Aprendre anglès amb una cervesa a la mà

A les nou menys alguns minuts arriben els més puntuals, les taules ja estan preparades i des del minut 0 només se sent anglès. A poc a poc van arribant tots els assistents, alguns- que assisteixen als ‘English Meetings’ per primera vegada- entren tímids, d’altres són habituals dels dimecres als vespres.

El públic és heterogeni, estudiants, músics, empresaris, mestres, enginyers, gent que està a la dècada dels 20, dels 30, 40..., alguns assistents mostren fluïdesa alhora de parlar la llengua, a d’altres els costa més, alguns tenen més vergonya, d’altres es deixen anar. La majoria són catalans, però també hi participen nadius anglesos, igualadins procedents d’anglaterra, Nova Zelanda, USA, Dinamarca... sigui com sigui tots comparteixen l’objectiu de millorar un idioma que avui en dia és gairebé imprescindible.

Melina Peña i Bernat Tort coordinen les trobades en anglès que són les més reeixides –cada setmana es troben una vintena de persones- però la JCI organitza, també, trobades en alemany, tot plegat ho gestiona la júnior Cristina Martín. Un grup de gent amb empenta i ganes de fer coses per a la ciutat.

La crisi, una oportunitat

Peña, que després de passar uns mesos a NY aprenent la llengua té un molt bon domini de l’anglès, mira satisfeta el grup de gent que s’aplega al voltant de la taula. Aquest dimecres toca ‘speed datings’: ‘Vam començar amb un grupet de 4 o 5 persones i ara som més de vint cada 15 dies’, explica.

Segons la coordinadora, la iniciativa és una bona oportunitat per a la gent d’Igualada que vol millorar l’idioma, i afegeix que en un moment de crisi com l’actual, en què hi ha gent que se li fa costa a munt pagar una acadèmia o un professor d’idioma és una solució ideal: ‘molta gent ens pregunta si no s’ha de pagar res, no es creuen que sigui gratuÏt’.

Els nadius

Sovint quan els catalans parlen anglès reprodueixen errors semblants, és per això que tots els participants valoren positivament trobar-se nadius en els meetings. Si els catalans, a part d’aprendre anglès, també comparteixen una estona amb gent que no coneixerien d’una altra manera i obren el seu cercle d’amistats, als igualadins d’origen anglosaxó estan interessats en conèixer gent d’aquí amb qui establir vincles d’amistat.

El boca orella

El ‘Buzz’, com dirien els participants en els English Meetings, és la clau de l’èxit de l’experiència, tal com explica Cristina Martín, VP de la JCI. El tret de sortida de la renovació de l’activitat –que temps enrere s’havia fet en una taverna irlandesa de la ciutat- va ser un sopar amb el Matthew Tree, i des d’aleshores s’ha anat escampant de manera viral per la ciutat i generant activitats paral·leles.

Les experiències d’alguns participants:

Jordi Llorens té 31 anys, és enginyer agrònom i treballa com a tècnic a Calaf tot i que el poble que l’ha vist néixer i créixer és Sant Martí Sesgueioles. Vam parlar amb ell la primera vegada que va assistir a un English Meeting organitzat per la JCI tot i que afirma que ja havia participat en experiències semblants.

‘Haig de parlar anglès cada dia a la feina, amb els clients...’, explica Llorens, que veu els Meetings com una manera de seguir guanyant fluïdesa i, també, de conèixer nova gent.

Quico 13 té 32 anys, és enginyer de so i músic. Ja ha anat alguna altra vegada als ‘English Meetings: ‘ho vaig descobrir a través del facebook i vaig pensar que podria estar bé’. Segons Tretze, és una bona manera de practicar l’anglès i de conèixer gent diferent. Segons l’igualadí, l’anglès és important en el seu món: ‘si no parles anglès estàs mort’

Albert Casals té 22 anys, és estudiant d’empresarials i quan un amic li va dir que existia la possibilitat d’assistir als ‘English Meetings’ no s’ho va pensar dues vegades: ‘Sóc conscient que he de millorar el meu anglès, ara tinc un nivell baix, però si sóc constant, puc millorar’. I és que Casals haurà de fer un parell d’assignatures de la carrera en anglès i es pren els meetings, també, com un entrenament.