Saber apreciar els vins blancs

Lògicament, serà importantíssim que aquells de vosaltres que estigueu especialment interessats en aprendre més sobre aquest món, utilitzeu aquesta via per fer-me les preguntes que considereu oportunes... jo em comprometo a respondre-us a tots.

Començarem el primer article parlant del vi blanc. Fa pocs dies que vam entrar a l’estiu, i amb l’estiu va arribar la calor, i quina calor!!!!... moltes persones que, al llarg de l’any només beuen vi negre, comencen a decantar-se per blanquets, rosats i caves.

El vi blanc, encara que moltes persones pensin el contrari, és un vi complicat d’elaborar i molt més delicat que el negre en tots els sentits. Podríem dir que amb un vi negre ens podem permetre certs 'errors' en la vinificació, sense que es noti gaire, mentre que el blanc ha d’estar molt ben fet perquè al nas i a la boca no hi detectem res anormal.

De fet, alhora de fer un tast i detectar diferents olors i sabors en el vi, sempre és molt més fàcil fer-lo d’un vi blanc, ja que hi trobem molts més registres i molt més variats que en el cas d’un negre, amb el que moltes vegades sento dir, 'tots oloren igual'... això amb un blanc no ens passarà mai.

Si algú de vosaltres ha fet un curs alguna vegada amb mi, segurament recordareu l’opinió general dels alumnes el primer dia i el canvi que es produeix al final. El primer dia la majoria de persones em diuen: 'a mi el blanc no m’agrada', 'jo soc de negres'. Doncs bé, us ben asseguro que, una vegada comences a tastar bons vins blancs (no diem cars, diem bons), t’hi vas viciant fins que et passes a l’altra banda.

Jo sempre dic que una persona que valora un vi blanc com cal, gairebé segur que és un bon coneixedor dels vins i que hi està aficionat, perquè moltes vegades comencem amb els negres i passem als blancs posteriorment... algú sap el perquè? Jo no ho he acabat d’esbrinar.

De vins blancs n’hi ha de bons i de no tan bons, de ben fets i de no tant, però els que estan ben fets, són extraordinaris. Una copeta de vi blanc, a l’ombra, ben fresquet, abans de dinar o de sopar... no em digueu que no se us fa la boca aigua!... cítric, aromàtic, fresc, àcid, floral, afruitat, més aviat sec o més aviat dolç, depèn dels gustos...

On es fan vins blancs a Catalunya i a Espanya en general? Doncs es pot dir que a tot arreu. Els més coneguts mundialment per persones no especialitzades potser serien els Albariños, de Galícia, però segurament haureu sentit a parlar dels Sauvignons Blancs i els Verdejos de Rueda, o les Garnatxes blanques de l’Empordà, o els Picapolls del Bages.

... i si comencem a pensar en el país veí, França, ens venen al cap els Chardonnays de la Borgonya o les Sauvignons Blancs del Loire... mm...

Que us recomanaria jo? Doncs que tasteu, que gaudiu, que us arrisqueu, que no prengueu el mateix vi sempre, per por a pifiar-la. Que si algun cop no encerteu prou, ja l’encertareu el proper dia. Però el premi pel valent és tant important... trobar les curiositats de cada varietat, detectar-hi les olors més característiques o jugar a encertar el cupatge d’un vi és una experiència que acaba d’arrodonir un àpat en bona companyia.

I per últim, amics, aposteu per les varietats autòctones de cada zona, les que han estat allà des de sempre... perquè si hi eren, és per alguna cosa, no creieu?. I tasteu vins de Catalunya, però no us hi obsessioneu. Dic Catalunya, no perquè siguin millors, o més barats, o més ben fets, simplement perquè són els nostres, els de casa, i ara més que mai hem de vetllar per conservar els nostres productes i tradicions.

Salut i vi!!!