Bon cop de falç!

Aquest diumenge la pagesia catalana celebra eleccions per escollir els representants que defensaran els interessos econòmics i socials en els organismes oficials de consulta de l’Administració agrària. Segons les dades del darrer cens agrari, podran exercir el seu dret a vot un total de 29.817 professionals. A l'Anoia són ara 511 els agricultors i pagesos que consten al cens i que, per tant, podran votar. Els últims mesos els ha tocat mobilitzar-se en més d'una ocasió. S'han manifestat en massa per denunciar el que consideren que ha estat un desmantellament constant del camp, lamentant també que la manca de rendibilitat de les explotacions els ha conduït a la crisis més greu de la història.

No deixa de sobtar, per exemple, que el preu de venda al públic de molts productes del camp és més de cinc vegades superior al que rep el pagès (es multiplica actualment per 5,3 un cop ha passat pels diversos intermediaris que participen a la cadena). Una situació que es repeteix una i altra vegada, i que està enfonsant el sector. Perquè si algú surt perjudicat quan les grans cadenes de distribució decideixen mantenir els marges comercials, aquest és sempre la peça més desprotegida i feble de la cadena, que no és altra que l'agricultor o ramader. Poca retribució, nombroses despeses perquè els fruits siguin possibles i, en molts casos, uns riscos permanents que posen en perill la producció fins al darrer moment. Una vulnerabilitat que pot transformar uns beneficis escassos en pèrdues, fins i tot. I aquesta pèrdua d'activitat és també una pèrdua de qualitat agroalimentària; una pèrdua de coneixement del territori; una pèrdua de cura i estima del paisatge; una pèrdua d'experiència irrecuperable i insubstituïble; una pèrdua de mà d'obra fidel i incondicional. Quan un pagès ha de renunciar a la seva feina, la terra queda una mica orfe.

Entre altres nous exemples, algunes fonts asseguren que l'increment del preu dels cereals durant el 2010 fa perillar la viabilitat del 25% de les granges de porcs; l'augment del preu del pinso feia que, a principis d'any, els ramaders tinguessin pèrdues d'entre 13 i 15 euros per cada porc que enviaven a l'escorxador; un 10% de granges de conills catalanes han tancat durant el 2010 (més de quaranta explotacions); els darrers tres anys els ramaders catalans acumulen 312 milions de pèrdues. En definitiva: la situació no és per tirar coets; ans al contrari. Per això tothom podria sumar-se d'una manera o altra a la jornada de reflexió que tenen aquest dissabte els votants. Ells, per decidir el vot. La resta, per plantejar cap on volem que vagi la pagesia. De les decisions que prenguin uns i altres en dependrà, en bona mesura, el seu futur. I en dependrà, també, el nostre futur. El futur de tots plegats. “Ara és hora d'estar alerta! Per quan vingui un altre juny, esmolem ben bé les eines!”.

Oriol Solà i Prat