//Plugins sense CDN ?>
En Joan i en Josep Maria són els encarregats d'aquest club gastronòmic que anomenen '8 cadires', una sala acollidora situada als baixos d'una casa, al carrer de la Soledat. L'aforament és, tal com indica el nom, limitat a pocs comensals. La idea, segons en Joan, 'és oferir un lloc confortable, que convidi a gaudir de la cuina, els vins i la companyia'. Van obrir portes aquest mes de febrer i, tot i aquesta joventut, expliquen que els funciona força bé, sobretot gràcies al boca-orella. Han passat per les '8 cadires', entre d'altres, diversos personatges reconeguts en el món de la cuina.
A les '8 cadires' s'hi pot anar a sopar els dilluns, dimecres i divendres (prèvia reserva), i el menú és 'sorpresa': una degustació d'entre 11 i 14 plats diferents. S'ofereixen productes de la temporada, i es combina la cuina tradicional amb la innovació. En Joan ens diu que 'és un concepte diferent del d'un restaurant, volem que les persones hi vinguin a gaudir dels sabors, de les aromes'. Fins i tot diu, mig de broma, que els prohibeixen parlar de feina durant l'àpat.
Els barons de la bona taula
Tant en Joan com en Josep Maria formen part del grup 'Els barons de la bona taula'. Explica en Joan que els integrants d'aquest grup, format actualment per set persones, es van conèixer en un curset de cuina que que s'impartia a Igualada. A partir d'aquí, i vist que compartien l'afició per anar a comprar la matèria primera, cuinar-la i menjar-se-la, van decidir fundar 'Els barons de la bona taula'. Una vegada al mes es reuneixen al '8 cadires' —que des de la seva creació és la seva seu social— i comparteixen la preparació i la degustació del sopar. A més, un cop a l'any aprofiten per fer una sortida amb les seves parelles, fent rutes gastronòmiques i visites als millors restaurants.
Finalment, ara que tenen un espai propi, no es descarta organitzar al '8 cadires' algun tipus d'activitat, com un curs de cuina, tasts o presentacions dirigides a restauradors.
Una iniciativa d’un grup d’amics que tenen passió per la gastronomía i que dona tant valor i reconeixament a la nostra cultura, no és pot crticar amb tanta frivolitat i més sense conèixer a... Llegir més fons l’esforç que hi ha al darrera.
No viuen de subvencions com altres i arrisquen els seus que ja és dir en aquest moments tan ”fàcils”.
Endevant i molta sort en aquest projecte.
He tingut el plaer de tastar els màgnifics plats que preparen !!! us ho aconsello. Iniciatives com aquestes s’agraixen en aquests moments tant complicats.
Experiències com aquesta obren portes a les idees i a la innovació, però també es poden trobar amb gent jove que mira d’oferir el millor cada dia davant dels fogons amb productes de la terra... Llegir més més propera. I si no, visiteu el MVLSVM, a la Riera de Gaià (Tarragona).
Gracies anoiadiari per a la descoberta. Féu molt bona feina i és un plaer que ens féu gaudir d’iniciatives emprenedores com aquesta. Precisament en temps de crisi, cal fer servir la imaginació,... Llegir més com fan els Barons a qui no tinc el plaer de conèixer.
Jo ho considero com un lloc més per triar dins del ventall que hi ha a auesta ciutat per menjar. Només m’agradaria saber si el menjar es pot triar o t’has d’atendre al menú gastronòmic i... Llegir més quin és el preu. Només és per fer-me una idea. Enhorabona, de totes totes.
Nois sou collunuts, el local increible,el menjar fantàstic,i les persones que estan al darrere el millor de tot...
en temps de crisis i no crisis gaudir de moments aixi és el que dona sentit a la... Llegir més vida.
felicitats Barons i per molts anys!!!!!
D’acord amb tots, menys amb opinions retrògrades com les de Fredy i Salvador (espècie a vegades massa comú a la nostra comarca, esperem que amb el temps canviïn i surtin de la cova). Una manera... Llegir més de sortir de la crisi és ser innovador, ser capaç d’oferir allò diferent; en el fons el que cal és pensar, cosa de la qual alguns sembla que vagin faltats. Com ja s’ha dit les noves idees, amb bona intenció empenta i il·lusió, sempre sumen.
Realment crec, que iniciatives com aquesta han de ser ben rebudes. Com algú opina, que vol dir que en temps de crisi aquest tipus d’iniciatives no són notícia? així doncs que hem de fer...... Llegir més quedar-nos a casa amb els braços plegats! esperar que ens caigui del cel el sortir de la crisi! senyors crec que NO! que hem de ser proactius i tirar endavant projecte del caire que sigui!
Molt bé per els Barons de la Bona taula
El que fa riure( salvador o Fredy ) és veure la gent que s’ofèn per llegir aquesta bona noticia,això nomès demostra que molta gent prefereix criticar,amargar-se i planyers a ell mateix,en... Llegir més comptes d’intentar ser positiu, que prou us agradaria si fossiu vosaltres els que tinguessiu iniciatives que us donguessin una empenta.
Fa riure que una notícia així sigui important...i menys en temps de crisi.
Amic Salvador, tot al contrari. Emprenedors es el que necessitem a aquesta castigada comarca. Es una gran noticia. Pensaments com el teu no ajuden i pertanyen a un passat fosc de l’Anoia.
Això és una notícia per destacar en portada? I en els temps que corren?
Benvolguts amics d’ Anoiadiari, potser que reviseu una mica les vostres prioritats informatives.
Felicitats, emprenedors.
Agafar un ”vici” i transformar-lo en un projecte que pot convertir-se en una empresa reconeguda, demostra que hi ha gent emprenedora i que saben el que es fan.
I encara... Llegir més que sigui en temps en que ”no toca” res que no sigui amagar-nos, que ve la crisi!!!.
Espero amb ganes que comencin a oferir-nos aquestes possibilitats de tast, etc.
Si realment us agrada la cuina és una experiència ineludible, i prop de casa. Tot està bé: el menjar, l’espai, el format, la bodega, l’ambient,... i com sempre les persones que hi ha... Llegir més darrera, el més important.
:)
Marc
Igualada
22 de juny 2010.13:30h
Formo part d’una altre associació ( Tipsitaps.blogspot.com ) som uns recent nascuts i no varem dubtar ni un segón a anar-hi a sopar. Va ser una experiència impressionant, tant per la teca,... Llegir més cuinada amb tota la passió del mon, com per les persones que ho han fet possible i sabeu què? Si n’aprenem prou i algun dia ens ve de gust fer una cosa semblant, ho farem! Hi hagi crisi o no. Que l’última cosa que s’ha de fer quan hi ha crisi, és deixar de fer coses per quedar-se plorant. I el pitjor, és criticar la gent amb empenta que tanta falta ens fa en aquesta comarca!
Salut!