Les biblioteques, les cases de tots

El nombre d'activitats que es van organitzar durant l'any passat a les biblioteques va enfilar-se fins a les trenta-quatre mil, incloent en aquest elevat nombre des de clubs de lectura fins a sessions de contes o presentacions de llibres i trobades d'escriptors amb els lectors. Això s'ha traduït, també, en un increment significatiu del nombre de visites, que van arribar als 23 milions (un 9% més que durant l'any 2008; també els usuaris amb carnet van créixer un 9%, situant-se en 2,8 milions). Des de fa uns anys es manté una tendència sostinguda de creixement, i alguns apunten que la crisi hi podria tenir alguna cosa a veure (de fet ho deia el mateix conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras). Potser sí que hi ha gent que, en lloc d'anar tot sovint al cinema ha optat per reduir la freqüència d'aquestes visites i canviar-les per les pel·lícules que presten a les biblioteques.

Potser sí que hi ha gent que, en lloc de tancar-se en algun cibercafè s'ha passat a les sessions de consulta gratuïta d'Internet que ofereixen. Potser sí que hi ha gent que, en lloc de comprar-se tres o quatre o cinc diaris es decanta ara per una fullejada allí on els troba tots a la seva disposició. Potser sí que hi ha gent que, en lloc de passar la tarda mirant botigues, amb el consegüent 'perill' d'acabar fent una d'aquelles anomenades compres compulsives, opta ara per descobrir algunes de les aventures que amaguen els milers de llibres que té a disposició. Potser sí que hi ha gent que, en lloc de passar-se la tarda tancat en un bar prenent copes i mirant de reüll els apunts ha optat finalment per anar a cercar el silenci i tranquil·litat que solen oferir les biblioteques. Potser sí, per tant, que la situació econòmica general ha pogut condicionar d'alguna manera o altra els nostres hàbits en relació a l'ús que fem d'aquests espais públics. Sempre queden les dades reals que ratifiquen impressions: així, les 343 biblioteques públiques catalanes van prestar el 2009 un 5% més de documents que l'any anterior. Si desglossem per apartats com es concreten aquests préstecs, veiem que els llibres segueixen sent els documents més sol·licitats (amb un 55,10% del total); tot seguit hi ha les pel·lícules (amb un 31,06%); a continuació els documents sonors (un 10,8%); i finalment els electrònics (amb un 3,04%). L'ús dels ordinadors amb accés a Internet també va incrementar un 21% respecte l'any anterior; i ara s'hi afegeix com a novetat una trentena de llibres electrònics perquè la gent es vagi acostumant a aquesta nova forma de llegir, en una clara aposta per les noves tecnologies que també serveix de test a aquesta indústria.

Literatura, informació, Internet, música, vídeos... o el que és el mateix, Cultura i Noves Tecnologies, tot a preu zero. Benvinguts a les biblioteques; la casa de tots.

Oriol Solà i Prat