L'APAN agraeix els acolliments d'animals durant l'incendi d'Òdena

L'Associació Protectora d'Animals de l'Anoia va viure de molt a prop l'incendi que va començar el dia 26 de juliol al terme d'Òdena. El refugi de l'entitat es troba al terme d'aquest municipi. Els responsables manifesten que, en els primers moments de l'incendi, quan el foc semblava amenaçar l'entorn de l'APAN "ens vam sentir molt recolzats i mai ens vam trobar sols. Per sort per al refugi, el vent va canviar de direcció, si no a hores d'ara, les coses haurien pogut ser molt diferents".  En aquell moment van rebre moltes ofertes d'ajuda i es van traslladar molts animals a cases de particulars.

Recorden com aquella tarda "van venir un munt de persones a la protectora i moltes altres es van haver de fer enrere perquè la policia no els va deixar passar. Voluntaris, socis, padrins, simpatitzants, Agrapes, el Gos Blanc, la Vetercentre…tots eren allà per traslladar els animals i acollir-los. Moltes altres persones ens van trucar per saber si necessitàvem ajuda, associacions animalistes d'altres comarques, el veterinari Frank, els nostres col.laboradors alemanys…".

Expliquen que "estàvem una mica amoïnats pels gossos que viuen a l'APAN ja fa anys i de com reaccionarien a les cases d'acollida. En tot moment vam estar en contacte amb les famílies que ens enviaven fotos. Durant 48 hores van estar molt mimats i fins i tot algunes families van decidir no tornar-los més al refugi. El Messi, la Negrita, el Dumbo, el Dexter i els que a nosaltres ens va fer més feliços, el Rio i la Sea, gossos amb problemes de salut".

Els altres animals han tornat a l'APAN esglaonadament. No tots els animals de l'APAN van poder ser evacuats, sobretot varis gats, que "veient tot l'aldarull, avionetes passant-los constantment per sobre el cap, gent amb mantes que els volien atrapar, van decidir enfilar-se als arbres perquè els deixessin tranquils. Cabres, bens, conills i porcs vietnamites van marxar en remolc, excepte algun que altre porc que estava una mica massa gras. Evidentment el refugi no va ser abandonat en cap moment per poder obrir totes les portes i que els animals que no van poder ser evacuats poguessin sortir pel seu propi peu".