El canvi climàtic provoca promiscuïtat

Amb el principal objectiu de garantir la supervivència i amb el canvi climàtic com a desencadenant de la situació, a la selva amazònica del Perú hi ha una espècie de granota que ha deixat de practicar la monogàmia que fins ara li era habitual per llançar-se a la recerca i captura de nous pretendents. Aquestes granotes (que, per cert, són verinoses) s'han vist obligades a canviar el comportament reproductiu com a conseqüència, sobretot, de la significativa disminució de l'aigua dels bassals i dels llacs on habiten. N'han fet el seguiment des del Museu d'Història Natural d'una universitat peruana, i asseguren que durant milers d'anys la mare-granota només ponia un o dos ous i ni ella ni el mascle abandonaven la casa familiar quan arribava el moment de cuidar les cries. Però les condicions han canviat i la realitat a la qual cal adaptar-se també és una altra.

L'ambient s'ha tornat molt més hostil i molt menys afable, com deu passar a l'espècie humana, i això els ha obligat a prendre mesures: ara mascles i femelles només pensen (per damunt de tot) en garantir la descendència, i si per assolir aquesta finalitat es fa necessari, passen a reproduir-se amb altres individus sense miraments. Les diferències genètiques que s'han trobat dins una mateixa progenitura ha estat la clau que ha posat en evidència aquestes “banyes a discreció”, a tort i a dret (que són de tot menys “discretes”, per molt que poguessin sentir-se camuflades en unes zones selvàtiques que, per cert, es troben en l'actualitat molt malmeses per l'acció humana).

Els biòlegs alerten que aquest descobriment científic que aparentment ens pot semblar del tot anecdòtic, convindria més aviat interpretar-lo com un indicador de canvi: les condicions ambientals s'estan modificant i això de moment ja obliga els amfibis a prendre mesures. Sí, de moment són els amfibis els qui han de vetllar molt més que fins ara per deixar més descendents per garantir la supervivència. Però qui diu que no som nosaltres els següents? Potser a alguns ja els està bé aquest argument per apuntar-se al carro de la promiscuïtat i anar de flor en flor tot reivindicant que ho fan per salvar l'espècie... Encara que, sigui com sigui, aquesta lluita per adaptar-se i sobreviure té un límit, tant en els amfibis com en les altres espècies. I no és ni convenient ni saludable estirar massa la molla, per molt que aquesta resisteixi. El dia que deixi de fer-ho, la trencadissa serà irreparable.

Devem haver sentit nombroses vegades que ens cal emprendre les accions necessàries per esmorteir els efectes adversos sobre el clima i la biodiversitat. I no sembla que ens ho haguem pres massa seriosament, encara. Després de la cimera sobre el canvi climàtic que es va fer a Copenhague, la d'enguany es farà a Ciutat de Mèxic. Els participants la consideren determinant per signar un acord vinculant sobre les quotes de reducció de gasos d'efecte hivernacle. Ara bé, que els representants més llibertins no s'agafin al cas de les granotes peruanes i, en lloc de promocionar-ne una reducció, es decantin contràriament per una acceleració del canvi climàtic! Mai ha de ser contraproduent el foment de les relacions socials, però la moralina de la problemàtica dels amfibis no anava justament per aquí...

Oriol Solà i Prat