Atracament a mà armada (o fer servir el mòbil a l'estranger)

Perquè alguns turistes tornin de vacances amb factures de centenars o de milers d'euros no cal que hagin fet res extraordinari a la xarxa. Simplement si naveguen per Internet en 'roaming' i, per exemple, obren correus electrònics amb imatges, miren fotos o vídeos a les xarxes socials, llegeixen diaris digitals o visiten els webs de les cadenes de televisió (res que no sigui del tot convencional) ja tenen molts números d'haver generat una suma prou esgarrifosa. Diverses associacions de defensa dels consumidors ja han criticat les tarifes d'accés a Internet que les principals companyies de mòbil apliquen als clients quan viatgen a altres països.

Per als qui encara no s'hi han trobat, aquí va un llistat del que poden arribar a costar determinades activitats a la xarxa: trenta-cinc euros per veure un vídeo de menys d'un minut; cinquanta-nou euros per obrir un correu amb dues fotos; cent setanta-set euros per mirar un videoclip musical; el miler d'euros si passes mitja horeta veient vídeos d'un web; i més de tres mil cinc-cents euros per a un capítol d'una sèrie de televisió, d'uns cinquanta minuts (són xifres que apunta Facua). Actualment, en superar els 50 euros de consum la connexió es para, si no és que l'usuari indica el contrari. Però les tarifes regulades es continuen considerant excessives. Per això es demana a Brussel•les que estableixi tarifes màximes de navegació en 'roaming' dins la UE, frenant aquests greus excessos de les companyies. És curiós: la tarifa que aquestes paguen a l'operador del país on es fa la connexió no pot superar un euro per Mb (més impostos) segons el reglament comunitari; en canvi les companyies espanyoles facturen fins a deu vegades més als clients... I aleshores ve allò del “paga i calla”. I el que probablement tothom ja sospita sense conèixer cap dada oficial: l'estat espanyol és el país més car de la Unió Europea en telefonia i serveis de comunicacions, amb uns preus globals gairebé un 30% superiors a la mitjana comunitària (ho diu un informe de l'oficina estadística comunitària Eurostat). I és clar, les trucades de mòbil dins l'estat (amb 16 cèntims de preu mig per minut l'any passat, segons un informe de la Comissió Europea) també continuen sent més cares que la mitjana europea situada als 10 cèntims.

Una dada per a l'esperança de tots els usuaris: la Comissió Europea vol suprimir el `roaming´ als 27 països de la Unió abans de l'any 2015. Se suposa que l'eliminació del que no és res més que un suplement que s'afegeix a la facturació entre països ha de ser un pas més cap a un mercat únic europeu més just i consolidat. Mentrestant... ja s'han tramitat nombroses reclamacions d'usuaris a qui, per cert, les companyies a vegades acaben anul•lant les factures (sobretot si les operadores no havien informat els clients sobre els preus que els cobrarien). El súmmum del desastre és quan et vol cobrar una companyia que no és la teva. Li va passar, per exemple, a una ciutadana que va rebre una factura per valor de 61.858 euros; sembla que per error es va canviar un dígit en introduir el número del client que en realitat corresponia, però se li va cobrar a qui no tocava perquè l'empresa disposava de les dades bancàries tenint en compte que l'afectada n'havia estat clienta cinc anys enrere. Un 'petit' error de quasi seixanta-dos mil euros... un bon ensurt!

Oriol Solà i Prat