A la Catalunya dels 8 milions la comarca de l’Anoia creix més enllà dels 125.000 habitants

A principis de novembre Catalunya va assolir els 8 milions d'habitants, segons l'avanç de les Estimacions de població de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). D'aquests, 4.065.088 són dones i 3.940.696 són homes. El 73% de la població de Catalunya resideix a la demarcació de Barcelona, l'11% a la de Tarragona, el 10% a Girona i el 6% a Lleida.

L'any 1987 Catalunya registrava 6 milions d'habitants. Durant aquestes més de tres dècades la població ha crescut i ha canviat en molts aspectes i la comarca de l'Anoia no ha sigut una excepció.

Enguany a la comarca hi ha uns 125.000 habitants, aproximadament uns 7.000 habitants més que fa deu anys i uns 45.000 més que el 1987, any que Catalunya registrava 6 milions. El període de creixement més intens es va produir a la primera dècada del segle XXI, que va passar d'uns 90.000 habitants l'any 2000 a 117.000 l'any 2010.

D'altra banda, la densitat de població de la comarca també ha augmentat, enguany se situa en 144,4 habitants/km². L'any 1987 era de 91,8 habitants/km² i l'any 2010 ja se situava a 136 habitants/km². Tot i això, la comarca de l'Anoia sempre s'ha situat per sota de la mitjana de Catalunya, que actualment registra 242,7 habitants/km² i l'any 1987 era de 187,4 habitants/km².

Més representació catalana a Espanya

En una perspectiva de llarg termini des del 1900, la població de Catalunya s'ha duplicat dues vegades en períodes d'aproximadament sis dècades: de 2 a 4 milions i de 4 a 8 milions. Fins als anys 50 del segle passat la proporció de la població de Catalunya dins d'Espanya era a l'entorn de l'11%, però el ràpid creixement dels anys 60 i 70 va portar el pes de la població catalana fins al 16% l'any 1981 i en els darrers decennis s'ha mantingut aquesta proporció estable. Dins de la Unió Europea la població de Catalunya representa l'1,8% del total i, en relació amb la població mundial, els residents a Catalunya representen aproximadament una de cada mil persones que viuen al planeta.

Cau el nombre de naixements

En general, Catalunya ha conegut grans onades migratòries i comparativament l'aportació del creixement natural ha tingut un paper menor, però pràcticament sempre de signe positiu. Tanmateix, des de l'any 2018 el creixement natural és negatiu: cada any hi ha menys naixements que defuncions. Segons les Projeccions de població de l'Idescat (escenari mitjà), es preveu que aquesta tendència continuï durant els decennis vinents, situació que ja es registra des de fa molts anys en alguns països del nostre entorn i que fa preveure que els creixements futurs de la població seran més moderats que en dècades anteriors i que dependran bàsicament dels nivells de la migració.

Més esperança de vida i un major envelliment

La població de Catalunya ha transitat dels 6 als 8 milions, entre els anys 1987 i 2023. Durant aquest temps, la demografia ha canviat en molts aspectes, però destaca el fet que la població ha evolucionat cap a un major envelliment, gràcies al creixement de l'esperança de vida, que és el principal resultat positiu de l'evolució demogràfica de les darreres dècades.

L'esperança de vida en néixer ha augmentat en més de sis anys, per tant, l'any 1987 els catalans tenien una esperança de vida de 77,2 anys i enguany és de 83,6 anys. A Catalunya, la població major de 65 anys gairebé s'ha doblat. Ha passat de representar el 12,6% de la població al 19,3%.

Actualment, a l'Anoia hi predominen les persones entre els 40 i els 60 anys. Aquesta franja d'edat suposa més del 30% de la població. En canvi, els menors de vint anys representen el 20% de la ciutadania anoienca. 

En canvi, l'any 1987 la franja d'edat més predominant era l'etapa de la infantesa i l'adolescència, és a dir, la ciutadania menor de vint anys era superior al 30%. Tanmateix, la franja que enguany és predominant (de 45 a 49 anys) fa trenta-cinc anys destacava per no ser-ho. L'any 1987, la franja dels 40 als 60 suposava un 22% aproximadament.

A més l'augment de l'esperança de vida ha fet que la població de més de vuitanta anys s'incrementi. D'aquesta manera, l'any 1987 suposava el 2,5% de la ciutadania i enguany és el 5,3%.

Altres tendències: nacionalitat, maternitat i estat civil

La major diversitat de nacionalitats de la població, l'augment de l'edat a la maternitat i la major participació de la dona en el món laboral, són alguns dels indicadors que ofereix l'Idescat al web, sobre les principals transformacions de la població de Catalunya en els darrers trenta-cinc anys.

Concretament, a l'Anoia veiem que, des de l'any 1987 fins al 2022, la taxa de persones empadronades estrangeres ha augmentat, sobretot les persones africanes que han passat de representar un 2,7% de les persones empadronades a la comarca a un 4,7%.

Tot i això, aquest augment no ha significat una diferència gaire rellevant respecte anys anteriors. L'any 1987 la població espanyola empadronada a la comarca suposava el 94% del total i enguany suposa el 90%. Tot i la disminució, és un canvi mínim, ja que la gran majoria de ciutadania continua sent de nacionalitat espanyola.

D'altra banda, a causa de l'evolució de la societat, s'han produït altres canvis que han modificat la radiografia de la ciutadania i dels seus perfils. A Catalunya l'edat mitjana de ser mares ha augmentat fins als 31,6 anys, mentre l'any 1987 era de 26,3 anys. A més, un dels canvis més significatiu és la taxa d'ocupació de les dones a Catalunya, la qual passa de ser d'un 26,5% a un 50,9%, gairebé el doble.

En aquest sentit, i davant d'aquesta societat canviant, l'estat civil de la població també és diferent del que era fa trenta-cinc anys. Amb les dades de 2011, els canvis més significatius es poden veure en l'augment de les persones solteres i divorciades.