Benvinguts a casa, amics robots

Ara ja fa una desena d'anys des de l'entrada al nou mil•leni, i sembla que els robots encara no són els amos i senyors de l'univers. Encara. Això sí, mica en mica van guanyant-nos terreny.

D'exemples n'hi ha de ben variats. Aviat tindrem peixos-robot que s'encarregaran de vigilar i controlar la qualitat de l'aigua als ports (reduïnt considerablement el cost actual d'aquest exercici). També n'hi ha d'aeris que inspeccionen les xarxes elèctriques (aquests ja estan actius; similars a un petit helicòpter, no tripulats i supervisats de forma remota, inspeccionen possibles defectes a les línies, minimitzant riscos de seguretat i despeses). Mar... aire... però sens dubte els que ja arrassen són els terrestres. Alguns ja estan fent feines que fins ara fèiem nosaltres: des de tasques simples com netejar el terra fins a d'altres més complexes, amb l'horitzó proper de la completa integració de la robòtica a la llar i, en general, a la nostra vida diària.

Es parla del primer robot antropomòrfic, que es mou de forma dinàmica com una persona real, i que està dissenyat per a la guerra química. És capaç de caminar com qualsevol de nosaltres. Sobretot el fan servir per provar la roba de protecció que portarien els soldats nordamericans en cas d'una eventual guerra amb armes químiques. Simula la fisiologia humana de manera que, quan el tenim vestit amb la roba de protecció, és capaç de mesurar variables com la temperatura, la humitat o la sudoració. Hi estan encara treballant, i sembla que l'any vinent ja el tindran a punt. És obra d'una empresa d'enginyeria que ja va crear un gos-robot que serveix de suport als militars en una batalla. Potser no caldria afegir que el principal client d'aquesta empresa és l'exèrcit dels Estats Units...

Fa uns dies també en vèiem uns de més senzills, simples màquines humanoides que poden ballar al ritme de diverses nadales tradicionals. I potser tardaran una mica més, però ja estan en procés i acabaran arribant aquells altres que fins i tot vetllaran per la nostra salut. Els experts asseguren que en una dècada tindrem "robots metges" a casa, que ens atendran i ens controlaran la salut. De fet, ja existeixen prototipus experimentals d'aquesta mena de robots-metge, però la seva comercialització i generalització a les llars, residències i centres sanitaris encara podrà allargar-se aquesta desena d'anys més. Una altra història ben diferent és la dels robots domèstics (aspiradors, màquines tallagespa, etc.) i d'entreteniment: se'n preveuen vendre més d'11 milions d'unitats durant els propers quatre anys (ara mateix, segons els darrers estudis, el nivell mundial de vendes acumulades supera els 3 milions en el cas dels d'ús domèstic i els 2 milions en el dels d'entreteniment). Són aquests darrers els que sembla que experimentaran un increment més notable, fins a generalitzar-se a tot el món (més de 7 milions de nous amb vista al 2011).

És obvi que en la major part de situacions els éssers humans continuem tenint la paella pel mànec... però les màquines pensants també hi són; els robots han arribat, han evolucionat i ara s'estan propagant al mateix temps que es diversifiquen. Un dels camps en els quals encara s'ha d'avançar a passes forçades és en la robòtica social, la que cerca la interacció de l'home amb la màquina, de manera que ens puguin oferir algun servei que ens sigui útil (un projecte treballa, per exemple, en un robot amb rodes que en arribar a un hotel t'acompanya a l'habitació, t'ofereix un aperitiu, t'informa dels horaris de l'esmorzar i t'indica els millors llocs de la ciutat). Alguns ja han arribat; altres arribaran en breu, i mica en mica ens anirem familiaritzant amb la seva presència, obrint-los les portes de casa sense gairebé ni adonar-nos (vencent, per tant, aquell recel inicial), fins a convertir-los en un parent més. Cada vegada més sorprenents, cada vegada més increïbles.

Oriol Solà i Prat