Bretolada pictòrica o obra d'art urbana?

A vegades la crònica de successos ens fa parlar de detencions relacionades amb aquesta pràctica. A Madrid, un grup de grafiters que van ser enxampats 'in fraganti' els va tocar substituir els seus habituals esprais de colors per uns pinzells ben gruixuts, que han de servir per esborrar no només les seves pintades, sinó qualsevol altre vestigi de grafit que es localitzi a la capital espanyola. És la manera que ha trobat l'Ajuntament per intentar cobrar-se les multes que aquests individus tenen pendents; en funció de la sanció, els poden tenir entretinguts entre quatre o cinc caps de setmana. Un temps durant el qual, com a mínim, no es podran dedicar a deixar empremptes a altres racons. La mesura ja s'ha desenvolupat a altres ciutats, però aquesta vegada incorpora com a novetat un parell d'educadors socials que acompanyen als infractors. Vaja, que la sanció aniria més aviat en aquesta línia: els vailets han de compaginar la feina d'esborrar les pintades amb l'audició dels sermonets pedagògics que els fan els experts.

Ja hi ha llista d'espera. I no pas per iniciativa pròpia. De moment ja són vint-i-sis els joves que participen en aquest programa d'educació social amb un clar objectiu: frenar un art o una infracció (que cada ú es quedi amb el terme que prefereixi) que enguany ja ha costat a l'ajuntament madrileny uns 8 milions d'euros. Segons els seus responsables és molt més efectiu que qualsevol altra mesura.

Convé destacar un tret: el perfil de grafiters és ben divers. Per a alguns es tracta d'un autèntica afició i passió; alguns asseguren que sempre han intentat treballar als afores de la ciutat, en naus abandonades, sense molestar ni ser molestats per ningú; i una de les dues noies confessa que va ser més una bretolada casual que no pas cap mena de passió per al grafit. Amb el treball social s'estalvien pagar multes d'entre 300 i 3.000 euros, o de fins a 6.000 en el cas dels reincidents (així ho estipula la nova ordenança municipal de l'Ajuntament de Madrid). Alguns grafiters no deixen d'apuntar que la solució podria estar, en molts casos, a mans del mateix consistori, facilitant zones o murals per pintar. Des de Shanghái asseguren que mica en mica els ciutadans comencen a acceptar aquesta forma d'art, sobretot als districtes artístics on la gent no té tants prejudicis i són de ment més oberta. No a tots els barris es comparteix el gust per aquestes manifestacions urbanes, però nombrosos veïns donen suport als artistes.

També fa tot just uns dies, la Policia Local de Sabadell va detenir un jove del municipi que va ser sorprès pintant un grafit en un cotxe i que havia presumptament pintat dotze vehicles més i dues façanes el mateix dia. Els agents es van posar en coneixement dels propietaris dels vehicles els desperfectes trobats per la policia, perquè puguin presentar la corresponent denuncia si ho desitgen.

Diversitat absoluta, queda clar, tant en el perfil dels grafiters com en les conseqüències que es deriven dels seus actes en funció de cada lloc geogràfic. I si tot passés per l'obtenció d'un carnet de grafiter? Que fos necessari treure's un permís per als “professionals” de la matèria, i que com a mínim s'assegurés una qualitat mínima, per bé que en això de l'art ja se sap que és ben relatiu...

Mentrestant... la sanció és la solució correcta? En metàl•lic o seguint el model educador que s'aplica a Madrid? “Qui la fa, la paga”... o “qui la pinta, l'esborra”?

Oriol Solà i Prat