Ben breu

-A Margaret Thatcher li van els ous- Asseguren que són fins a vint-i-vuit el nombre total d'ous setmanals que es podia arribar a menjar la líder laborista com a fórmula per aprimar-se. Aquesta singular dieta secreta passava per esmorzar, dinar i a vegades fins i tot sopar aquest producte. Vaja, ous, ous i més ous. Va seguir estrictament aquesta dieta durant un parell de setmanes, combinant l'artesania de les gallines amb amanida, espinacs i una mica de carn. Una dieta que pretenia fer-li perdre uns deu quilos, i podia seguir regant-la amb el beure favorit (el whisky) els dies que no menjava carn. Per cert: molts dels nutricionistes actuals es posen les mals al cap quan ho senten.

-El gegant busca geganta- I no estem parlant de cap element del bestiari popular i folklòric de la nostra cultura. El qui és considerat en l'actualitat l'home més alt del món (el turc Sultan Kolsen, amb una altura de 2,47 metres) vol trobar xicota. Alguna pretendent que estigui a l'alçada de les circumstàncies?

-Violat per la Xina- Així és com se sent el Japó, que acusa els xinesos de violar la seva sobirania marítima. Els nipons reivindiquen que les aigües estan dins la seva zona econòmica exclusiva; els xinesos asseguren que és del tot legítim que un vaixell de vigilància xinès operi al lloc. El motiu de fons: es creu que algunes zones d'aquest mar de la Xina Oriental són riques en petroli i minerals.

-La Torre de Pisa ja no és l'edifici més inclinat- Ha estat un gratacels als Emirats Àrabs Units qui ha pres el relleu mundial del màxim desafiament de la gravetat. Potser ja heu deduït que s'ubica a la ciutat d'Abu Dabi, plena de rècords i singularitats per totes bandes. La mítica torre italiana ha estat destronada per la Capital Gate, de cent seixanta metres i trenta-cinc plantes. En aquest cas, però, i com potser també s'endevina, els arquitectes ja van buscar la inclinació de manera intencionada, concretament a partir de la dotzena planta (és de 18 graus: fins a quatre vegades més que la Torre de Pisa). Aviat hauria d'estar a punt per acollir un hotel de cinc estrelles i oficines.

-Detecten escapaments de gas a Mercuri- Concretament són a l'atmosfera del planeta. Normalment quan parlem de gasos que s'escapen els associem a alguna estranya olor que els acompanya; en aquest cas, però, de moment encara no s'ha constatat aquesta flatulència d'acompanyament. I sort. Perquè per les dimensions de Mercuri podríem quedar tots ben anestesiats. Sembla que la pressió de la radiació solar empeny molts dels àtoms de sodi en la direcció contrària al Sol, creant una cua que s'estén centenars de vegades la grandària física del planeta. En fa el seguiment un satèl·lit de la NASA, pendent dels electrons i dels ions que componen els escapaments del vent solar. Creieu que ens avisaran, si veuen a venir el tuf en forma d'ona expansiva?

Oriol Solà i Prat