Caixes de morts de segona mà (i de tercera, i de quarta, i...)

Una comissió per defensar els drets del consumidor va promoure una investigació per aclarir aquest cas de la revenda de caixes de morts, després que un diari inclogués unes declaracions sobre un suposat robatori de caixes. On s'ha confirmat aquesta reutilització i revenda ha estat, de moment, a Puerto Rico. En cap cas és per justificar la pràctica, però en tractar-se d'una illa en què a vegades costa que hi arribin determinades matèries...

La solució per evitar aquests delictes potser no és tan difícil. Potser passa, simplement, per adaptar algunes de les pràctiques innovadores que ja funcionen des de fa uns anys en països orientals. Així, per exemple, a la Xina es venen amb molt èxit les tombes virtuals. A través d'una pàgina web (www.1000soul.com), els internautes poden comprar tombes per als seus éssers estimats, amb l'avantatge que es poden ubicar ben bé allí on els plagui (és el que té el fet de ser virtuals). Això sí, no hi faltaran les flors, espelmes, encens o qualsevol altra decoració o ritual que se li vulgui aplicar, inclosos els càntics o pregàries de record. Val poc més d'un euro. Aquesta opció virtual no és comparable a la tradicional, certament... però no deixa de ser un enterrament. Un dels fundadors i director del desenvolupament del producte assegurava que la plana web no vol substituir en cap cas els funerals i les commemoracions tradicionals, sinó simplement oferir una possibilitat diferent de retre homenatge als difunts. Que és diferent... no ho negarà ningú!

El que sembla que ja no té volta enrere és l'entrada del món digital als cementiris. La revolució 'Cementiris 2.0.' s'ha anat filtrant a alguns àmbits funeraris i es va fent un lloc cada dia més rellevant. Podríem estar parlant aviat d'espais tecnificats, un nou concepte d'aquestes ciutats del repòs etern en què prenent com a base el desenvolupament d'una plataforma digital, hi acabarien convergint les últimes tendències en tecnologia i audiovisuals. Ja hi ha propostes d'algun centre tecnològics (i converses amb ajuntaments) per posar-ho en marxa. Des de casa es podria localitzar familiars o personatges coneguts, i accedir a tota la informació biogràfica seria molt més fàcil i pràctic. De fet, ja no ens sobta sentir a parlar de pantalles tàctils i aplicacions multimèdia per poder localitzar alguna tomba dins en extens cementiri, per conèixer la biografia d'algun difunt, visionar-ne alguna fotografia o vídeo de record, o deixar-li missatges de record o ànims per a la família. Hi ha diversos països com Holanda o el Japó on es construeixen aquestes làpides digitals. Tindran futur? Marcaran tendència? El temps ho dirà.

Oriol Solà i Prat