L’aventura del Saló arriba als 30 anys

La idea va sorgir arran del Festival de la Infància de Barcelona, un espai on nens d’arreu de Catalunya es trobaven per fer tornejos esportius. El seu principal impulsor va ser el regidor de Joventut, Festes i Parcs i Jardins d’aquella època, Josep Ramon i Gumà, que va creure en la possibilitat de fer un Festival a mida per la nostra ciutat.

Josep Ramon explica que “en el moment de plantejar les activitats d’aquella primera edició es va pensar molt en els esports, el Festival de Barcelona era gairebé totalment esportiu i aquí es va creure que s’havia de seguir aquesta línia”. Però aquest vessant no podia ni havia de ser l’únic, la qual cosa va donar peu a l’existència d’altres tallers, com van ser: pintura, fusta, titelles, mòbils, fang, plastilina, murals, màscares, xanques, caps grossos, còmics i expressió plàstica. Als primers salons també hi va haver estands comercials de marques de joguines, materials escolars i editorials de llibres, una cosa impensable en l’actualitat ja que precisament aquest Saló ha volgut distingir-se de la resta en aquest sentit.

“Fins ara, poques opcions us han estat ofertes durant el temps lliure de les vacances nadalenques; per aquest motiu i perquè no volem que cap nen ni nena de l’Anoia s’avorreixi, obrim avui les portes del Saló de la Infància per primera vegada” aquestes paraules d’en Josep Ramón i Gumà van ser publicades als diaris de l’època. Aquest va ser sens dubte el principi del que posteriorment ha acabat sent tota una tradició. A partir del 22 de desembre de 1984, dia de l’obertura, els nens i nenes de la comarca, i sobretot d’Igualada, van tenir un espai pensat per ells i on ells eren els protagonistes. Entrar allà era entrar en una aventura on l’únic important eren els tallers. Un lloc de petits per a petits.

La valoració final de la primera edició va ser tan positiva que feia obligada la continuïtat. Es van superar totes les expectatives que s’havien pogut preveure i literalment se’ls va quedar petit l’espai del qual disposaven, les antigues cotxeres de la Hispano Igualadina situades a la Plaça de Catalunya. A partir d’aquell moment, cada any va superar l’anterior, tant en visitants com en tallers, obligant a buscar nous enclavaments per situar les activitats, fins que es va trobar Cal Carner.

En aquell moment, les entitats d’Igualada ja tenien molt pes específic, la qual cosa va dur a l’Ajuntament, impulsor de la iniciativa, a comptar amb elles per a aquest nou projecte. Des de la creació es va preveure que cada dia de celebració un grup diferent fos responsable de la coordinació, aconseguint així una gran implicació del conjunt de la ciutat.

A partir del 1994, la Fundació Sociocultural Atlas serà l’encarregada de la gestió del Saló durant nou edicions consecutives. Els següents anys, el Saló va continuar creixent i va dirigir-se cap a el que coneixem avui dia, el lleure infantil. Va deixar les competicions esportives per basar-se sobretot en els tallers. Sílvia Romeu, actual directora d’Atlas i en el seu dia monitora i directora del Saló, recorda que “es treballava molt l’eix de l’animació, cada any les activitats giraven al voltant d’un tema concret i eren els mateixos monitors els encarregats de crear i decorar tot l’espai”.

Immediatament després d’Atlas, l’Agrupament Escolta Torxa n’assumeix l’organització un únic any, el 2002. Albert Duran, excomponent de l’agrupament i director d’aquella edició, explica que “des del Torxa volíem gestionar el Saló per commemorar el nostre 30è aniversari i, sota el títol Vet Aquí, vam decidir que el fil conductor en aquella ocasió fossin els contes”, reportant als infants a aquell món de màgia que sempre els fa somiar.

Des que l’Ajuntament es va tornar a posar al capdavant, les entitats han reclamat ser-hi més presents. “La possibilitat de tornar a deixar en mans d’una entitat la gestió no s’ha descartat mai, l’únic inconvenient avui dia és la dificultat pressupostària” afirma l’actual regidor de joventut, Joan Requesens. Afegeix, però, que “ara el sistema funciona i s’ha de vetllar perquè així continuï”.

Enguany, en commemoració del trentè aniversari d’aquestes activitats nadalenques, s’ha ideat el Saló de la Infància més Bestial. Aquest fil conductor posa en valor la rellevància que l’activitat ha adquirit a la ciutat, denota la grandària que se li atorga de nou amb l’obertura dels vuit dies històrics i demostra el caire impactant que s’ha buscat. “La paraula bestial, sempre reporta a pensaments de grandiositat i això és el que hem cercat” manifesta el responsable de Joventut.

Les dues edicions anteriors, el Saló tan sols havia obert les seves portes quatre dies, però aquest any s’ha volgut fer un esforç pressupostari i tornar als vuit dies inicials, per donar-li un major impuls i recordar els seus inicis. Requesens vol continuar mantenint el Saló com als orígens, ja que aquest ha passat amb els anys a formar part d’una manera indiscutible de la ciutat d’Igualada. “Sempre hem cregut en la seva força i apostem per mantenir-lo i fer-lo cada dia més gran” conclou.