//Plugins sense CDN ?>
Al costat dels sectors industrials tradicionals, associats amb l'èxit econòmic d'Igualada al segle XX, com el tèxtil i la pell, ha passat més desapercebuda l'empenta de les empreses d'embalatge i etiquetatge de productes, el 'packaging'. Actualment, el sector ocupa un miler llarg de persones a la comarca i encara que sigui desconegut per a molts, alguns dels productes més exclusius i cercats han estat fets al costat de casa nostra.
El mes vinent, Gràfiques Vilanova, a la seva sala L'Empremta, acollirà una mostra dels 'greatest hits' del sector del 'packaging' a l'Anoia, que no són pocs. Aquest ram de l'economia fa dècades que es va moure cap a un àmbit que ara està molt de moda, com l'exportació. Potser l'exemple més plàstic i vistós del que es va fer a Igualada és la Caja Roja de Nestlé de bombons. A darrere d'això hi havia la família Jorba de Graphic Packaging, amb els dissenys d'Anselm Requena, Salvador Balcells, Pepe Parrilla i Elisabet Domingo, o Joan Dalmases, i el comercial Enric Sánchez Urdangarín. Un equip de dissenyadors que va rebre el Premi Eurostar al millor pack del continent... per com s'havia presentat el pack de roba interior JIM. Un món que es podrà conèixer durant un mes en l'exposició que obre portes el 12 de setembre.
El secret de l'auge i consolidació del 'packaging' (les dues principals empreses de l'Anoia en el sector facturen 70 milions d'euros anuals) ha estat "que hi hem posat el coll" explica Enric Sánchez. Ell era la corretja de transmissió entre el talent dels dissenyadors i les demandes del mercat: "vaig començar amb 15 anys i m'hi he estat tota la vida professional, perquè m'encanta. Érem líders a nivell internacional i a més, cobrava. He pogut viatjar per tot el món i he fet estades a Nord Amèrica i a altres llocs. No puc demanar més".
El sector ha comptat amb una fidelització molt gran dels seus treballadors, "no conec ningú que hagi plegat i hagi marxar cap alguna altra branca de l'economia", i ha sabut conjugar la competitivitat amb dissenys atractius. Enric Sánchez matisa però que "allò principal ha estat anticipar-se al mercat". Aquí hi entra en joc la figura de Josep Jorba, que quan l'empresa feia envasos de camises va apuntar cap a fer un tomb i fer envasos per a productes congelats, primer els pèsols i després les croquetes.
"Ens pensàvem que estava boig, però va funcionar" recorda Enric Sánchez. La fita més coneguda però és la Caja Roja. Es van posar en contacte amb Nestlé per tractar com vestir el producte. La MiniCaja Roja es va pensar a Igualada, de la mà de Requena i del gra de sorra que hi va posar Enric Sánchez, partint del format d'una capseta de cigars Ducados. Calia quelcom portable i es va provar per Sant Valentí (temps enrere, encara no s'havia consolidat el més nostrat Sant Jordi) "i va funcionar de meravella".
L'estela de l'empresa dels Jorba la van seguir altres firmes de l'entorn. Ara, el futur del sector queda pendent de trobar respostes a nivell formatiu. "Falta gent a tots els punts de la cadena de muntatge" afegeix Enric Sánchez. Però els 'packs' segueixen fent falta. "Amazon pot enviar comandes a través de drons, però el que envia ha d'estar ben empaquetat" conclou.