A la trobada també van assistir la subdirectora de l’Economia Social i les Cooperatives, Roser Hernández; la directora dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball al Penedès, Sofia Moya; i el regidor de Dinamització Econòmica de l'Ajuntament d'Igualada, Jordi Marcè.

La jornada, celebrada amb el propòsit de fomentar el diàleg entre els diferents agents implicats en l’economia social, va comptar amb la participació de representants d'algunes de les cooperatives i entitats sense ànim de lucre més destacades del territori català. Entre elles, s’hi troben organitzacions com el Grup Clade, Suara Cooperativa, Grup Fedefarma, Abacus Cooperativa, Som punt, Xarxa Ambiental així com centres especials de treball (CET) per a persones amb dificultats d’inserció laboral com La Fageda, TEB, CIPO i ENTREM. Aquestes entitats, que es caracteritzen pel seu compromís amb la creació d’ocupació de qualitat i inclusiva, han exposat la seva experiència en la gestió d’iniciatives empresarials i socials en sectors diversos.

Per tal d’enriquir el debat i establir un diàleg real i fructífer, també s’hi han sumat altres referents del món acadèmic, com Eloi Serrano, catedràtic d’Economia Social i director de la Càtedra d’Economia Social del TECNOCAMPUS de Mataró, així com altres figures destacades de l’economia social com Xavier López, exdirector general d’Economia Social i les Cooperatives. Aquesta diversitat de veus i perspectives han estat essencials per analitzar com el cooperativisme industrial pot esdevenir una eina de dinamització econòmica a tot el territori, tot destacant els valors socials, solidaris i inclusius que defineixen aquest model.

Un debat entre el món polític, empresarial, industrial i acadèmic

Un dels moments destacats de la jornada va ser la taula rodona en què els representants polítics, empresarials i acadèmics van compartir les seves idees sobre com reforçar l’economia social i el cooperativisme industrial. Entre els temes que es van tractar, va sobresortir la necessitat d’impulsar la creació de plans d’industrialització i transició energètica que permetin a les cooperatives i empreses socials avançar cap a una economia més sostenible i competitiva. A més, es va parlar de la importància de fomentar la internacionalització d’aquestes entitats per fer-les més competitives i garantir el finançament necessari per tal que es puguin consolidar com a actors cabdals dins del teixit industrial català.

El consens general va ser el de situar el model cooperatiu com a una alternativa de creixement econòmic centrada en les persones, en contraposició als models empresarials mercantils. Els participants van coincidir que el cooperativisme industrial no només contribueix al creixement econòmic, sinó que també té un impacte directe en la qualitat de vida de les persones treballadores i de les comunitats en què operen aquestes entitats. Així, es va parlar de la creació d’una xarxa de cooperatives i d'entitats socials que treballin conjuntament per millorar les condicions laborals i socials de la població.

Un projecte singular que aposta per la intercooperació

Aquest espai de diàleg impulsat per Àuria, s'emmarca dins dels Projectes Singulars impulsats pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, un conjunt d’iniciatives que promouen la col·laboració entre diferents agents de l'economia social i la cooperació. Aquest projecte pretén establir una xarxa de cooperatives i entitats socials que treballin de manera intercooperativa per enfortir les seves capacitats individuals i conjuntes, amb l’objectiu de convertir-se en referents a nivell català i internacional. La jornada ha permès teixir llaços més estrets entre els actors polítics, empresarials, acadèmics i cooperatius, que han mostrat un gran compromís amb aquest model de país. L’objectiu és que l’economia social i el cooperativisme industrial es posicionin com un pilar fonamental del desenvolupament econòmic de Catalunya, amb una visió compartida de crear un país més just, inclusiu i sostenible.

El model d’Àuria com a exemple de cooperativisme industrial

Prèviament a la jornada, els directors generals van mantenir una reunió amb José López, president d’Àuria, i Albert Piñol, gerent de la cooperativa, per conèixer de primera mà els reptes i els projectes futurs d’aquesta cooperativa industrial. Àuria, fundada fa més de 52 anys a Igualada, és un clar exemple de com un model cooperatiu pot ser un motor d’ocupació i dinamització econòmica, amb una especialització en el sector de la perfumeria i la cosmètica, així com en la prestació de serveis a administracions i empreses. Com a Centre Especial de Treball sense ànim de lucre, Àuria també és un referent en la inserció de persones amb especials dificultats per accedir al mercat laboral ordinari.

Els responsables d’Àuria van destacar durant la trobada la seva aposta decidida per la innovació i la digitalització, que els ha permès adaptar-se als nous reptes del sector i incrementar la seva competitivitat. A través de nous perfils professionals i inversions en tecnologia, Àuria ha demostrat que és possible combinar l’activitat econòmica amb el compromís social. Avui en dia, la cooperativa dona ocupació a més de 500 persones, i es planteja continuar creixent i oferint noves oportunitats laborals i socials.

Valoració positiva dels participants

Tant des d’Àuria com des de les altres entitats participants —Grup Clade, Suara Cooperativa, Grup Fedefarma, Abacus, Som Punt, Xarxa Ambiental, La Fageda, TEB, CIPO i ENTREM—, així com des de la Càtedra d’Economia Social del TECNOCAMPUS, es valora de manera molt positiva la claredat i la disposició mostrada pels directors generals Oriol Alcoba i David Bonvehí. Tots els participants han traslladat un agraïment al Govern de la Generalitat per la seva aposta decidida per l’economia social, les cooperatives industrials i els Centres Especials de Treball d’iniciativa social. Aquest suport institucional és vist com un factor clau per a consolidar i expandir aquest model econòmic centrat en les persones, que combina la creació d’ocupació amb un enfocament sostenible i solidari, diferent del model mercantil convencional.