Cap a Urgències!, però millor en dimarts...

Dimarts es presenta com el dia més encertat de la setmana per anar a Urgències, especialment entre les 4 de la tarda i les 8 del vespre, si tenim en compte que en aquesta franja es concentra només el 9,5% dels errors mèdics que es poden produir al marge de la patologia per la qual s'ha assistit a l'hospital. A l'extrem oposat hi hauria els divendres, el pitjor dia, acumulant fins al 19,7% de casos en què s'incrementa el nombre d'incidents i efectes adversos (així la mitjana queda situada al voltant del 12% dels pacients, que ve a ser un de cada deu). D'aquests, només el 7,2% són complicacions d'una determinada consideració; en canvi, el 4,8% són errors no lesius, i ni tan sols s'arriba a afectar el pacient en l'1,1% dels casos restants (el professional sanitari se n'adona a temps i ho pot corregir abans que tingui transcendència). L'administració d'una medicació equivocada (amb el 35% de casos), les errades de procediments (amb un 17) i les cures (amb un 9,4) són els principals motius que concentren les incidències. També és significatiu que al 45% d'aquests pacients afectats se'ls detecta la problemàtica quan ja són a casa, i a vegades fins a set dies després de rebre l'alta mèdica.

Els mateixos professionals que han recopilat aquestes dades asseguren que fins al 71% dels incidents es podrien evitar. Reconeixen la part de responsabilitat dels professionals sanitaris d'urgències, però també remarquen que hi ha aspectes importants de gestió, organització, plantilles i formació que convindria millorar per poder rebaixar aquests percentatges preocupants.

Una altra estadística paral·lela que també convindria tenir present és la que fa referència als dies en què el servei d'urgències ha d'engolir més pacients. És tan o més representatiu els dies, les hores, o fins i tot els mesos en què aquesta suposada necessitat d'assistència urgent es fa primordial per a l'usuari, i és que no és el mateix agafar una baixa un dilluns al migdia (ja després de gaudir del cap de setmana) que els dies previs a l'inici de les vacances, quan els presumptes malalts s'autodiagnostiquen que allò que pateixen 'potser tampoc és tan important...'. No és només una percepció: l'estat espanyol és el país europeu on més es visita el metge (s'estima que cada persona hi va una mitjana de deu cops a l'any). Aquesta elevada freqüència de visites s'explica per totes les qüestions burocràtiques com la sol·licitud de receptes, de baixes laborals i, tampoc es poden obviar, d'altres consultes més banals o fins i tot completament prescindibles. Alguns facultatius parlen d'hiperfreqüentació. Aquesta realitat, ubicada en el context econòmic ja conegut i davant una esperança de vida que els darrers anys s'ha dilatat, posa el sistema sanitari en serioses dificultats a l'hora de poder donar resposta a la situació, de manera que s'apel·la a un ús responsable del servei per afrontar aquest repte. Sigui dimarts, sigui divendres... és probable que reduint la nostra assistència a aquelles ocasions en què es faci realment imprescindible, ajudem a descongestionar el sistema i, de retruc, permetrem que els professionals puguin desenvolupar la seva tasca en unes condicions més òptimes. Tots hi guanyarem.

Oriol Solà i Prat