Bastoners a Palestina

Del passat 10 al 16 d'agost, uns noranta membres de fins a dotze colles bastoneres catalanes van visitar diverses poblacions de Cisjordània. Entre ells, cinc anoiencs: la Marta Cid i el Juli Moreno, dels Bastoners de Masquefa, el Ferran Elizade i l’Eva Lluch, dels de La Llacuna, i el Jordi Gabarró, de Capellades.

L’objectiu del viatge era doble: mostrar el ball de bastons al poble palestí i, alhora, conèixer de primera mà i per boca seva, la seva realitat quotidiana. No obstant, uns objectius gens fàcils d’assolir, perquè no viatjaven a cap festa major europea sinó, com és ben sabut, a una zona molt complicada, que fa dècades que viu un conflicte armat que mai aconsegueix trobar el camí de la pau.

Per això, el viatge havia estat organitzat entre una conjunt d’entitats locals, l’associació catalana Xarxa d’Enllaç per Palestina i la Coordinadora de Bastoners de Catalunya. Tots els participants havien realitzat unes Jornades de Formació prèvia sobre la història i context de la zona, així com sobre els perills i les precaucions necessàries; i, és clar, també per coordinar els assajos conjunts i cohesionar el grup.

Els bastoners van començar la seva ruta per Hebron, i van continuar amb el ball de bastons per Ramal•lah, Jerusalem, Betlem i Acre, l’última parada. Precisament, a Jerusalem, el grup de bastoners va escenificar una nova mostra de cultura catalana a la Porta de Damasc, davant les mirades sorpreses de molts turistes; aquesta ciutat santa és la Capital Àrab de la Cultura 2009 i, entre les diferents cultures convidades per un programa de la UNESCO, la catalana també hi ha representat durant l’estiu castellers, teatre i música. La setmana prèvia a la seva arribada, un grup de músics catalans, va realitzar una estada similar, sota el títol de Músics per Palestina.

Una realitat dura

Certament, viatjar a Palestina és endinsar-se en un conflicte enquistat entre palestins i isreaelians. Un fet que l’expedició catalana va poder comprovar fins i tot abans de sortir de Barcelona. Com explica en Ferran de La Llacuna, un grup dels seus companys que volava amb una línia isrealiana va ser interrogat durant dues hores abans d’enlairar-se el seu vol i, un cop aterrat finalment aquest, dues hores més. El grup anoienc no va tenir ‘més problemes’ que respondre a les preguntes de l’exèrcit isrealià en la seva arribada a l’aerport de Jerusalem.

Com els hi havien aconsellat abans, ja que entrarien als territoris palestins ocupats de Cisjordània, en aquest interrogatori protocolari van respondre que simplement anaven a fer turisme per la zona i, en relació als vestits tradicionals de bastoners, que els portaven a beneïr. Les autoritats isrealianes, sota el pretext de defensar la sobirania d’aquesta ciutat, havien impedit abans activitats culturals del mateix programa com un partit de futbol entre nens en una escola.

Com explica en Ferran, la motivació cultural del viatge va permetre adonar-se de la dura realitat que viuen els palestins a Cisjordània. Observar la lluita per cada pam de terra als habitatges d’Hebron, assistir a xerrades a Ramal•lah, per parlar sobre el mur i sobre la situació dels 8.100 reclusos palestins, veure els assentaments de colons isrealians camí de Betlem en contrast amb els camp de refugiats d'Aida, o ser aturats en un ‘checkpoint’ abans d’entrar a Jerusalem.

El jove de La Llacuna destaca que va quedar sobtat pel ‘fervor religiós’ de la ciutat santa, Jerusalem, on la devoció que mostren els fidels en espais sagrats com el mur de les lamentacions jueu són difícils d’entendre per a ell. Però, ràpidament, en Ferran explica que veure el sotmetiment del poble palestí va ser el que realment el va commocionar.

Ell no oblidarà mai el veure com un soldat israelià es dedica a disparar nens des d’una escola, des de la seva torre de vigilància, com tampoc, que dos dels seus dos guies fossin detinguts i maltractats durant cinc hores pel simple fet de cridar ‘Free Palestine’. També recorda i posa com a exemple per tal de no simplificar el conflicte, que una de les advocades que els van parlar dels més de 400 palestins empresonats que esperen judici era jueva.

Per això, en Ferran reconeix que és molt complicat tornar a Catalunya, perquè ‘acabes molt frustrat de tot el que has vist i patit’. Com la majoria dels seus companys de viatge, mirar de difondre la seva experiència a través de xerrades creu que serà un antídot per combatre aquesta frustració.

El ‘turisme polític' en conflictes

Una de les modalitats turístiques que més han crescut els últims anys és el turisme en escenaris de conflicte polític, que han desaparegut o es mantenen latents, però que són acessibles als estrangers. Ja sigui com a simple turista, amb una entitat o ONG, o bé amb una organització política, l’arribada de gent de fora acostuma a reportar beneficis econòmics i reforça el reconeixement exterior de la pròpia identitat i posició política de la població d’acollida, davant l’altra part en litigi. No obstant, sovint els intercanvis són més intensos i ja no parlem de turisme sinó de projectes de col·laboració i ‘solidaritat’ mútua.

Un dels casos paradigmàtics és Irlanda del Nord. L’arribada del procés de pau va deixar ‘sense feina’ a molts membres de l’IRA, que han trobat en les rutes turístiques guiades per Belfast una nova forma de guanyar-se la vida i difondre els ideals del seu bàndol, lluny de la violència.