Es capgira la tendència creixent de l'esperança de vida

No progressem adequadament i necessitem millorar. Com a mínim en l'àmbit alimentari. Un expert en la matèria assegura que la solució passa per la dieta mediterrània, que pot permetre cobrir totes les necessitats orgàniques sempre que se segueixi de forma continuada. I és que la majoria dels productes base de la nostra alimentació s'allunyen de les principals recomanacions: el consum de productes vegetals, de carn d'au i de peix, i amb l'oli d'oliva com a greix principal (en detriment de productes lactis i derivats, carns vermelles i precuinats, que han incrementat notablement i que impliquen un increment en el consum de greixos saturats).

L'altre pilar que ens ha de sustentar una forma de vida saludable, la que ens ha de permetre poder seguir un camí més llarg, té a veure amb l'activitat física. Ens recorden la importància de fer algun tipus d'exercici. Videojocs, ordinadors, consoles i altres aparells similars amb què la societat actual ha dotat i segueix dotant els més petits, no fan res més que incitar-los a seguir un comportament del tot sedentari. Tampoc en aquest camí progressem adequadament i, per tant, també necessitem millorar.

Mala alimentació i mala praxis física. És impossible demanar que la unió d'aquests dos factors, ambdós amb notes insuficients, se saldi amb una suma positiva i satisfactòria. I els dos resulten fonamentals per al desenvolupament de personetes. Fins a una determinada edat, la salut de les criatures està a mans dels adolescents que en tenen la tutela. I el que facin després també dependrà en bona mesura del que els hagin ensenyat abans.

Potser algun dia alguna criatura ens preguntarà com pot ser que, si nosaltres havíem tingut una determinada esperança de vida gens menyspreable, només uns anys més tard ells ja no poden aspirar a assolir-la... 'Per què?', poden dir-nos. Podrem respondre que ni han menjat com calia ni han fet l'exercici escaient (culpa seva!); però també sabrem que nosaltres no els haurem acompanyat o incentivat prou a fer-ho. No només els haurem donat algun quilo de més i alguna malaltia que es podrien haver estalviat. Els haurem retallat la vida. Els estem privant de viure tots els anys que hem pogut viure nosaltres. I si aquesta escapçada vital és l'herència que deixarem als infants actuals... diu poc de nosaltres. Si, a més, ni ens preocupa ni fem res per tornar a capgirar la tendència, diu molt. Però res de bo...

Oriol Solà i Prat