Catalunya ja supera el miler de fosses de la Guerra Civil i el franquisme documentades

Catalunya ja ha superat el miler de fosses documentades de la Guerra Civil i de la dictadura franquista. Aquest assoliment reflecteix, noranta anys després de l’inici de la Guerra Civil, el treball de recerca, excavació i documentació històrica que es duu a terme, especialment des de la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de dignificar les víctimes i respondre a la demanda de famílies que busquen els seus desapareguts.

La recerca institucional va començar de manera més sistemàtica a principis dels anys 2000, però durant els primers anys només es comptava amb unes poques desenes de fosses identificades. A principis d’aquest mil·lenni, concretament el 2003, només n’hi havia 17 de documentades. El primer Pla de fosses, aprovat el 2017, va marcar un punt d’inflexió: es van establir criteris científics clars, priorització de treballs i una coordinació centralitzada que fins aleshores faltava.

Segons dades oficials, fins al 2025 s’han documentat 1.005 fosses, relacionant llocs, fets i persones i s’han excavat unes 140 amb protocols arqueològics i forenses. D’aquestes, s’han recuperat un miler de cossos.

Avui Catalunya compta amb un mapa públic de fosses i un cens de més de 8.000 persones desaparegudes. La Generalitat considera aquesta recerca no només una tasca científica, sinó també un deure moral i social envers les víctimes i les seves famílies.

Com assenyala la Direcció General, “documentar les fosses no només permet identificar víctimes, sinó que contribueix a reconstruir la història i garantir que aquest període no quedi en l’oblit”.

Disset fosses a l’Anoia

Segons les últimes dades, a l’Anoia hi ha documentades disset fosses, 8 de les quals confirmades, amb més de 160 cossos inhumats. La majoria, 12, es troben localitzades entorn dels cementiris dels municipis. La resta, en marges de camins o camps de conreus i llocs com una guixera, una casella o al cim d’una muntanya.

Igualada: Cementiri

A Igualada es va instal·lar un hospital militar distribuït per diversos punts de la població. A les fitxes que es conserven a l'Arxiu Històric Comarcal d'Igualada s'informa de 39 morts que foren inhumats al cementiri. L'hospital va funcionar almenys des de principis d'abril de 1938 fins a finals d'abril de 1939, inicialment a mans de l'exèrcit republicà i, a partir de l'ocupació d'Igualada el 22 de gener de 1939, en mans de l'exèrcit franquista. Confirmada. 39 inhumacions.

Òdena: Guixera de la Reductora

En la memòria popular de la població d'Òdena sempre s'ha dit que als voltants de la població hi ha uns soldats enterrats davant d'una antiga guixera, en un indret anomenat “La Reductora”. El gener de l'any 2004, un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i la Rovira i Virgili, conjuntament amb l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica, va intentar la localització de la fossa, que finalment no es va trobar. Probable. 2 inhumacions.

La Pobla de Claramunt: Cementiri

A la Causa General es fa menció de l’existència d’una fossa comuna amb víctimes de la repressió de la rereguarda. Els primers moments de l’inici de la Guerra Civil i fins al febrer de 1937 hi hagué 23 assassinats, la majoria dels quals es van localitzar a “Fuente al cementerio” per arma de foc. La majoria van ser enterrats pels seus familiars a nínxols, però hi ha una petita porció de víctimes --es desconeixen la xifra-- a una fossa comuna. Tots ells van ser incorporats en el registre civil. Per aquesta raó, es coneix l’existència que a la fossa comuna van ser enterrats algunes de les víctimes de la repressió incontrolada en la rereguarda a la població de la Pobla de Claramunt. Probable. 23 inhumacions.

La Torre de Claramunt: Cementiri

Fossa inicialment ubicada a la zona del castell de la Torre de Claramunt, que conté les restes de 7 soldats republicans de la 44 Divisió, 145 Brigada Mixta que van ser executats el 5 d’abril de 1938, de forma arbitrària, per ordre dels seus superiors. Eren soldats provinents del front d’Aragó i destinats a la rereguarda, a Santa Margarida de Montbuí, que van ser processats arbitràriament per presumpta indisciplina. Per ordre del Ministerio de Gobernación publicada al BOP 89 (04/1940), el 19 d’abril de 1940 i gràcies als testimonis d’alguns supervivents, els familiars van poder exhumar i identificar les restes de 5 dels soldats. Totes les restes van ser traslladades a l’antic cementiri de l’església de Sant Joan de la Torre de Claramunt. Més endavant, el 1960, van ser de nou exhumades i traslladades a una sepultura del cementiri nou de la Torre de Claramunt. Confirmada. 7 inhumacions.

Castellolí: Cementiri

A la Causa General es fa menció de l’existència de cinc enterraments individuals, no identificats, que són víctimes de la repressió a la rereguarda. Quatre individus van ser localitzats dins del terme municipal entre el 15 d’agost i el 31 d’octubre de 1936 i un més el 3 de juny de 1937. Tots els individus presentaven un tret per arma de foc al cap. Es va fer autòpsia, i per la no identificació, es va decidir el seu enterrament en una fossa oberta formant angle recte amb el mur del cementiri que donava al sud-oest i a dos metres al costat dret d’un xiprer. Probable. 5 inhumacions.

Castellolí: La casella de Can Soteras

El 22 de gener de 1939 diversos soldats republicans ocupaven una habitació de la casella de Can Soteras, a la localitat de Castellolí. Un bombardeig va tocar la casella i va provocar la mort de 8 o 10 soldats. Els que van sobreviure van inhumar els morts al mateix indret. Probable. Entre 8 i 10 inhumacions.

Castellolí: Muntanya de la Fembra Morta

La fossa es troba al cim de la Fembra Morta, al voltant d'una pedra que marca el límit territorial entre els termes municipals del Bruc, Piera i Castellolí. El 22 de gener de 1939 hi va haver enfrontaments a la muntanya de la Fembra Morta. Veïns del poble foren els encarregats d'enterrar els cossos. Els soldats van ser enterrats aprofitant els clots provocats per l’aviació. Probable. 8 inhumacions.

Vallbona d’Anoia: Cementiri

En la Causa General, es fa menció de l’existència de dues fosses dins del cementiri. En una fossa se’n van enterrar dos, suposadament sacerdots, que van ser assassinats i enterrats l’octubre de 1936. En l’altra fossa, possiblement per desercions, van ser enterrats 4 soldats de l’exèrcit republicà executats el 21 de gener de 1939. També s'esmenta que es van inhumar en nínxol 2 veïns que van ser assassinats a Collbató i traslladats al cementiri. Confirmada. 8 inhumacions.

El Bruc: Can Maçana

Amb l'entrada de les tropes franquistes, foren detingudes 9 persones veïnes de Súria i Valls de Torroella, recloses a la presó de Manresa, entre l’1 i el 7 de febrer de 1939, i afusellades durant el seu trasllat a la presó de Barcelona, el dia 9 de febrer. 8 d'elles varen morir. L'execució es produí poc abans d'arribar a una casa de la muntanya de Montserrat, anomenada Can Maçana. La ubicació exacta de la fossa es desconeix. D'acord amb les dades existents i els testimonis recollits, hi havia dues ubicacions possibles situades al llarg de la carretera de Manresa a Can Maçana, separades per uns 150 metres. L'any 2006, l'Associació de Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona i amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament del Bruc, van impulsar una exhaustiva intervenció arqueològica a la zona situada més al nord, però no es va trobar cap indici de fossa o restes d’ossos. El gener del 2017, els Ajuntaments del Bruc i de Súria van signar un conveni de col·laboració per avançar en la investigació i recuperació de la fossa. El juliol de 2017, donant resposta a les sol·licituds dels ajuntaments, i davant dels nous indicis existents en una nova àrea, la Generalitat, dins del Pla d’actuacions en fosses, va realitzar una prospecció geofísica que tornà a posar en dubte la ubicació de la fossa. L’octubre de 2017 es van realitzar diferents sondeigs arqueològics sense obtenir cap resultat. Probable. 8 inhumacions.

Sant Martí de Tous: Cementiri

A la Causa General es fa menció de l’existència d’una fossa comuna dins del cementiri. En aquesta fossa comuna hi haurien inhumats 3 soldats de l’exèrcit republicà que van ser executats, suposadament, per intent de deserció entre els dies 12 i 13 d'abril de 1938 i els cossos de 2 civils que van ser inhumats al cementiri el 30 de maig de 1937.Confirmada. 5 inhumacions.

Bellprat: Casa Blanca, creu de ferro de Bellprat

En una zona erma ubicada al marge dels camps de conreu, hi ha una creu de ferro amb la inscripció del nom, Julio Lizarra Rodríguez 1907-1939. Segons un testimoni oral, es tracta de la tomba d'un soldat que hauria mort a la rodalia de Bellprat en acció de guerra el 16 de gener de 1939 per “un morterazo que le hirió gravemente en la cara”. Aquest soldat l'haurien trobat mort els habitants d'una masia propera --Cal Janot-- i el van enterrar en aquest punt. Aquests van poder contactar amb la família, a la qual van comunicar els fets, i es veu que la seva mare, que vivia a Terrassa, es trasllada a viure a una masia de la zona, Cal Coromines, i sovint anava a visitar la tomba acompanyada d'un nen. Segurament la creu de ferro es va col·locar poc després de ser enterrat, però la inscripció amb el nom fou col·locada fa menys de 10 anys. Confirmada. 1 exhumació.

Bellprat: Cementiri

A la Causa General, instruïda pel Ministeri Fiscal del règim franquista, sobre el municipi de Bellprat es fa menció de l’existència de l’enterrament al cementiri de tres soldats legionaris del bàndol rebel. La informació és recollida l’any 1943, quan es notifica que hi hagué un cadàver que va ser traslladat per dos veïns de la població per ordre de l’exèrcit franquista. Posteriorment, s’informa que en total es traslladaren tres legionaris morts en els enfrontaments abans de l’entrada de les tropes al municipi, el 17 de gener de 1939. Durant la Guerra Civil es van arrencar totes les creus del cementiri, però no va ser profanat, segons explica en un relat el mossèn del poble l’any 1939. Per tant, les tombes podrien conservar-se. Es desconeix si es tracta de 3 tombes individuals o una de col·lectiva. Probable. 3 exhumacions.

Argençola: Cementiri

A la Causa General, instruïda pel Ministeri Fiscal del règim franquista, sobre el municipi d’Argençola es fa menció de l’existència de l’enterrament al cementiri d’un soldat de l’exèrcit republicà. La informació és recollida l’any 1943, quan es notifica que, durant l’estança de l’exèrcit republicà a la vila d’Argençola, va ser afusellat un soldat el març de 1938 a les portes del cementiri i posteriorment seria enterrat a l’interior. Es va localitzar l’individu, un soldat de l’exèrcit republicà, el 12 de març de 1938, amb indicis del seu afusellament. Per aquesta raó, i tenint present l'estada dels militars republicans a la població, com les fonts orals indiquen, podria haver estat afusellat per part de l’exèrcit republicà. Es desconeixen les causes i el lloc exacte de la inhumació dins el cementiri. Probable. 1 exhumació.

Montmaneu: Cementiri

A la Causa General, instruïda pel Ministeri Fiscal del règim franquista, l’any 1941 sobre el municipi de Montmaneu es fa menció de l’existència d’una fossa comuna al cementiri amb 6 soldats de les tropes rebels que van morir el 17 de gener de 1939 i també menciona 1 persona assassinada inhumada al cementiri. Probable. 7 exhumacions.

Els Prats de Rei: Cementiri

Hi ha dues fosses al cementiri nascudes de l'hospital militar. Al registre civil hi ha inscrits 22 difunts, però segons els testimonis és possible que hi hagi més persones inhumades. Segons es té constància, l'Hospital Militar de Campanya pertanyia a l'XI Cos de l'Exèrcit Republicà. Confirmada. 22 exhumacions.

Calaf: Cementiri

El 20 de gener de 1939 Calaf era ocupada per les tropes franquistes, però aquestes patiren diverses baixes, totes elles pertanyents a la 1a Divisió de Navarra. Els soldats foren inhumats al cementiri i es va fer un croquis del lloc d'inhumació i un llistat dels soldats morts. Malauradament, aquest croquis no es localitza. Confirmada. 15 exhumacions.

Castellfollit de Riubregós: Cementiri

Els veïns de la població recorden que es va instal·lar un hospital militar a l'Ajuntament i que els morts eren enterrats al cementiri. Tot i que no van saber dir a quin bàndol pertanyia, el més probable és que fos un hospital de campanya republicà, instal·lat durant pocs dies a la població, en els darrers mesos de la guerra a Catalunya. La fossa estaria ubicada a l'exterior del cementiri del poble, a la banda sud de la tanca. A més, a la Causa General, es fa menció de l'existència d'enterraments de la repressió a la rereguarda, en concret 2 persones que foren inhumats en fosses individuals. Confirmada. Es desconeix el nombre d’exhumacions.