Aquest Nadal educa en llibertat i igualtat sense joguines sexistes

Arriba l'època nadalenca i amb ella les botigues s'omplen de joguines i tota mena de regals, així com les pantalles abunden anuncis de publicitat amb promocions i oportunitats especials per totes les edats. Pels més petits de la casa la quantitat es multiplica i és imprescindible ser crítics i que les famílies analitzin tots aquests anuncis i catàlegs amb perspectiva de gènere. El joc és un dels primers moments on socialitzen i aprenen valors, per tant, els jocs i les joguines marcaran el seu futur.

La Mancomunitat de la Conca d'Òdena ha preparat una campanya contra l'ús sexista de les joguines, "Que els reis ens portin igualtat", on alerten dels mites que perpetuen els rols de gènere establerts per la nostra societat i proporcionen consells i ajuda per evitar-ho. Parlem amb les tècniques de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena Mireia Prat, de l’àrea d’igualtat  i Myrna González, psicòloga del Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD).

La campanya recorda que "els jocs i les joguines eduquen, socialitzen i transmeten valors i rols. Cal ser molt cautes amb quines idees, rols i estereotips estem reproduint o perpetuant amb cada joguina, joc o model".

Les joguines continuen perpetuant un binarisme de gènere i uns estereotips molt arrelats

Encara s'identifica massa sovint els colors amb el gènere de manera que el rosa continua sent un color relacionat amb les nenes i el blau relacionat amb els nens. "Sovint podem veure pàgines roses i pàgines blaves en els catàlegs de joguines i això et condueix a dirigir-te a unes o altres en funció del que socialment i cultural et correspon o s'espera de tu".

D'una banda, aquests estereotips de gènere promouen i reforcen el binarisme de gènere que exclou a tots aquells nens i nenes que no s'identifiquen en el seu gènere assignat. La norma de gènere implica, a qui la trenca, ser exclòs, invisibilitzat o ridiculitzat.

D'altra banda, aquesta diferenciació atribueix certs rols i característiques a allò femení i a allò masculí. Segons Myrna González, en els primers anys de vida d'un infant, les joguines són molt neutres, d'estimulació sensorial com un osset de peluix. A partir dels 3 anys, quan l'infant comença a crear la seva identitat i el joc comença a tenir una funció específica.

A partir d'aquesta edat, les idees d'allò femení solen significar i reproduir els treballs de cures, assistencials, el rol de mestressa de casa, ocupar-se de la llar, de la criança, de cuidar la imatge personal, de reproduir uns cànons de bellesa i a comportar-se i mostrar-se més emocional. En canvi, allò masculí reprodueix un rol més actiu , violent a vegades, enfocat a la força física i a la valentia, a l'enginy, a la mecànica i a la construcció i a reproduir un rol més fred, rígid i racional.

De la mateixa manera, "sempre que els infants surten de la norma d'aquests rols i estereotips poden patir discriminació. Tot i que qualsevol infant ho patirà si se surt d'aquesta norma, sovint quan un nen se sent a gust amb el que és estereotipadament feminitzat pateix especialment un rebuig", explica Mireia Prat.

Destruïm els mites: Un model de bellesa impossible i perillós per les nenes

Moltes de les joguines que estan al mercat perpetuen aquests rols i estereotips i afectaran directament la manera dels infants de conèixer-se a ells mateixos i d'entendre el món.

Un exemple clar dels missatges que traslladen aquestes joguines és la sexualització de les nines amb cossos impossibles i els jocs de pentinar-se i maquillar-se, que focalitzen la seva atenció en el fet d'estar guapes, segons un model de bellesa únic. Aquest tipus de joguines perpetuen el mite de la bellesa i presenten les dones com a objecte de desig. D'altra banda, les disfresses de princesa continua sent un dels predilectes de les nenes. "Aprenen a sospirar per amor i somniar amb el seu príncep blau, com la majoria de les princeses dels contes. Models que no afavoreixen que les nenes es converteixin en dones autònomes, capaces de negociar relacions igualitàries amb les seves parelles", explica Prat. A banda de l'afectació que aquestes joguines tindran en les nenes, tots els nens que hi mostrin interès seran ridiculitzats.

La importància del joc simbòlic per la seva vida adulta

El joc simbòlic és quan els infants exploren de forma espontània en la representació de rols i juguen amb accions quotidianes de la vida adulta. Segons Myrna, en aquest moment "el joc pren un paper essencial per formar les bases del que l'infant serà en un futur com a adult". Per tant, a diferència de les joguines que sexualitzen els cossos de les dones o fomenten un model de bellesa concret, "els jocs de cures, de tasques domèstiques o de maternitat no tenen una connotació dolenta perquè els prepara per una vida futura. El problema rau en el fet que s'associï a un gènere concret i cal fomentar i no castigar al nen que hi vulgui jugar".

González explica que el joc estimula determinades àrees del cervell, facilita habilitats i prepara els infants. Durant molt temps, molts jocs d'enginy o de desenvolupament de la imaginació s'han dirigit als nens. "Per exemple, els jocs que són de construcció, estimulen l'àrea del cervell logicomatemàtica. Això farà que sigui més hàbil en segons quines matèries i possiblement condicionarà quina carrera estudiarà. Per aquest motiu les carreres com Química, Física, matemàtiques estan molt masculinitzades. No és casualitat, ni una qüestió innata, ni que siguin més intel·ligents, és que se'ls ha facilitat".

D'altra banda, els jocs de cures i de maternitat, atribuïts sempre a les dones, han creat un fals ideari de la felicitat en les dones i fomenten la idea de la maternitat obligatòria. Tot i que la figura del nadó com a joguina no és dolenta perquè els prepara per a un futur i genera habilitats comunicatives i d'intel·ligència emocional, és important marcar-ho com una opció i una decisió futura. "Si aquests missatges arribessin tant a nens com a nenes estaríem fent una bona feina, ja que estaríem generant unes habilitats socials per la seva vida adulta i els estaríem deixant llibertat de decisió". Segons González, hem de potenciar i maximitzar les habilitats i les possibilitats que tindran com adults, siguin el que siguin.

Les claus per afrontar-ho: Qüestionar-ho tot i acompanyar-los

Per fer front a tot plegat és molt rellevant que els pares, mares o figures educatives i d’acompanyament siguin crítics i qüestionin constantment tot allò que veuen, sent conscients que ells són els primers que estan travessats per aquesta cultura del gènere, comenten Prat i González. Per això, és important "tenir-ho sempre al cap i qüestionar-ho tot, fins i tot el que fem nosaltres mateixos. Podem fer preguntes com: Com és que aquí només hi surten nenes? Això també ho podria fer un nen, no?".

González explica que els infants d'aquesta època són els més abandonats de la història. "Els infants necessiten desenvolupar-se més a través del joc i amb molta més presència per part dels pares, mares i cuidadors/es. Si bé les dones s’han incorporat a l’àmbit productiu no ho han fet de la mateixa manera els homes en l’àmbit reproductiu i per tant els infants tenen menys temps de relació amb les figures de cura. En aquest sentit, Prat explica que "si les cures no són compartides, els infants tenen més temps sense aquest acompanyament per part dels pares, mares o cuidadors/es. En aquests moments, on els infants no estan tan acompanyats, les joguines prenen un paper molt rellevant.

Per aquest motiu, la campanya de la MICOD recull cinc consells per acompanyar al màxim als infants en aquest procés i fer un ús inclusiu i no sexista de les joguines.

En primer lloc, recomanen "ajudar-los a fer la carta als reis animant-los a incloure joguines no estereotipades del seu gènere", proporcionant d'aquesta manera tot el ventall real de possibilitats.

Com a segon consell destaquen "la importància d'escoltar els seus desitjos i emocions i no negar-los ni ridiculitzar-los si surten del mandat de gènere". En aquest sentit, González puntualitza en què cal estar alerta perquè no sempre el que manifestarà l'infant seran els seus gustos reals, ja que pot ser que els seus desitjos estiguin motivats per encaixar en aquests rols de gènere.

La campanya també recomana "explicar que molts anuncis i catàlegs de joguines són discriminatoris i per què". D'altra banda, "s'hauria d'evitar els jocs violents i escollir els que transmeten valors com el respecte, l'empatia i la solidaritat" i "buscar articles i joguines que presentin diversitat d'origen i d'identitat".

La MICOD recorda que "atribuir o negar els sentiments i les emocions en funció del gènere assignat o fins i tot ridiculitzar-les si no s'espera de tu això significa no permetre el lliure desenvolupament com a persones. Educar en llibertat, en canvi, permet desenvolupar-se segons el que sents, vius, desitges i t'identifica. Educar en la llibertat ajudarà també els infants i joves a qüestionar els rols establerts i els masclismes i la LGTB-fòbia arrelades en la nostra cultura i societat".