S'apaga la flama de Jordi Mateu Lliró

Jordi Mateu fou un dels impulsors de l'escoltisme a Igualada. Fou un dels joves que va seguir l'estela de Miquel Ball, qui amb l'ajuda de Mossèn Còdol, fundaria l'agrupament Escolta Jaume Caresmar a meitats del segle passat. Mateu fou cap de l'agrupament a finals de la dècada dels setanta, quan després es va fer un pas important dins l'entitat en unificar els dos agrupaments: el Jaume Caresmar de minyons escoltes i el Mª Antònia Salvà de noies guies.

Jordi Mateu ha estat vinculat amb "el cau" i amb altres entitats del món de l'escoltisme, l'excursionisme, el paisatge i la natura, com UECAnoia o el Patronat del Consorci de la Tossa de Montbui. Mateu fou un gran defensor i valedor dels valors d'aquests moviments.

Mateu era un gran coneixedor i divulgador del patrimoni natural i paisatgístic de Catalunya, especialment de les comarques de la Catalunya central i del Penedès. Coneixia topònims, camins, flora i fauna dels nostres paisatges. Entre altres, va ser l'impulsor del mapa de la Conca d’Òdena PR-C-119.

En l'àmbit cultural, Jordi Mateu també fou un dels impulsors, a principis dels anys seixanta, en ple franquisme, del grup anoienc d'Òmnium Cultural. Una dècada més tard, organitzava els primers cursos de català.

També cal destacar, en aquest àmbit, la seva participació en la introducció de la celebració de la festa de Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans, amb la Flama del Canigó.

Persones properes a Jordi Mateu han destacat, a banda del seu paper en aquests i altres moviments, la seva modèstia i discreció, la seva generositat, el seu caràcter afable, obert i dialogant, així com la predisposició constant a establir ponts, especialment amb el jovent. Destaquen que Mateu era una persona que mirava sempre endavant, amb entusiasme, amb un tarannà positiu, compromès amb els paisatges naturals i humans que estimava i estant, com diu el lema escolta, "sempre a punt".