L’augment de les temperatures augura un futur poc esperançador

L’observatori de Pujalt va publicar, aquest mes de gener, una gràfica amb l’evolució de la temperatura mitjana anual des de l’any 1984. Tot i que aquest observatori té registres ininterromputs des de fa 21 anys, “amb la voluntat de mirar el passat amb perspectiva”, incorporen a l’anàlisi dades de l’antic observatori de Ben Viure, a Veciana, que permeten, doncs, veure com han canviat els registres en els últims quaranta anys.

L’any 2025 va acabar amb una temperatura mitjana de 14,2 ºC, una dècima per sobre del 2024, fet que el converteix en el tercer any més càlid des que hi ha registres, fet que també confirmen les dades, a escala global, del programa climàtic Copernicus, que va fer públiques a mitjan gener.

Les xifres de l’observatori de Pujalt mostren que la temperatura mitjana de la zona augmenta a un ritme aproximat de 0,85 ºC per dècada, en canvi, entre 1984 i 1999, segons l’observatori de Veciana, aquest augment era de 0,60 ºC cada deu anys, per tant, la temperatura puja més de pressa ara que abans.

A més, Copernicus apunta que els últims onze anys han estat els més càlids des que hi ha registres, fet que confirma que l’escalfament del planeta és una tendència i no es tracta d’un fenomen puntual.

La ciència va marcar un augment global d’1,5 ºC en la temperatura mitjana del planeta com a línia vermella que no s’hauria de traspassar. L’any 2015, de fet, es va signar l’Acord de París, en el qual 195 països es comprometien a mantenir aquest augment per sota de 2 ºC per sobre dels nivells preindustrials. Quan es va signar aquest acord, es preveia que l’augment d’1,5 ºC arribaria una dècada més tard del que s’estima que arribarà amb les dades actuals.

Josep Maria Llenas, director de l’observatori de Pujalt, afirma que “per a nosaltres, com a persones, un grau i mig més suposa menys roba i més aire condicionat a l’estiu, però per a l’ecosistema la cosa canvia moltíssim. Hi ha molts tipus de plantes que no es poden adaptar a aquestes temperatures”. D’altra banda, pel que fa al clima, “durant l’hivern, pràcticament, no es veuen les glaçades que teníem anys enrere. Aquest any, aquí a Pujalt, gairebé només hem tingut tres dies de glaçada i abans n’hi havia quasi cada dia”.

Fenòmens meteorològics extrems

Aquest escalfament no només el notem en les peces de roba que ens hem de posar o en si hi ha gel o no a l’hivern, és un fenomen que, com ja ha passat, provoca condicions climàtiques violentes, que causen danys materials i físics i, fins i tot, víctimes mortals.

“L’augment de la temperatura a escala global fa que els esdeveniments meteorològics siguin cada vegada més adversos, més extrems. Abans, quan parlàvem de dies de pluja continuada podíem anar fent i no passava gran cosa, ara no. Ara quan veiem que ve pluja, moltes vegades sabem que farà mal”, remarca Llenas, “en l’àmbit personal, pràcticament no notem res, però afecta moltíssim el dia a dia atmosfèric”, afegeix.

Futur poc esperançador

Davant d’aquest fet, és inevitable preguntar-se pel futur. Per al director de l’observatori, el futur és incert, però el canvi climàtic hi serà present, “hi haurà un dia, esperem, que la temperatura s’acabarà normalitzant, però, quina serà aquesta temperatura a la qual s’arribarà? No es pot arribar a saber”.

D’altra banda, el clima no és la primera vegada que canvia, “de canvis climàtics n’hi ha hagut tota la vida, tot i això, aquest és el que està passant més de pressa i el més extrem de tots els que hem tingut”, subratlla.

Llenas no només atribueix la situació a la influència humana, “però sí que va directament lligat a l’acció humana: com més contaminació, més puja la temperatura i ho fa amb més mala fava”.

De fet, l’any 2022 va ser el més càlid mai registrat i un fenomen natural hauria pogut ser el responsable d’aquest record: “el volcà submarí Hunga Tonga va explotar i va alliberar milions de tones de vapor d’aigua a l’atmosfera. El CO₂ ja sabem que és un gas d’efecte hivernacle, però el vapor d’aigua també ho és. Curiosament, el 2022 va ser l’any més càlid des que hi ha registres fins avui dia, això què vol dir? Que no tot és culpa de la mà humana, però sí que està ajudant a fer que l’ascens sigui més important.”

Els primers mesos de la pandèmia de la Covid-19, el món, pràcticament, es va aturar. El cel va deixar d’estar ple d’avions, el mar de vaixells i les carreteres de cotxes, tot i això, la terra no ho va notar. “L’any de la pandèmia va haver-hi un petit descens del CO₂, però com que gran part d’aquest ja és a l’atmosfera, pràcticament no es va notar. Perquè ho notéssim una mica hauria d’estar tot anys i anys parat”, és a dir, ni tan sols parant el món uns mesos va millorar la situació.

La solució? Adaptar-nos

Amb tot això, queda clar que la situació climàtica és molt preocupant, però encara ho és més l’opinió de Llenas sobre què hauríem de fer a partir d’ara, “jo crec que, més que intentar revertir la situació, el que haurem de fer serà adaptar-nos a un tipus de vida més extrema, amb temperatures més fortes, més onades de calor, menys onades de fred, més episodis de tempestes violentes, huracans on no se n’havien vist mai... Ens haurem d’adaptar a coses així, no tindrem cap altra opció”.

Així doncs, cada any que passa guanya sentit l’expressió adaptar-se o morir.

Pel que fa a trobar una solució al canvi climàtic, Llenas és clar, “per molt que alguns països es comprometin a fer-hi alguna cosa, si no ho fan tots i, sobretot, els més industrialitzats, no aconseguirem res de res, jo ho veig complicat”, destaca, “a escala personal poca cosa hi podem fer, les accions han de venir des d’algun ens superior, el punt de partida comença en les grans indústries i els governs”.

Negacionisme climàtic

Els episodis extrems cada vegada més freqüents dels quals el director de l’observatori parla, de fet, ja els estem vivint: la DANA, onades de calor, grans incendis a tot el Mediterrani, la tropicalització de la zona on vivim...

Tot i això, hi ha qui no atribueix aquests fenòmens al canvi climàtic i, de fet, nega que aquest existeixi, “aquest és el problema que tenim, com que hi ha gent de poder que diu que això no existeix, tots els altres mentim. La falta de coneixement sobre aquestes coses fa que la feina d’anys i anys no serveixi de res”, destaca Llenas.

“Internet ha fet i fa molt mal. Aquí tenim el punt de partida de la gran majoria de problemes que estem tenint, mentre existeixi la sobre informació sobre certs temes això no canviarà pas”.

En aquest sentit, Llenas remarca que cal conscienciació, “hem de tenir clar que això és un fenomen que existeix i que pot fer perillar moltíssim tot el que coneixem a escala global”.

“No hi ha una sensibilització de les conseqüències que té l’augment de les temperatures i la gent no entén que si diem que farà més calor o més fred no vol dir que faci calor un dia, s’han d’agafar un conjunt de dies per poder-ho analitzar. Com que vivim al dia sembla que la gent no es preocupi per l’evolució a mitjà i llarg termini”.

Per a ell –i, de fet, per la majoria de científics, divulgadors, meteoròlegs, etc.– el canvi climàtic és evident, “ja ho estem vivint, la DANA de València i altres coses que han anat passant, abans, anys enrere, no es veien. Ara pot semblar que qualsevol cosa és una DANA, però és perquè realment hi ha més episodis d’aquest estil. I cada vegada serà més habitual”.

Cal ser realista

Josep Maria Llenas, explica que des de l’observatori van veient com, de mica en mica, canvia el món, però no poden fer-hi res, “l’únic que podem fer és divulgació, explicar-ho”.

“Ens hem de preparar perquè hi haurà un canvi i aquest canvi es quedarà per sempre”, adverteix, “és poc esperançador, però més val ser realista”, acaba.