La Catalunya Central destaca en la recollida selectiva, tot i que l’Anoia és la comarca amb xifres més baixes

Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), ha explicat que “del total dels residus municipals generats, l’any passat es va recollir selectivament el 57,1% a la Catalunya Central. Tot i això, l’Anoia és la comarca amb l’índex més baix (46,49%) seguida del Bages (51,62%). Totes dues comarques tenen municipis amb sistemes eficients, amb elevats índexs de recollida selectiva, però la manca d’aquests sistemes a les altres poblacions i especialment a les capitals de comarca, Manresa i Igualada, condiciona els resultats.

Les comarques d’Osona, amb un 69,10%, el Berguedà, amb un 67,15%, el Solsonès, amb 62,08% i el Moianès, amb un 61,13%, obtenen resultats per sobre del 60% de recollida selectiva. L’existència de sistemes com el porta a porta en aquestes comarques, amb elevats índexs de recuperació, explica els resultats.

Per al director de l’ARC, “els sistemes actuals de recollida ja han arribat al màxim, i el que cal és avançar a sistemes eficients de recollida selectiva, aquesta serà una de les grans apostes de la nova llei catalana de residus que s’està ultimant”. A Catalunya ja hi ha més de 300 municipis amb el sistema porta a porta implantat.

Segons les dades estadístiques de l'any 2022, gairebé el 60% dels municipis que van fer recollida porta a porta a Catalunya van superar el 70% de recollida selectiva bruta i més del 90% van superar el 50%.

Per Peraire “ara és l’hora de les grans ciutats, des del Govern s’ha donat suport a través de subvencions que permetran el desplegament de sistemes eficients en grans ciutats com Manresa o Mataró”.

Com passa a les altres demarcacions, els municipis amb millors dades de recollida selectiva tenen implantats sistemes eficients de recollida.

Els 5 municipis que més residus van recollir selectivament són: Sant Quirze Safaja (91,46%, porta a porta, Moianès), Tavèrnoles (89,95%, Punt de recollida centralitzat, Osona), la Torre de Claramunt (89,68% porta a porta, Anoia), Sant Julià de Vilatorta (88,94%, porta a porta, Osona) i la Pobla de Claramunt (88,57%, porta a porta, Anoia).

De les 4 fraccions principals de recollida selectiva l’orgànica, el vidre i els envasos lleugers incrementen lleugerament respecte l’any anterior. La fracció amb més increment són els envasos (20,7%), seguit pel vidre (1,8%) i la matèria orgànica (1,2%). La recollida del paper manifesta una forta disminució (16,7%).

La quantitat de fracció resta ha baixat notablement. Ho ha fet un 8,3% respecte a l’any anterior. Així i tot, els residus municipals generats que no es recullen selectivament encara són la fracció més gran. Les 102.432 t de la fracció resta recollida representen el 42,9%de les tones generades (sense comptabilitzar la runa).

Generació de residus

D’acord amb la nova comptabilització sense runes, l’any 2022 a la demarcació de Catalunya Central s’han generat un total de 238.859 t de residus municipals, un 5,0% menys que a l’any 2021. Si es tenen en compte les runes, la generació total ascendeix a 249.621 t, un 5,2% menys que l’any anterior.

La generació per càpita de residus baixa un 5,5% i se situa en 443 kg/hab./any sense comptabilitzar la runa. Amb runa, la generació per càpita és de 463 kg i la disminució és d’un 5,7%.

L’any 2021 es van generar a les sis comarques centrals 251.509 tones de residus municipals (sense runes, que tal -com estableix la UE- s’han de comptabilitzar amb els residus de la construcció i demolició, tot i que tinguin origen municipal).