La casa-museu de l’igualadina Rita Torelló, teló de fons del reportatge de TV3 “Topografia de la memoria”

S’estrena demà dijous a les 22.50

societat

Dimecres, 19 novembre 2008. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Mostrar les experiències que han dut i duen a terme diversos països per assumir el seu passat pot ajudar a fer entendre que allà on s’han promogut polítiques de gestió de la memòria, aquestes sempre han suscitat debat i controvèrsia. El documental, “Topografia de la memòria” produït per Televisió de Catalunya i Lavínia Productora, fa un itinerari per Europa, Àfrica i Amèrica a la recerca de models i exemples que han abordat, o no, el seu passat donant testimoni, confessant crims, jutjar-ne els autors, depurant l’administració, documentant-se el passat, dignificant els espais de memòria... Un dels testimonis és Rita Torelló, filla d’Igualada que mostra casa seva, una casa-museu que poques persones han vist per dins.

Entrevistant a Rita Torelló

El documental, que presenta com s’ha protegit, tractat o oblidat el passat, recupera els moments més durs i la seva evolució en diversos països. Entre ells Catalunya, on han estat les institucions públiques les que han liderat la creació del Memorial Democràtic, la primera institució memorialística de l’Estat, per fomentar la recerca, la divulgació i la reflexió sobre la repressió. El debat a Catalunya s’ha centrat en una qüestió de fons: què fer amb les víctimes de la violència política a la rereguarda catalana. És aquest un debat que també s’ha produït a l’Argentina, Itàlia i Sud-àfrica. No es pot homologar el terror planificat per la cúpula militar durant tota la dictadura amb els assassinats que els partits i moviments revolucionaris van desencadenar durant els tres anys de guerra. Però tampoc es pot obviar aquesta qüestió.

Testimoni igualadí

Una de les protagonistes de la part final del documental, la que parla de catalunya, és la igualadina Rita Torelló (Igualada, 1928), víctima de la repressió revolucionària. Tenia vuit anys quan l’estiu de 1936 el seu pare, l’Isidre Torelló, advocat, va morir assassinat víctima de la violència revolucionària prop del cementiri de la Pobla de Claramunt juntament amb 17 igualadins més. No ho ha pogut oblidar mai. Demana un tracte igual per a totes les víctimes de la repressió.

Itinerari del documental

Sud-Àfrica, Memòria restauradora: El 2 febrer de1990, el president de la república Frederik De Clerk es presentava davant del Parlament i anunciava la fi de la política de segregació: “El temps de la violència ha acabat, ha arribat l’hora de la reconstrucció i reconciliació”.

Argentina, No a la reconciliació: El 24 de març de 1976, un cop militar acabava amb el govern de María Estela Martínez de Perón i instal•lava una Junta encapçalada pel tinent general Jorge Rafael Videla. Poc després començava la “guerra bruta”: entre 1976 i 1983 hi va haver 30.000 les víctimes del terrorisme d’estat.

Alemanya, Un estat i dues memòries: El procés d’unificació d’Alemanya a partir de 1989 ha fet visible la falta de confluència de memòries sobre el passat nazi a banda i banda del mur. La República Federal Alemanya, nascuda després de l’hecatombe de la Segona Guerra Mundial, es va considerar successora del III Reich amb tot el que això significava.

Itàlia, Entre memòries: "A Itàlia, no hi hagut un autèntic debat sobre el feixisme italià i la figura de Mussolini": aquesta és l’opinió majoritària dels historiadors consultats. Aquest oblit interessat s’ha construït sobre dues idees instal•lades en l’imaginari col•lectiu: la figura del "dictador bo" i la llegenda antifeixista d’"una Itàlia sense feixistes".

Catalunya i Espanya, Memòria en construcció: Durant els tres anys de Guerra Civil (1936-1939) van morir 400.000 persones en combat i 155.000 van ser assassinades a la rereguarda: 100.000, en el bàndol franquista i 55.000 van ser víctima de la violència política a la zona republicana. La repressió franquista va continuar matant durant la postguerra amb 50.000 víctimes més.