T'apuntes a la moda dels urinaris ecològics?

Aquests urinaris ecològics estan basats en sistemes de vàlvula-membrana, que és la tècnica que tanca hermèticament un cop ha permès el pas de l'orina, evitant les males olors. El principal avantatge és que s'anul•la completament el consum d'aigua, ja sigui durant el seu ús com també en el que és tot el manteniment. El que no deu ser massa ecològic, en canvi, és el que ara es considera com un dels vàters més moderns del món (si no el que més); es tracta d'un prodigi que combina disseny, enginyeria i tecnologia, creat per un dels fabricants de mobles per a bany més prestigiosos dels Estats Units.

L'eixugador, la pantalla LCD per llegir que porta incorporada, un MP3 per escoltar música o fins i tot un escalfa-peus justifiquen en certa mesura els 4.400 euros que val. El vàter incorpora un sistema de ruixat, pressió i temperatura de l'aigua, i un eixugador que elimina qualsevol humitat que pugui quedar després d'utilitzar-lo. Per si fos poc, un sensor de moviment aixeca la tapa quan ens hi aproximem. Duu també integrat un bidet, amb un escalfador automàtic que manté la tapa a una temperatura agradable, i aire que escalfa els peus si el terra està massa fred. Molta tecnologia... però enlloc es parla d'ecologia.

Una tendència que també s'endinsaria d'alguna manera en aquest sector que proposa orinar de forma ecològica i que darrerament s'ha volgut implantar, és la d’orinar a la dutxa. Així, una organització ecologista brasilera reivindicava que és una bona manera d’estalviar aigua i conservar el planeta, i fins i tot va fer una campanya publicitària per incentivar aquesta pràctica entre la població. Assegurava que es poden estalviar dotze litres d’aigua diaris en les descàrregues dels lavabos convencionals, el que equivaldria a uns 4.380 litres d’aigua per persona a l’any. Argumenten en aquest sentit que en definitiva els pixums acaben sent aigua en el seu 95%, mentre que només el 5% restant són altres substàncies com sal i orina.

Per aquesta mateixa raó, neguen absolutament la possibilitat que orinar a la dutxa pugui constituir una font de malalties, i que es pugui traduir en un fet més aviat brut. Això sí, l’única recomanació que fan des de l’ONG és recordar no deixar la feina per a última hora; vaja, que la gent pensi a orinar al principi de la dutxa, assegurant que tot marxa avall. Sembla que aquest comportament pot traduir-se en diversos avantatges per a la natura, sobretot en la línia de l’estalvi d’aigua. I potser molta gent ja ho ha estat fent fins i tot abans de conèixer aquesta campanya…

Sense anar més lluny, una enquesta que ha dut a terme la mateixa organització assegura que el 73% dels usuaris ja orinava a la dutxa. Tres de cada quatre brasilers i brasileres fa un riu tot dutxant-se… No hi ha dades que desvelin si aquest percentatge és tan elevat a terres catalanes… Aquesta iniciativa no acaba de convèncer tothom. Fins a quin punt s'ha de portar, aquesta necessitat d'estalvi? Potser tampoc caldria que ara ens agafés per intentar recuperar també el petit percentatge de sal que diu que inclou el líquid que expulsa el nostre cos… No caldria, oi?

Oriol Solà i Prat