Les barraques de Festa Major es redueixen a gairebé la meitat

MARTA VALLS RIBAS

Aquesta primavera l’associació juvenil la Coll@nada va anunciar la creació del Territori Festiu, on “l’alcohol i els concerts de nit no seran l’únic leitmotiv”, sinó que també s’hi faran activitats familiars, concerts intimistes i celebracions relacionades amb la cultura popular. Es tracta d’una alternativa a les barraques de Festa Major, impulsades per la mateixa entitat i autoritzades per l’Ajuntament el 2004. “Som socis fundadors de les barraques, no volem que s’acabin, però cal replantejar-les perquè estan massificades”, declara Pau Duran, president de la Coll@nada. I afegeix que les dues propostes “poden conviure”.

Un model obsolet?

Les aglomeracions a les barraques han estat una realitat en els últims anys, a mida que la iniciativa s’ha fet gran i s’ha consolidat com la principal opció nocturna de la Festa Major. “Si el model de les barraques ha de morir d’alguna cosa, serà d’èxit”, assegura David Prat, president de la JERC, entitat que juntament amb l’associació Garbell, mantenen la barraca al carrer Joan Mercader. “El nou espai no substitueix les barraques, simplement afegeix opcions”, continua.

Aquest any, les nits de Festa Major el públic podrà escollir entre dos escenaris festius del barri del Rec. Encara està per veure si la massificació desapareix i tots dos espais funcionen. Tot i això, tant les entitats que es queden a les barraques com les que marxen manifesten  aquesta voluntat.

“Per a nosaltres, les barraques havien quedat obsoletes. No només per la massificació, sinó també perquè volem oferir noves propostes que van més enllà i que en cap cas substituiran les que organitzem a la resta de la ciutat”, afirma Duran. Aquestes noves propostes seran la Coll@nadeta, pensada per a infants, i aportar un espai a les entitats de cultura popular de la ciutat. “Les barraques han de transformar-se, però encara no han caducat”, afirma, en canvi, Prat. “Obrir el pati del museu de la Pell, que sempre està tancat les nits de Festa Major, seria una manera per encabir-hi millor la gent. L’Ajuntament, però, no ha fet cap esforç per repensar el model”, opina.

D’altra banda, l’escenari de la zona de barraques tornarà a situar-se al capdavall del carrer, després que l’any passat els concerts s’instal·lessin al carrer de darrere per evitar més aglomeracions. I, enguany, com en la resta d’edicions, la Coll@nada ha estat l’encarregada d’escollir i gestionar els grups musicals que hi tocaran, que seran la Bambula, la Banda Biruji i dj Roca el dissabte 26 i Jaharmony&sound rebels, Pachawa sound, Eko band i dj a concretar diumenge 27. “No deixem a l’estacada les entitats de barraques: aquesta edició hi continuem gestionant la  música”, exposa Duran.

La Coll@nada va presentar el Territori Festiu com una proposta per “caminar cap a l’autogestió”, és a dir, per aconseguir no dependre de les subvencions municipals i autofinançar-se a partir de les diverses activitats. “La nostra filosofia és fer molt amb molt poc”, recalca Duran. De moment, l’Ajuntament paga 5.000 euros per a la contractació dels concerts de barraques de dissabte i diumenge (la nit de divendres toquen els guanyadors del concurs de músics locals del Certamen igualadí), i 5.000 més per dinamitzar el nou espai de territori festiu.

El nou espai

La creació del nou espai de la Coll@nada, lligada a la sortida de les barraques, ha portat polèmica entre les entitats que es queden a barraques que, en alguns casos, critiquen que la Coll@nada hagi muntat un nou espai “amb els seus i per als seus”.

L’associació juvenil va proposar als Moixiganguers i a la Coral Xalest sumar-se a la iniciativa de Territori Festiu, però no a la resta. “No volem polemitzar sobre aquest tema, la nostra intenció és simplement afegir una nova proposta a la festa”, afirma Duran.

“Vam decidir sumar-nos a Territori Festiu perquè ens sembla una bona proposta per a la Festa Major i perquè, a més, a nivell organitzatiu ens és molt més fàcil”, diu Jordi Moreno, cap de colla dels Moixiganguers. Moreno explica que durant la Festa Major com a colla castellera han de participar en molts actes diferents i, per això, “tenir una barra durant les tres nits de barraques és un gran esforç per a la colla”. “Al Territori Festiu hem pactat que només ens encarregarem del bar una nit, és molt menys sacrifici per a nosaltres”, argumenta.

Les barraques van començar el 2004, després que l’any anterior l’ajuntament no autoritzés l’activitat i hi prohibís la venta d’alcohol. La mobilització de les associacions va ser la clau per aconseguir-les. 14 anys després, les entitats que hi restaran seran el Rec on Fire, la Unión Cultural Estremeña, el Progat, el Sef Ateneu, el Garbell, l’Anoia Rugby, el Softball Igualada i el Culb Atlètic Igualada.

Per la seva banda, Duran recorda que Territori Festiu serà un espai de lliure accés per a tothom, “l’únic límit serà l’aforament de 500 o 600 persones. Tenim voluntat inclusiva, volem que tothom es senti seva la festa”, acaba.