Ens cal posar les piles... al lloc on toca!

L'objectiu de la Unió Europea és arribar a una recollida que signifiqui el 25% de les piles utilitzades ja amb vista a aquest any que comencem, i que l'any 2015 aquest percentatge pugui ja enfilar-se fins a un significatiu 45%. Que, tot sigui dit, també podria ser més ambiciós. Sempre costa conscienciar la gent i incentivar-los a efectuar un gest que directament no li reporta cap benefici econòmic (tot i que indirectament en siguin uns quants, i encara més i sobretot els relacionats amb el medi ambient i el respecte a l'entorn). A quatre anys vista... per què no podríem treballar per poder reciclar la pràctica totalitat de les que fem servir? Per intentar-ho, que no quedi! Que després la realitat ens deixi a mig camí (com és probable que passi) no ens ha de limitar ja abans d'hora, conformant-nos amb fer la feina a mitges; o ni això.

Potser posant damunt la taula alguna xifra ens serà més comprensible entendre la importància de fer la feina ben feta. I és que la xifra de consum de piles elèctriques a l'estat espanyol se situa per sobre els 500 milions d'unitats cada any. Tornem-hi: 500 milions! Tenint en compte les xifres de recollida... us imagineu quin munt de petites armes contaminants queden escampades en diversos espais que no són els que toquen? Quedem-nos, també, amb la dada que el 75% dels materials que contenen es poden reutilitzar ja sigui en la fabricació de nous acumuladors o bé en altres productes que continguin els seus metalls o derivats químics (tot plegat, xifres de l'Associació Espanyola de Recollidors de Piles, Acumuladors i Mòbils).

Partint del punt que les piles estan compostes de materials tòxics, l'objectiu no és altre que conscienciar la població, els fabricants i la classe política sobre la necessitat d'adquirir hàbits de reciclatge. Aquesta ha estat, és, i continuarà sent una obligació per a la nostra societat. Per si ens ajuda més mirar-nos-ho des d'un altre punt de vista: les piles que no reciclem són enterrades en abocadors o cremades en incineradores, fet que comporta un alliberament de metalls pesats al medi ambient que s'acaben incorporant a la cadena alimentària quan són absorbits per plantes i peixos. O sigui que poden arribar novament a nosaltres, però en aquesta cas d'una manera en la qual esdevé impossible treure'n rendiment. Com que probablement tothom preferirà rebre el retorn de les piles en forma d'altres piles noves o productes semblants, i no com a partícules barrejades en els productes que conformen la nostra alimentació, serà suficient recordar que, si els busqueu, ben a la vora trobareu punts de recollida que esperen les vostres piles utilitzades. Els hi portareu, oi?

Oriol Solà i Prat