

Aquella mateixa hora els Bombers de la Generalitat demanaven el desallotjament de Ca n’Aubareda i el confinament de Sant Martí de Tous i Santa Maria de Miralles. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, declarava que els ciutadans d’aquestes dos municipis “havien de quedar confinats, però disposarien de vehicles si fos necessari fer algun tipus de transport”. 

Tan bon punt el núvol de fum es va desfer i la zona tornava a ser “segura” es van reprendre les tasques d’extinció i es va decidir augmentar el nombre de dotacions terrestres que hi treballaven. Els Bombers enfrontaven una “nit de treball dur” intentant crear eixos de confinament de l’incendi. Ja eren 1.372 les hectàrees cremades, repartides de la següent manera: 1069,5 de Bellprat, 168,5 de Santa Maria de Miralles, 70 de Les Piles, 48,5 de Santa Coloma de Queralt, 13,5 de Sant Martí de Tous i 2 de Pontils. 

L’endemà, Sant Martí de Tous es despertava entre gotes de pluja amb un motiu per somriure, la nit va ser dura, però la lluita contra les flames va ser positiva i es va poder estabilitzar el 90% de l’incendi. Les precipitacions a la zona, tot i que febles, van ser claus per ajudar en la feina dels bombers i la resta de persones implicades. Davant d’aquesta situació es va aixecar el confinament de Santa Maria de Miralles, de Bellprat i de Tous, tot i que es mantenien les evacuacions dels masos aïllats. 

El conseller Elena recordava que “l’incendi encara no s’havia acabat” i agraïa tots els treballadors públics que portaven hores implicats en les tasques d’extinció. En total, durant la nit del 25 i el matí del 26 de juliol, hi havien treballat 100 dotacions terrestres, 8 helicòpters bombarders, 7 avions de vigilància i atac, 2 helicòpters de comandament i un helicòpter de rescat amb operatius dels GRAE, per part dels Bombers, 3 hidroavions i 5 helicòpters per part del Ministerio de Transición Ecológica, efectius de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), de la Unidad Militar de Emergencias (UME). Tots aquests amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra, Policies Locals, Agents Rurals, Protecció Civil, el SEM, la Creu Roja i voluntaris.

Els Agents Rurals xifraven les hectàrees cremades en 1.657, de les quals 1.272 de vegetació forestal, 380 agrícoles i 5 de sòl urbà.

A les dues del migdia del dia 26 de juliol els Bombers donaven per estabilitzat l’incendi. A aquella hora encara es treballava per perimetrar una zona del flanc esquerre, però el foc ja no creixia. Amb l’estabilització de la situació s’aixecava l’ordre de desallotjament dels masos aïllats i, al cap d’unes hores, tothom podia tornar a casa. Tot i això, els efectius d’extinció d’incendis seguien treballant a la zona i es demanava a la població evitar circular per la zona cremada. A les vuit del vespre el donaven per controlat.

Finalment, l’incendi s’extingia el dia 20 d’agost de 2021, gairebé un mes després de començar, i va ser el que va cremar més hectàrees de l’any 2021.