//Plugins sense CDN ?>
En conjunt, són 8 documents de text i 91 plànols que sumen 380 megabites d’informació, que s’han posat a disposició de totes les persones que vulguin consultar-los, tant la pàgina web de l’ajuntament (www.jorba.cat), com en paper a les oficines municipals. A partir d’ara, s’inicia un nou període d’informació pública i participació, de 100 dies, fins el 30 de novembre del 2011, en el qual, l’equip responsable del Pla, atendrà a les persones que, trucant prèviament a l’ajuntament, concertin una reunió per poder conèixer amb detall algun aspecte concret del Pla i facilitar la presentació d’al.legacions, si es considera oportú.
L’actualització del pla urbanístic de Jorba, que data de l’any 1983, és va iniciar l’any 2005, amb un procés de participació ciutadana en el qual, a través d’una enquesta que van tenir ocasió de contestar totes les persones majors d’edat, i a través d’un conjunt de reunions amb totes les entitats i col.lectius professionals del municipi, els veïns van prioritzar i establir uns objectius generals i específics sobre com es volia que evolucionés el poble. Amb el redactat del Pla que ara s’ha aprovat inicialment, es dóna forma concreta a aquells objectius generals i específics, amb la voluntat de tenir planificada d’una forma coherent l’evolució del poble durant els propers 20 anys.
Limitar el creixement
L’objectiu general consisteix en ‘consolidar el municipi de Jorba com un territori on es manté un estil de vida rural, però en el qual també s’aposta per desenvolupar-hi diversos espais d’activitat econòmica moderna i amb perspectives de futur, i per protegir i potenciar els valors dels seus espais naturals’. El primer objectiu específic és que el municipi de Jorba tingui, si es dóna el cas, un creixement de la població moderat i gradual, amb limitacions per etapes de cinc anys (2012-2017-2017-2022-2027 i 2031) en els àmbits de major potencial de creixement. Això té com a finalitat evitar que s’arribin a fer més de 50 habitatges nous en el poble cada any, tal com va passar en els anys 2005 i 2006, amb el conseqüent perill d’insuficiència d’equipaments i serveis públics que això comporta. Així, el màxim de nous habitatges possibles per aquest període de vint anys es distribueixen de la següent forma: 291 a Jorba, 12 a Sant Genís, 4 al Pla de Torruella i 2 a Travé.
Al mateix temps, si no es canviava el Pla General d’Ordenació de 1983, Jorba podia arribar a una xifra total de 1.507 habitatges. Ara, amb el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del 2011, aquest límit màxim es redueix a 1.014. Aquest objectiu s’aconsegueix sobretot amb la condició de la dimensió mínima que han de tenir els habitatges (75m2), l’exigència d’un mínim de places d’aparcament per habitatge (art. 94 de la normativa), i la protecció de la tipologia de la casa unifamiliar -o bifamiliar- de poble en determinats àmbits com els cascs antics o nuclis històrics. A més a més, s’ha previst que la casa de poble sigui un mínim del 45 % dels nous habitatges. També és compleix amb la normativa general vigent fins ara de que un 30% dels habitatges programats han de ser de protecció oficial, que té com a finalitat facilitar l’accés a l’habitatge per part de les persones amb menys recursos econòmics, normalment gent jove o gent gran.
Previsió per activitats econòmiques
El segon objectiu específic del Pla, és ‘que Jorba disposi d’uns espais on s’hi puguin portar a terme activitats econòmiques modernes i amb perspectives de futur’, i que per tant, permetin la creació de llocs de treball, Per això es preveuen el polígon de l’Àrea de Guissona –en obres-, el Parc d’Innovació d’Igualada-Jorba, destinat a activitats dedicades en un alt percentatge a la innovació i la generació de coneixement –que ja ha avançat amb una tramitació en paral.lel-, i el polígon del Pla de Les Alzinetes, destinat a les activitats del reciclatge dels materials i a la logística.
Per últim, el Pla també té un objectiu específic de “fer un municipi que protegeixi i millori els seus espais naturals i el seu paisatge”. Així, a més a més de disposar més d’un 20% del terme municipal protegit a nivell europeu, amb l’espai Natura 2000 a la zona humida de la riera de Clariana i l’obaga de l’Esquriol i Albarells, també es promou el concepte de Jorba com a la pota oest de l’anella verda o cinturó verd de la Conca d’Òdena, amb la protecció i l’ús com a espai natural que això pot comportar. Hi ha, doncs, diverses mesures de protecció dels camins rurals, rieres, rius i carenes. A més a més, en el moment en el qual el POUM sigui vigent, s’aconseguirà la titularitat pública d’espais com el barranc de Hospital, una gran zona verda per al nucli de Jorba de més de 18.300 m2.
Inicia el període d’al•legacions
Amb l’aprovació inicial, s’inicia un camí que pot tenir entre un any i mig o dos de durada, en el qual s’han de recollir els informes d’una trentena d’organismes públics superiors (Diputació de Barcelona, departaments de la Generalitat de Catalunya, Ministeris de l’Estat, etc.), analitzar i resoldre les al.legacions que hi hagi, fer el text refós i l’aprovació provisional per part del Ple, i finalment que es faci l’aprovació definitiva per part la Comisssió Territorial d’Urbanisme de les Comarques Centrals i la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Confiem en que tot avanci tal com està previst, i que finalment Jorba tingui un nou planejament urbanístic en vigor.”