Arriba el Dia dels Innocents d'estiu

Què me'n dieu, si no, del clergue anglès que ‘recomanava’ robar només als establiments de les grans cadenes comercials, en lloc de fer-ho als de caire més familiar? (ho justificava dient que a vegades el petit robatori és l'única opció que queda a una família abans d'arribar a prostituir-se o de recórrer a la violència). I del fet que el tallagespa sigui el responsable de fins a 66.000 accidents a nord-americans que requereixen ingressos a l'hospital? (o perquè els salten objectes del terra a la cara, o per atropellaments, però de mitjana sis persones moren cada any per culpa d'aquests aparells). També hi ha el cas d'un colombià no va poder votar a les eleccions legislatives que es van fer fa quinze dies al seu país; la sorpresa va ser en conèixer l'argument pel qual no constava el seu nom a la taula que suposadament li corresponia: oficialment ‘està mort’. I no és prou còmic que una grua municipal de Nova York s'endugués un cotxe funerari amb un cadàver dins? La Policia assegura que el vehicle no va estar mal aparcat uns pocs minuts, com diu el director de la funerària, sinó més de tres hores; però veure la cara del conductor quan va adonar-se que el cotxe no hi era no devia tenir preu!

Encara algun altre exemple. Un nen de vuit anys de Pequín va cremar bona part dels 10.000 euros que es va trobar a les escombraries, pensant que els bitllets no tenien cap valor i seguint, de fet, una tradició per la qual els xinesos cremen diners (falsos) el Dia dels Difunts, perquè simbòlicament arribin als familiars ja traspassats. El d'una monja escocesa que va heretar de sa mare (a qui no havia arribat mai a conèixer) un prostíbul austríac: resulta que, de jove, havia recorregut mitja Europa sent membre d'un circ itinerant i, en un seguit de funcions pel Regne Unit, va quedar embarassada i va deixar la filla en adopció en un orfenat d'Escòcia; vides ben diferents, si més no, les que havien portat una i altra. Per cert, no cal dir que la religiosa no va voler saber res del prostíbul: els diners que en va treure els va destinar a un projecte humanitari. Unes darreres situacions: el vol d'una companyia ucraïnesa que va haver de ser suspès perquè tots els tripulants anaven beguts. O la companyia ferroviària francesa SNCF, que va publicar al web –per error– una notícia sobre un greu accident d'un dels seus trens TGV amb més de cent morts, quan en realitat simplement assajava la preparació per a hipotètics casos de crisi. Fets insòlits i increïbles, en alguns casos. I tot això sense ser cap dia especial per a les bromes.

Sovint ens queixem que les tradicions foranes acaben fent ombra a les nostres. I no sense arguments. Però si tenim clara aquesta base diferenciadora (‘aquesta és la nostra, aquella és la forastera’) i ens ho agafem simplement com a excusa per fer alguna trapelleria i riure una estona... Conservem el 28 de desembre com a especificitat autòctona i hi afegim l'1 d'abril com a enriquiment globalitzador... A més, si a la majoria de ciutats hi ha la Festa Major d'Hivern i la Festa Major d'Estiu, per què no podem establir aquest primer d'abril com el Dia dels Innocents d'estiu, un altre diada en què la creativitat i una malícia sana puguin explotar fusionades i ens facin passar una bona estona?

Oriol Solà i Prat