Bosses de plàstic fetes de canya de sucre amb el 2018 encara lluny a l'horitzó

Algunes entitats ecologistes lamenten que el 'lobby' del plàstic ha aconseguit que la distribució gratuïta pugui continuar fins a l'any 2018, i titllen de ridícul l'argument que s'ha fet servir d'anar incrementant els nivells actuals de reciclatge. Recorden en aquest sentit que si les bosses no es reciclen és perquè surt molt més barat fer-ne de noves. Dades d'aquelles que parlen per si soles: a l'estat espanyol es produeixen 13.500 milions de bosses de plàstic d'un sol ús, a banda dels 2.080 milions de bosses de paper/cartró (dit d'una altra manera: unes 98.000 i 41.600 tones respectivament de residus anuals de plàstic). I cada any circulen 800.000 tones de bosses de plàstic a la UE. Malauradament, s'ha registrat un fort increment arreu del món, i tot i el cost reduït i la gran resistència, la majoria acaben en plantes de tractament, en abocadors o escampades pel medi ambient.

La desaparició de les bosses de plàstic comporta també tot un calendari progressiu fins a l'eliminació definitiva: des de l'any 2015 les empreses estaran obligades a marcar-les amb un missatge sobre els efectes que tenen al medi ambient (semblant als missatges sobre el tabaquisme que inclouen els paquets de cigarretes). I el 2016 el Govern haurà d'avaluar com està la situació per, si s'escau, adoptar alguna mesura fiscal sobre el consum d'aquestes bosses.

Però el 2018 sembla molt llunyà. Potser per això apareixen iniciatives que pretenen reduir les xifres de contaminació de les bosses. S'ha desenvolupat, per exemple, una nova bossa elaborada amb polietilè vegetal (en lloc de polietilè fòssil, com les tradicionals), a partir de bioetanol de canya de sucre, que ha d'evitar l'emissió de fins a setanta-vuit mil tones de diòxid de carboni a l'atmosfera. El polietilè vegetal és el primer bioplàstic amb produccions industrials que permet absorbir carboni, fabricat amb etanol a base de canya de sucre (per a algunes aplicacions, també amb fècula de patata). Propietats tècniques com la transparència, l'opacitat, brillantor, ser aptes per a l'alimentació, etcètera, es mantenen també en aquesta innovació que fa un grup industrial de derivats de plàstics.

Entre tots plegats cal treballar per al foment de les bosses de tela multiús. Fins ara el sector considerava que la bossa de paper es consolidava com l'opció més sostenible per complir les recomanacions del Pla Nacional Integrat de Residus. Les crítiques d'entitats com l'organització Ecologistes en Acció van més enllà; lamenten la poca ambició d'una llei que fomenta la “cultura de l'utilitzar i tirar" i consideren que l'actual gestió dels residus no és eficaç, tot i que el sistema de reciclatge sembla que està implantat i socialment assumit. Remarquen una dada que parla al seu favor: el 52% dels residus acaba a l'abocador. Alguna cosa falla, asseguren. Cada habitant de l'estat espanyol produeix cada any uns 547 quilos de brossa, una xifra que supera la mitjana de la Unió Europea situada als 513 quilos; i això és molta brossa per anar-la soterrant aquí i allà...

Oriol Solà i Prat